El País Basc li destorbava, no li deixava ser prou modern i jove, i li ho van esborrar. Des de llavors, només Gaztea és l'emissora de ràdio en la qual va néixer Euskadi Gaztea. Pel que sembla, es tractava d'un consell dels experts en comunicació de l'OMS.

Va ser fa deu anys. Anteriorment, Kike Amonarriz i jo vam estar dos anys, a petició de la direcció, en un intent de polir el basc que utilitzava la ràdio. Fent el treball no declarat, acordem un projecte interessant.

En el fons, era un acord entre la direcció i els locutors. D'una banda, els locutors assumien el compromís de desenvolupar el llenguatge juvenil. D'altra banda, la direcció alliberaria uns locutors d'altres tasques per a dedicar-se a aquesta tasca. L'acord va ser subscrit per les dues parts, però el document va ser condemnat a podrir-se en un calaix de Miramón en llevar a Gaztea Euskadi.

Una de les tragèdies més terribles del nostre poble: cada causa, cada lluita, se cenyeixen al seu petit cercle; fora d'ell, allà!

Per exemple, el Govern Basc deixa les qüestions de gènere (masclisme, clar) en mans d'Emakunde. La directora d'aquest organisme realitza una visita anual a la comarca del Bidasoa, reivindicant la igualtat de gènere. Fins aquí tot va bé. El que passa és que a Irun el PSE-EE i a Hondarribia el PNB tenen el poder municipal, i ells sempre aposten per la parenceria “de sempre”, passant pel pont de la pota la igualtat de gènere. El sufragi i el poder s'inicien de la mateixa manera i amb freqüència creixen de la mateixa manera: a costa del decòrum.

La lluita a favor del basc és competència de la Viceconsejería de Política Lingüística del Govern Basc. Com bé sap, jo no tinc cap dubte sobre el vasquismo i la bona voluntat de Patxi Baztarrika. És patètic, no obstant això, que es treballi de manera contínua en la recuperació del basc i en el planeta i, al mateix temps, que no s'obligui a Gaztea a fer l'aportació que hauria de fer.

Ara el diagnòstic és oficial: l'ús del basc està creixent molt més lentament que el coneixement del basc. Reconec que hi ha grans raons polítiques i soci-lingüístiques perquè això sigui així. Però és hora de reconèixer que aquest basc que hem “organitzat” entre tots i totes no serveix als joves sinó per a coses tristes i avorrides. Prefereixen estudiar en basc. En canvi, a l'hora de gaudir, el basc no els val, i al mateix temps li diuen hola i adeu. I em refereixo a un jove sa, intel·ligent, abertzale i euskaltzale, no als espantaocells pepeleros del pàg.

Gaztea té una mica més de cent mil oients. Parla només basca, principalment música, en un ambient lúdic i lúdic en el qual el basc es troba tan malament. Podia ser un instrument insubstituïble, una gran mauka per a l'estratègia del basc... Desgraciadament, no fa ni una quarta part del que podria fer. El peix com a aigua necessita el basc un llenguatge juvenil, viu i juganer. Però aquest llenguatge ha de completar-se i alimentar-se contínuament: crear i plasmar les expressions adequades, ja que l'ús és el que dona força a les expressions. Per descomptat, és tasca de tots els bascos, però la principal responsabilitat recau en els professionals que viuen de l'euskera.al
arrabassar-li Euskadi al jove, li van arrabassar al basc Gaztea i, si ningú decideix, la nostra llengua corre el risc de quedar-se sense Gaztea i aviat sense joventut. No és la primera vegada que esmento aquestes coses. M'agradaria que responguessin alguns, encara que només fora per a dir-me que el meu punt de vista és enterament equivocat.