Des de títols fins a música, exhibició hipnòtica i macabra de l'últim segon de l'últim episodi. La tensió i el ritme, com si estiguéssim en un parc d'atraccions, mentre experimentem els increïbles girs que qualsevol guió de Hollywood voldria. Un magnífic documental de sèries plagat d'ells. Com veiem en altres documentals com Paradise Lost: The Child Murders at Robin Hood Hills, Dear Zachary: a letter to a so about his father i The Imposter; de pas, si no els heu vist, no us perdeu aquestes tres terribles joies–, una prova clara que la realitat supera a la ficció.

En 2010, quan el director Andrew Jarecki va estrenar All Good Things, pocs esperaven que aquesta pel·lícula basada en la vida de Robert Durst tingués la seva influència a l'hora de rodar aquest documental sobre el qual estem parlant. Va ser en aquest moment quan el veritable protagonista es va posar en contacte amb el director, dient-li que estava disposat a mantenir una conversa que mai havia fet fins ara.

I qui era aquest tipus exactament? Robert Durst és un excèntric i misteriós personatge procedent d'una famosa i adinerada família novaiorquesa. A més de matar i esbocinar a un home, va ser acusat de ser el responsable directe de la desaparició de la seva dona i d'un amic. Produït per la cadena de televisió HBO i dividit en sis parts, ens endinsem en el repàs exacte de la seva vida. Alhora que s'intercalen les proves i les entrevistes de policies, jutges, advocats, testimonis i familiars, podrem veure com es reconstrueixen aquests moments tan controvertits i polèmics.

Aquesta és precisament una de les claus que confereix al documental un tot únic, esquitxat d'una estètica cinematogràfica completa. A diferència d'aquestes mediocres reconstruccions de crims que estem acostumats a veure en televisió, hi ha un treball creatiu increïble, acurat i que dona una credibilitat extraordinària al treball. Com si l'espectador estigués mirant des d'un petit forat i sentint en directe tot el succeït. Però, d'altra banda, es mostra l'aspecte manipulador que molts han criticat, és a dir, que tenint en compte tot el material que han aconseguit els autors d'aquest documental, només han apostat per la producció. Amb l'objectiu de crear un producte audiovisual espectacular, totes les proves i testimoniatges obtinguts durant el camí s'han utilitzat en petites dosis perquè la sèrie no perdi el punt de visibilitat o morb. És clar que no és legítim aconseguir l'espectacle per compte de qualsevol altra cosa, però no estic del tot d'acord amb aquestes crítiques, que en aquest cas sol han fet una administració de la veritat. Ells han decidit quan explicar-ho i quan no, perquè, no ho oblidem els amics, això és la televisió, i a més de ser didàctic i pedagògic, és important que sigui entretingut. La raó exacta de tot això l'entendreu en els últims segons de l'últim capítol, i sobretot amb la voràgine que es va produir l'endemà de la publicació d'aquest treball.

Increïble sèrie documental que descriu amb fredor quirúrgica el caràcter, la trajectòria i, sobretot, el cas fosc i increïble que envolta constantment a Robert Durst. Qüestionant a l'espectador una vegada i una altra i realitzant una recerca psicològica excepcional; tractant de mostrar el que hi ha en el cervell d'aquest menyspreable i enlluernador personatge; a través de l'ambigüitat dels seus ulls negres i penetrants, tan peculiars, que ens planteja dues preguntes: Un assassí fred i cruel, o simplement per estar en moments i llocs que no haurien d'haver estat deguts a la mala sort, la història d'un extravagro supervivent? Víctima o botxí? Per a saber com acaba, ja sabeu què fer. Això sí, prepara una crema antiforats dels ulls, perquè fins que no acabis no podràs escapar de les arpes d'aquesta sorprenent i terrible història. I molt important, abans de veure el documental, tractar de llegir la menor informació possible sobre ell, ja que les dades i imatges difoses en diferents mitjans desapareixen les “sorpreses” que podem viure constantment. Indispensable.