L'investigador d'Ozaz Jean de Jaurgain (1842-1920) va parlar per primera vegada en el Llibre de la Llegenda de Zuberoa d'una extensa cançó transmesa de generació en generació amb la memòria. Per cert, l'home especialitzat en història i heràldica va inventar l'escut Zazpiak Bat en 1897. També l'escriptor Mauleko Sallaberri (1837-1903) va introduir la cançó en les pàgines de Chants populaires du Pays Basque en 1870. El Cantor dels Bereterrinos en el segle Xix.se va tirar sobre el paper a la fi de segle, portant lletres i partitures musicals. Des de la segona guerra, en els anys dels camps, Jon Mirande i Martzelin Hegiaphal van ser els encarregats de recollir els bertsos desconeguts del cantant en diferents punts de Zuberoa. Les primeres jornades de Literatura Popular organitzades per la Reial Acadèmia de la Llengua Basca en Villabona en 1989 van ser introduïdes per Txomin Peillen en un interessant article publicat en el número 35 de la revista Basca.

Les melodies i oracions de tall medieval es van gravar en 1965 per Mikel Laboa i es van inserir en el nucli de tots. Per això, poc abans, l'escriptor Etxahun d'Iruri havia creat la pastoral amb el nom de Beretrecogida en 1958, que es va emetre en Ligín i Maule. A més, el creador de Muskiz Pier Paul Berzaitz es va fer amb la pasta i en 2005, en la mateixa Ligin, va oferir la nova Beretrecogida. Una iniciativa reeixida.

Els elements d'aquesta cançó s'utilitzen fins al moment en la poesia i en els escrits, per a subratllar les angoixes de les situacions actuals, perquè els bascos sempre tenim un fill mentider dels avis que han arribat al poder.Viu a París, per exemple, en el poema Dramatis Personae, creat per Koldo Izagirre, apareixen el Senyor Conde, el corredor Bereterretxe i Marisantz… és una obra rica en múltiples variants, text que els savis col·loquen entre 1434 i 1449:

Immediatament, com un traïdor,
van ser els senyors Gardiner:
Bereterretxe, haigü bortala:
ützüliren hiz baten.Les

cases de Buztanobia, que es troben en molts llocs de Basabürüko, són els típics caserius de Zuberoa: amplis portals, finestres tancades i elevades amb barrots, feres, granges. En l'encreuament d'Etxebarre i Ligi, on hi ha una pedra rodona commemorativa, es troba una d'aquestes. Però el que aquí apareix és el de Lakarri, la residència del germà de Marisanzas, oncle de Bereterretxen. La família dels Bereterres de Larraine no era qualsevol, no tenien deutes amb ningú, mantenien relacions amb el Gran Castillo de Maule, en Agaramao, etc., dels prínceps de Lucas, i servien a una nena.

El cantor, que canta amb veu tremolosa i profunda, ens relata detalladament la terrible i anunciada mort que s'ha produït als voltants d'Atharratze, un crim cruel, com si fóssim terrestres a Sicília o a Albània, com si anéssim vendettas en els talussos del Mediterrani. El Comte de Lerín, cap de la tribu dels Beaumont, va ordenar l'assassinat del cavaller agramontès Bereterretxe.

Euskal Herria es va dividir en bandes de guerrers que lluitaven per l'una o l'altra. Durant els anys de 1450, el senyor de Lerín es va convertir en amo del Castell de Maule. El crim era polític, però en la línia de la creença popular, alguns deien que la cançó havia engendrat la història d'un amor prohibit: Lerín i Bereterretxe estimaven a la mateixa dona, Margarita Ezpeldoi.

