argia.eus
INPRIMATU
Música
De la singularitat a les obres mestres clàssiques
  • Orquestra Simfònica d'Euskadi Adreça: Andrey Boreyko Solista: Elizabeth Leonskaja (piano) Programa: Obres de Pärt, Schumann, Bach i Hindemith Lloc: Teatre Principal de Vitòria Data: 25 de maig
Montserrat Auzmendi del Solar 2015eko ekainaren 17a
Leonskajak ez ditu ohiko irakurketak egiten obra famatuekin.
Leonskajak ez ditu ohiko irakurketak egiten obra famatuekin.

Així podríem classificar el penúltim programa de la temporada de l'Orquestra Simfònica d'Euskadi. Les delícies i les obres de pesat de sempre, ben barrejades i dosades, van donar lloc a un programa equilibrat i agradable. A més, l'artista convidada d'enguany, Elisabeth Leonskaja, va donar suficients garanties que no seria una broma. I no ens va faltar.

Com a introducció, delicatessen pur: Breu obra del compositor estonià Arvo Pärt titulada Fratres, en la qual es pot trobar el seu particular estil de composició, inventat per ell mateix, anomenat tintinnabuli, minimalista, expressiu, pacífic. La profunda comprensió del director Boreyko es va fer palès, perquè de veritat el treball va arribar al públic.

Després, la reina del concert va arribar a l'escenari. La senyora Leonskaja no fa les lectures de sempre amb les obres més famoses. Ni se t'ocorri. En aquesta ocasió hem escoltat mil vegades en Schumann l'Op. de La menor. El concert per a 54 pianos i orquestra ens va semblar diferent. Diferent i rara, encara que bella. Però Leonskaja havia donat un toc de severitat, sobretot al primer moviment, la qual cosa ens va fer sentir-nos una mica incòmodes. Pedal just, poc, so sec, per tant, accents molt marcats, i de tant en tant passatges veritablement somiadors, dolços… tot això va fer una versió curiosa que, com dic, sortia dels camins tradicionals. Com a bis, Beethoven ens va obsequiar amb delicadesa i fermesa.

Per a obrir la segona part del programa, una de les corals més belles de Bach, Wachet auf, ruft uns die Stimme (Desperta, ens diu la veu), adaptada per a orquestra per Granville Bantock, va ser una bona entrada per a degustar la simfonia Mathis pintor de Paul Hindemith. Hindemith va voler amb aquesta obra retratar l'aïllament dels artistes i va prendre com a excusa al pintor Mathis Grünewald, que va viure en el segle XV, que en el seu moment va reivindicar la llibertat artística. Va haver-hi una gran interpretació per part de l'Orquestra d'Euskadi. Va ser notable el tercer moviment, les temptacions de Sant Antoni, solemnes i molt ben construïdes.