Les eleccions municipals i autonòmiques a Espanya suposen canvis importants en el mapa polític a les illes Balears, Navarra i València, “perifèria” de nacionalismes perifèrics. En aquestes tres comunitats i a Galícia, els partits nacionalistes no formen majoria absoluta i es troben normalment en l'oposició, amb l'obstacle que això suposa per al desenvolupament de les seves pròpies llengües i identitats. El nacionalisme espanyol sap que aquestes comunitats autònomes són les primeres trinxeres en la lluita contra els nacionalismes perifèrics. Per això, els nacionalistes espanyols lluiten de manera violenta contra el pluralisme lingüístic i identitari.

En aquestes quatre comunitats autònomes, la dreta nacionalista espanyola ha construït règims tancats, amb les seves polítiques excloents basades en la corrupció i en xarxes clientelistes. En aquestes condicions costa molt aconseguir un canvi polític i quan s'ha aconseguit, des de 1991 a Balears i una vegada a Galícia, els que volien canviar el règim no han sabut estar dues legislatures consecutives per a consolidar el canvi. Tres factors expliquen el retrocés: la gestió partidista (cada partit s'encarregava del seu àmbit de poder amb una clara falta d'integració i de projecte comú en el govern); el declivi de les mobilitzacions (imprescindible per a fer front als poders mediàtics, polítics i econòmics que han sustentat el règim: si el govern té pressions per tots dos costats se centra en el joc polític); i la falta d'estratègia per a desgastar el bloc del règim.

La majoria dels canvis de règim, perquè el procés sigui irreversible, es realitzen amb la participació d'alguns sectors del règim. Per això, a Navarra, el nou govern haurà d'erosionar el bloc que sustenta al règim i reforça els seus drets. No hi ha una única fórmula i encertar entre els que estan no és fàcil. Una opció és formar una coalició el més àmplia possible: GEROA Bai, EH Bildu, Podem, PSN i I-E. Però és més creïble que EH Bildu es quedi fora, controlant el govern de la majoria dels ajuntaments importants i donant un suport crític des de l'exterior. Així, el govern navarrès se centraria en una oposició de dues parts: d'una banda, la dreta nacionalista espanyola (UPN i PP) i d'altra banda, EH Bildu i els moviments socials intentarien equilibrar les pressions mediàtiques i polítiques que venen de la dreta. A més, si el nou govern generés frustració o indignació en part de l'electorat, EH Bildu podria ser l'instrument electoral per a canalitzar el descontentament dels partidaris del canvi de règim.

Seguint amb la hipòtesi, si el PSN està disposat a participar en aquest joc, se li poden imposar interessants “peatges”, com el reconeixement de l'oficialitat del basc en tota Navarra. Una mesura així no és el mateix que s'adopti amb el 52% dels vots del Parlament que amb el 66%. La majoria de dos terços seria una base ferma per a la incapacitat de retorn, en cas contrari, com ara són 26 els partidaris del canvi, demà poden ser 24. Per a consolidar el canvi de règim és convenient que tard o d'hora s'incrementi la diferència entre els dos diputats.

No obstant això, sembla que el PSN no vol participar en el canvi de règim. D'aquesta manera, quedaria en mans dels partits amb voluntat de modificar el règim el treball de constitució de la coalició i d'erosionar la sociologia política del règim, per exemple, conformant un govern amb un alt grau d'integració amb un gran nombre de personalitats independents de prestigi de diferents sensibilitats polítiques, si és possible amb algú pròxim al PSN.