O algú que busca la veritat constantment a través de la màscara, Sophia de Mello (Porto, 19-Lisboa, 2004), premi Camões en 1999, esteta buida, ens diu BEÑAT Sarasola, coordinador de Quaderns de Poesia del Món: “Molts dels poemes de De Mello tenen aquest caràcter transcendental. Afloren una epifania, és a dir, una revelació immediata del món, i d'aquesta manera s'aconsegueix arribar a l'essència més fonamental del món. (…) Perquè, com Emily Dickinson, De Mello no buscava en racons llunyans l'essència del món, sinó a uns pocs pèls”.
A l'àgil Sophia de Mello Breyner, d'origen superior, li va recitar A Nau Catrineta als tres anys, i va aprendre de memòria el romanç, i d'aquí pot ser que hagi començat a construir la seva extensa obra de manera permanent i amb una musicalitat tradicional. Ell mateix va dir que tenia l'obsessió que cada paraula fos el poema que necessitava i que anava en contra de la teoria de l'alleujament després del seu poema: De Mello no escriu en va una paraula, sinó que la portarà al poema si és necessari. “Les paraules no poden ser un coratge, no han de guanyar temps per a dur a terme l'hendecasíl·lab”.
Sophia de Mello tria, doncs, aquesta paraula i no aquesta paraula, dona a la seva poesia aquest to concret i no un altre. Per això, llegir aquesta kaiera és llegir Yourcenar, o Juana Inés de la Creu, perquè porta imatges per sempre: “Jardí, jardí perdut/ Les meves cames i braços envolten la teva absència.../ Les fulles es diuen el teu secret, i el meu amor és silenciós com la por”. El que fa que Grècia tremoli ara dins del lector és l'el·lipsi i la subtilesa del gust japonès, la qual cosa l'escriptor deixa sense dir. Així com els creients llegeixen un text sagrat, així vaig entrar jo en aquesta poesia laica, escrita en la seva fe, en la qual contrasten la naturalesa de les paraules i el gran realisme del seu significat: “Encara que siguin ruïnes i mort/ Sempre la fi de totes les il·lusions,/ Com la força dels meus somnis és la força més forta,/ De tot sorgeix el desig de lloar/ I les meves mans mai estan buides”. Pot ser naïf en l'àrea quan ho fa a temes històrics socials –L'exili, la tomba de Lorca…– però només per l'elecció de les paraules, encara que només sigui pel color i la frescor clàssica, val la pena fer un lloc i perdre's en el món de Mello.
Després de deixar enrere el mes d'abril dels llibres, les biblioteques i els seus beneficis, des de Kabiak Sahrauí volem recordar el costat fosc de la seva història, que cobra major importància en la defensa de la identitat i la supervivència dels pobles. Estem parlant de la... [+]