El Defensor del Poble Europeu ha d'investigar què ha succeït en les aigües de Tarragona i Castelló, a l'altura del delta de l'Ebre, amb l'enorme deute contret per l'Estat espanyol amb el jaciment de gas de Castor.
A proposta d'Ernest Urtasun, europarlamentari del Grup dels Verds, la decisió adoptada per majoria en el Parlament Europeu el passat 3 de maig diu: “Demanem a la Comissió Europea i al Banc Europeu d'Inversions que prenguin mesures perquè els ciutadans espanyols no hagin de pagar les indemnitzacions de 1.300 milions d'euros per un projecte penalment avaluat, augmentant el dèficit públic o incrementant els preus de l'energia”.
Florentino Pérez, conegut mundialment per ser president del Reial Madrid, i la seva corporació de construcció i energia, ACS, són els principals protagonistes d'aquest gran engany. És veritat que està ben decorat per la llei, però és un frau quan es mira de prop.
El 3 d'octubre de 2014, el Govern de Madrid, presidit per José Manuel Soria, va reconèixer indemnitzacions de 1.350 milions d'euros a Escal UGS, propietària del 66,6% de la constructora. Un mes i deu dies més tard, Escal UGS va cobrar els diners i...adeu, Pelayo!...
Són molts els 1.350 milions d'euros, al voltant de 225.000 milions de pessetes, com a indemnitzacions per una obra que no serveix per a res. Però en el termini de pagament que es prolongarà fins a 2044 amb els impostos dels ciutadans, els interessos es convertiran en 4.700 milions, en estimacions d'experts sobre la matèria. Aquesta enorme quantitat serà pagada pels ciutadans amb impostos i amb la pròpia factura de l'energia.
Ara anomenat Castor, es deia Amposta durant molts anys, en els temps en què treien petroli d'ella, enfront del delta del riu Ebre. Es tractava d'una infraestructura idònia per a garantir el consum de combustible a Espanya. Sota el fons de la mar, a uns 1.800 metres de profunditat, en el lloc on el petroli buidat hagués pogut dipositar-se uns 1.300 milions de metres cúbics de gas, importat des de lluny, que després es distribuís per la costa mediterrània.
Fins i tot van començar a injectar gas en el subsol fins que es van produir terratrèmols en la rodalia. Els que al principi semblaven témer als catastrofistes van acabar per confirmar els científics: Els terratrèmols es multiplicaven a mesura que el fossat de Castor s'omplia de gas. Centenars de terratrèmols –700– en pocs dies, alguns d'ells de 4,7 graus en l'escala de Richter, en terres en les quals els sismòlegs diuen que a penes es coneixen fenòmens d'aquest tipus.
Tres reactors nuclears es troben a l'interior dels 100 quilòmetres que envolten a Castor, a Toronto. Més grans coloms petroquímics de Tarragona. Sense oblidar les platges i ciutats plenes de turistes. Finalment, es va suspendre l'operació Castor.
Al final dels tremolors, la majoria de la població havia oblidat l'assumpte. No vaig agafar l'Escal UGS i l'ACS de Florentino. Les grans garanties que van exigir per a accedir a una inversió considerada estratègica europea han estat executades pels inversors: si el negoci va bé i si el negoci ha de ser interromput, sigui com sigui. 1.350 milions. Els ciutadans han contret un deute públic que els fa tremolar.
Castor ha denunciat l'escàndol que amaga la coalició Counter Balanç - Challenging Public Investment Banks (El contrapès, mostrar les dents als bancs públics d'inversió). Entre els membres del grup que estudia la mecànica del deute públic es troba l'Observatori del Deute de la Globalització de Catalunya (ODG per les seves sigles en català).
Counter Balanç ha demostrat que el de Castor és el primer exemple i el primer fracàs de la nova línia d'inversió de la Unió Europea en temps de crisi financera. Atès que els diners s'obté dels bancs per a inversions estratègiques prioritàries, els projectes es financen mitjançant l'emissió de bons, emetent deute públic. “En cas d'entrar en fallida, correspon a les autoritats públiques amortitzar els riscos assumits pels inversors privats. L'exemple espanyol [Castor] amaga un escandalós mecanisme de les finances europees”.
El Tractat de Lisboa de 2007 estableix que “la seguretat del subministrament energètic és el segon objectiu de la Unió Europea en matèria energètica”. Europa viu molt dependent de les importacions estrangeres: el 60% del gas que consumeix i el 80% del petroli. Les interrupcions del subministrament d'origen estranger suposen un greu risc per a Europa. Per això, ha prioritzat l'organització de fosses i dipòsits per a l'emmagatzematge de combustibles fòssils.
Castor ha estat el primer projecte europeu que ha creat la Unió Europea amb el sistema project bonds, Europa vol tornar a un creixement sòlid construint autopistes, ferrocarrils, xarxes energètiques i de gas, xarxes digitals, etc., però al mateix temps ha decidit continuar avançant en l'austeritat en els pressupostos de les administracions públiques, recorrent a inversors privats per a finançar grans infraestructures (fons de pensions, fons d'inversió, assegurances...) emetent obligacions. És a dir, renunciant a generar nous ingressos dels estats –perdonant imposats als rics i a les corporacions– submergint-se en majors deutes públics a llarg termini.
A això cal sumar la deixadesa dels experts que han de garantir la viabilitat dels projectes i la corrupció en molts altres. L'avaluació d'aquests projectes sovint està en mans d'especialistes en portes giratòries revolving doors en el camí de la política a l'empresa i viceversa.
Parlant de Castor, després que els grans mitjans venguessin el projecte a la gent i es burlessin dels que deien que la fossa podia portar terratrèmols, els promotors van intentar introduir el Banc Santander en l'operació. Aquest es va negar, en adonar-se que no es beneficiarien de la inversió. Llavors els promotors privats i públics van recórrer al Banc Públic Europeu d'Inversions. Amb la garantia d'un préstec de 500 milions d'euros, van llançar bons o obligacions al mercat d'inversors al juliol de 2013, aconseguint finalment vendre 1.400 milions, el 60% a fons de pensions, inversors i corporacions d'assegurances.
Els terratrèmols van començar abans que els primers 100 metres cúbics caiguessin en el gegant jaciment, que havia d'emmagatzemar més de 1.300 milions de metres cúbics de gas. Les obres van ser paralitzades a l'octubre de 2014. Les agències Fitch i Standard & Poor’s van designar als famosos project bond com junk bond, escombraries, sense valor de res.
Els fills de ciutadans de l'Estat espanyol tindran un deute gegant en lloc de la garantia del subministrament de gas a Castor. Per a pagar fins a 2044... amb el TAV inútil, l'autopista, la incineradora, l'aeroport, etc.
Fa dos anys Urdaibai Guggenheim Stop! Des de la creació de la plataforma popular, Urdaibai no està a la venda! escoltem la tornada pertot arreu. El passat 19 d'octubre ens vam reunir a Guernica milers de persones per a rebutjar aquest projecte i, al meu judici, són tres les... [+]
L'activista ecologista Mikel Álvarez ha elaborat un exhaustiu informe crític sobre les macro-centrals eòliques que Repsol i Endesa pretenen construir en les proximitats d'Arano i Hernani de la comarca. Al seu judici, es tracta de "la major infraestructura d'aquest tipus que es... [+]