A Navarra, el nerviosisme ha arribat al centre de tots els sectors polítics. Podrien ser les eleccions més importants dels últims 30 anys. A Àlaba, està en joc la supervivència del pp basc. I es veurà a Guipúscoa a una força independentista com EH Bildu que vol fer front al neoliberalisme, encara que guanyés, li deixarien governar de nou contra corrent dominant.
Les eleccions són el termòmetre més important per a mesurar els canvis socials en un sol dia. A vegades es percep clarament la mateixa direcció i la falta de tensió de l'anterior legislatura. No és el cas, aquesta vegada les entrevistes dels resultats electorals estan arribant com a poques vegades a les cuines i els txokos del carrer.
Els resultats marquen la pauta del canvi, però els partits clàssics –a dreta i esquerra- hauran de prendre el punt de vista d'alguns dels esdeveniments dels últims anys: Podem, Ciutadans, el salt dels moviments socials a la política institucional, els processos interns de selecció de càrrecs electes, la relació entre el partit i el seu govern… Qui no mostri la capacitat d'adaptació abordarà la nova era polític-social que ha portat la crisi.
Algunes hipòtesis. Navarra: anuncien empat tècnic, no hi ha enquestes que donin una victòria molt clara a un bloc: UPN-PSN-PP-Ciutadans/Geroa Bai, Podem, EH Bildu, I-E. Es pot crear una composició entre blocs? Molt malament, però en les enquestes apareix una: GEROA Bai, Podem, PSN i Esquerra-Ezkerra. No seria que Laura Pérez prefereixi anar de bracet del PSN, però sí que ho seria per a Podem de Madrid, sobretot si l'alternativa és anar amb EH Bildu.
La hipòtesi d'un canvi clar: el bloc de l'alternativa –sense PSN, per descomptat– aconsegueix 26 escons. Si Geroa Bai és la primera, Uxue Barkos serà la pròxima lehendakari. Si gana Podem, Laura Pérez. I EH Bildu és la primera força del bloc? La lògica democràtica portaria a dir que ell hauria de ser el pròxim lehendakari en l'esquema del canvi, però… llavors se sentirà que “la societat navarresa no està preparada per a una situació com aquesta”, o que “un govern com aquest no duraria un any”, o que “la coalició encara necessita una revitalització democràtica més profunda” o altres excuses. Pérez diu que se centraran en els programes, que Araiz respectarà l'opció de la primera força del bloc i que Barkos no ho sap, que es decidiria després dels resultats.
També pot ocórrer que UPN, pp i Ciutadans aconsegueixin més que altres blocs, per exemple, guanyar 22-21. Seria un “Govern de salvació”, però també un govern molt feble. També seria possible que el 24 d'agost no es formés un Govern i que s'haguessin de repetir les eleccions. Es tractaria del pitjor escenari, i aquest és el segon fantasma més potent que UPN està utilitzant en la campanya electoral d'enguany. El primer d'ells són els bascos i EH Bildu, i com.
A Àlaba, si el PNB i EH Bildu volguessin, el pp no ho faria. O el mateix si el PNB i el PSE així ho volen. No és impossible, però serà molt difícil que el pp torni a governar la Diputació d'Àlaba. I a Vitòria? Tal vegada Javier Maroto aconsegueix la majoria absoluta, però si EH Bildu, Suando, secundat per Podem i Irabazi aconsegueixen el que diuen les enquestes, una candidatura d'esquerres podria derrotar al pàg. I la suma de jeltzales i socialistes també. O els de PNB i EH Bildu. Als ajuntaments, a diferència de les diputacions, cal aconseguir la majoria absoluta per a aconseguir l'alcaldia i si no, el candidat de la llista més votada obté automàticament l'alcaldia (1). En mans de qui està, doncs, l'últim bastió del pp basc?
En la lluita pels Olano, l'opció de Xabier és més complicada. La relació entre el PNB i el PSE es trobava en una altra conjuntura en 2011, quan encara Patxi López era lehendakari. Els dos partits ja han fet un recorregut des de llavors i a pesar que Bildu hagi aconseguit majoria a Guipúscoa, és difícil preveure que Bildu torni a governar en el govern foral. Els resultats de Podem i Irabazi podrien donar sorpreses, però també llavors és quan aquests mals poden fer costat a EH Bildu, sobretot per part de Podem.
Una última nota als electes: en l'actualitat no mana el que més vots obtingui, sinó el que més parlamentaris, junteros o regidors sumi. L'actitud dels intermitents –aquí sí, aquí no– no és vàlida, la norma és vàlida per a totes les institucions.
(1) Si el lector llegeix la versió en paper d'aquest article –2462. En el número 3, veuria que la frase que porta aquesta nota no és allí (` Als ajuntaments, a diferència de les diputacions, cal aconseguir majoria absoluta per a aconseguir l'alcaldia i en cas contrari, l'alcaldia l'obté automàticament el candidat de la llista més votada"). Un lector de Vitòria-Gasteiz m'ha advertit de l'error i l'he posat en la versió d'internet que permet el canvi. A vegades la rapidesa -i potser el desig?- ens porta a oblidar-nos de coses conegudes. Així s'entén millor l'article, informa adequadament el lector i a més em permet acceptar l'error.