Bereterretxek sabia que el Comte de Moscou estava acabat, sempre que ho veiés. Quan la va detenir, li va suplicar a la seva mare que cosís una camisa, tal vegada d'un mode molt apropiat per al poema. En acabar l'escrit, el narrador torna a reprendre el tema de la camisa per a demostrar que l'aguaramontés no era qualsevol:

Mamà, gran
camisa Mentüraz!
Els que viuen recorden el mitjà
madurat de Baka…

Els soldats i les mans del Comte de Lerín el van prendre presoner a la nit, fent-ho agenollar-se als peus d'un arbre, a la comarca d'Etxebarre, per a moldre'l amb espases. Gràcies a la destresa del poeta, parlant amb brevetat i bondat, podem imaginar totes les coses que van succeir després de la mitjanit de Pasqua, en la mesura en què les paraules ens donen cos a les aparences: En el llit de Bereterretxe, parlant amb la nena, sentim que s'acosten tres dotzenes d'homes armats, sentim el terror que puja, el cèrcol de la casa, l'exposició de forces de Déu Kuntia amb cent vaques i una metàfora de toro…

En aquella penombra sense lluna, en Zuberoa la gent es va afanyar a fer-ho. Les mares de Bereterretxen primer lloc, malgrat les grans distàncies: ofegades d'ansietat i inquietud, cap a Marmarmariz, aigües avall de la vall d'Andoz, pujant pels Bosmendis, de Larraine a Lakarri, es van instal·lar en Buztanobia per a demanar ajuda al seu germà menor, i d'allí a Maule, per a despertar de sobte preguntant pel fill del castell. Ella va replicar amb un riure burleta:

Tens algun fill més
que Bereter?
Ezpeldoi està mort, veu,
queda't amb vida...

Aviat el senyor Conde i els nombrosos salvatges soldats de les seves milícies s'haurien comportat de la mateixa manera. De Larraine a Ligi, amb pas estrident, esquitxat de Bereterretxe. El presoner tenia una bunza al cap i els braços i les puntes dels peus molt rígids, perquè confessa que no pot descendir quan li va caure la gorra en un instant. Podem imaginar el basabürüa gargotejat de terror, els crits, crits, udols, lladrucs de gossos… Heltü
nintzan Ligira, Buneta cau
lürrera, Buneta cau
lür i no pot caure ni una mà.
Heltü semblava Ezpeldoira,
Han lligat a un
arbust, Han lligat a un arbust i vivia.

La malvada Margarita Ezpeldoi es va desgastar ràpidament. Perquè la venjança fos el més eficaç possible en la memòria, el Comte de Lerín va matar a Bereterretxe al costat de la casa de la seva núvia. Aquestes “altes” no sabien res. En les dues cobles del cap de l'Eresia estava Margarita, destrossada per la desgràcia, cendra, recollint la sang de Bereterretxi, embogint-la, fent-la bükhatear amb tres camises les dotzenes de persones que el senyor de Larraine tenia en Ezpeldoia amb senyals d'amor.

Els gents d'Ezpeldoi,
sense família!
Mort aquell que hüllan üken i
deüsere no ho sap!
La filla d'Ezpeldoi
es diu Margarita:
Està recollint
la sang dels Bereterres.

Acaba d'Ezpeldoi,
Al·là, bella!
Tres dotzenes de
ümen de les camises de Bereterretxe.

La matança de Bereterretxe va agitar el cervell dels suletinos d'aquells temps, tal com ens toca quan sentim. El bertsolari, hàbil per descomptat, ens parla des de la perspectiva dels tres personatges principals de la història, oferint els seus sentiments i vivències amb precisió. És curiós l'ús brillant del mode toka-noka, permetent la nostra proximitat a la tragèdia èpica. Ens regala l'esdeveniment en forma el·líptica, amb recursos de la més alta poètica, com a fixesa per sempre en la memòria i va aconseguir el resultat. Hi ha un testimoniatge més enllà de les paraules en la direcció de Ligin Bosmendi: En la terra fangosa que va ser enterrada de sobte es pot admirar aquesta pedra rodona, no l'oblidem mai.

La velocitat de les marisanzas no cessa.