Elkarri eman
Hamaika eratakoak dira loreak. Landarearen bizitzaren arrazoia laburbiltzen dute, eta bide eman. Landareak ugalketa du helburua eta horixe da lorearen izatearen arrazoia. Lorean gertatzen den bi sexuen arteko nahasketak fruitua ekarriko du, hazien edukiontzia, alegia.
Nahasketa hori burutzeko ikertu, garatu eta diseinatu du espezie bakoitzak bere lorea. Milaka urteko lanaren emaitza bada ere, etengabe berritzen ari dira. I+G+B. Etorkizunean ere bere espezieko ondorengoak izango direla bermatzeko atergabeko egokitzea.
Landareak hartutako lan hori sinestezinezko emaitzak ematen ari da. Ikusgarrienetako bat lore-elkartuak edo konposatuak dituztenen familiakoa da. Ezagunenak bitxilorea (Bellis perennis) eta ekilorea (Helianthus anuus) izango dira. Margarita baten tankera duten loreak dira. Lore horiek benetan lore multzoak dira, infloreszentziak, botanikarien hizkeran. Konposatuen lore multzoak borobilak izan ohi dira, eta bi eratako loreak dituzte: kanpoko aldean kolore deigarria duten lore luzexkak –maite nau, ez nau maite, maite nau, ez...–, eta barruko aldea bete-bete osatzen duten lore ttikiak.
Maite bagaitu edo ez, jar gaitezen erlearen tokian: hegan dabil, hara-hona, eta lore borobil ikusgarriak urrutitik antzemango ditu. Kanpoko lore horiek biltzen duten borobila, nora jo behar duenaren helmuga, arkulariari diana bezain argi azalduko zaio. Borobila ikusgarria egiten duten kanpoko lore horiek antzuak dira. Bere egin beharra beste loreetara erleak ekartzeko multzoa erakargarri egitea da: luzatu eta kolorez janzten dira. Antzutzeko prest daude, aldameneko loreak ernaldu eta haziak eman ditzaten.
Konposatuez gain beste zenbait landarek ere erabiltzen dute estrategia hori: hortentsiak (Hydrangea sp.), Viburnum opulus gaukarraren senideek, eta abar. Lore batzuk erakargarri edo apeu soilak dira. Bereari uko, besteei emana. Elkar emana. Elkar hartzeko.
Landareak hartutako lan hori sinestezinezko emaitzak ematen ari da, eta emango dituenak...
En la nostra latitud la suor de la major part de les plantes es mou a la primavera, i en aquesta època gaudirem de les grans floracions. Les flors són el símbol de la bellesa: per a veure, per a fer olor... I per a provar? Has menjat alguna flor? Segur que sí.
Qui no ha... [+]
Lilipak edo nartzisoak loretan dira. Nabarmen adierazten dute mendean hartutako bere lurren berri. Neguan loratzen dira, kolore zuri-hori ikusgarritan, eta usaina bafadaka hedatzen dute. Multzoka bizi dira; lurpean erraboila emankorra dute, eta bat zen tokian, urtetik urtera... [+]
Udari begira jarri gaituen eguraldi honek landareak ederki mugitu ditu. Gu ere bai. Zaldibarren, Eitzaga auzoko zabortegiko madarikazioaren ardurak eskatzera, eta langileei, haien senideei eta auzotarrei babesa emateko manifestazioan Eibarko Amañatik abiatu ginen. Hasi... [+]
Record de nen com ho anomenàvem el “chito”. La flor ens recordava el cap de la gallina. José María Lakoizketa va rebre el nom de “kurkubia” en Bertizarana en 1888, ja que el seu fruit s'assembla a un kurkubi o botellín. Diu que en Cinc Viles li diuen “cascavell”... [+]
El perill d'extinció de les plantes pot tenir moltes raons. Antigament es dividien en tres grups: malalties, plagues i herbes o plantes “dolentes”. Avui dia es tendeix a dir pesta a tots els desastres de les plantes. Abans es deia plaga a un accident causat per la... [+]
En la pila de fem i desaprofitaments sol haver-hi un hoste a l'estiu, encara que no sempre: estramoni o estramoni, Datura stramonum. Alguns també han rebut els noms de “carboner” o “higuzoro” per a aquesta planta. És una planta cridanera, alçada, amb un fullatge... [+]
L'any de Dalia, la pinnata Dahlia, ha estat triat enguany pels organitzadors de la festa. Ben dit, és l'any de Dahlia. Els diccionaris i enciclopèdies en basca criden “dalia” a aquesta planta; jo crec que hauríem de cridar-la “dahlia”.
Els invasors espanyols que van... [+]
M'he posat una mica més tranquil·la el dia en què la nit s'ha fet més llarga que el dia clar i m'alegro que estiguem sis mesos així. No puc negar que l'estiu ha estat bell, però fa olor millor a la tardor. A les plantes els fa “guixos” amb l'arribada de la tardor. Les hores... [+]
Se sap que les plantes fan olor, cada vegada més. Fa temps que sabíem que el martingal de les plantes era per a protegir-se dels animals herbívors: la planta que ha estat mossegada solta l'olor per a avisar a les plantes veïnes, que pastaran les fulles i no seran de gust per... [+]
Últimament preguntava a Joxe Anton Arze, un dels paisatgistes bascos més bells, sobre els noms de les plantes que tenien flors blanques. Ja està sota la seva llum somorta.
Lilipa dels poetes (Narcissus poeticus), Perico d'estrella (Stelaria holostea), Espino blanc... [+]
El seu parent és l'El-Belar (Papaver somniferum), però en comparació amb ell, és la Michoneta (Papaver Rhoeas). La rosella és molt coneguda; també se'l coneix com “urdemutur” i “urdamutur”. En arribar la primavera, la terra s'enrojola cada any. També reviu el rubor... [+]