Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Mantenir o superar models lingüístics

  • Com és sabut, en els centres educatius de la Comunitat Autònoma del País Basc es pot triar entre els models A, B i D. Representants del PNB, EH-Bildu i del PSE s'han referit a la política lingüística que s'implementarà a les escoles en les jornades que l'Ajuntament de Donostia-Sant Sebastià ha celebrat recentment en el Parlament Basc.
Juanjo Agirrezabala (EH-Bildu), Jone Berriozabal (EAJ), Naiara Sampedro Donostiako Hezkuntza zinegotzia, Maria Luisa Garcia (PSE) eta Mikel Garcia moderatzailea,
Juanjo Agirrezabala (EH-Bildu), Jone Berriozabal (EAJ), Naiara Sampedro Donostiako Hezkuntza zinegotzia, Maria Luisa Garcia (PSE) eta Mikel Garcia moderatzailea, "Hezkuntza ereduen garrantzia gizartearen eraikuntzan" jardunaldietan. (Arg: JM Auzmendi)

El Govern Basc té preparats els decrets curriculars que a partir d'ara estructuren el sistema educatiu de la CAB, dins del Pla Heziberri. En l'esborrany inicial es constatava un intent de donar resposta a la demanda que els agents i el Consell Escolar d'Euskadi venen reclamant des de fa temps: la necessitat de superar un sistema basat en models. En definitiva, els estudis assenyalen que els models A (principalment castellà) i B (algunes assignatures en castellà i altres en basc) no euskaldunizan. Aquell primer esborrany del Govern proposava un sistema multilingüe centrat en el basc per als centres educatius, “garantint l'ús habitual i normalitzat del basc, tant en les activitats internes com externes i en les activitats escolars en general”, assenyalava. Implicant a tota l'escola, es plantejava donar un tractament integral al basc i a partir d'aquests criteris, cada centre educatiu plantejava realitzar el seu propi projecte lingüístic.

En el document definitiu, el Govern Basc ha optat finalment per mantenir els models A, B i D, i ha afegit una variable qüestionable: el perfil de basc es farà en funció de l'entorn sociolingüístic del centre. Molts agents no ho han vist amb bons ulls, ja que podrien crear centres de diferent velocitat i guetos lingüístics en el coneixement del basc. Consideren que a tots se'ls hauria d'exigir el mateix nivell de basc i que en zones amb majors dificultats i necessitats per a arribar a aquest objectiu s'haurien de posar recursos. Per al Govern Basc, no obstant això, és un gran assoliment l'acord amb el Govern espanyol per a mantenir els models, perquè la LOMCE no interfereixi en aquest assumpte.

En aquest context, han debatut sobre aquest assumpte la parlamentària del PNB Jone Berriozabal, el parlamentari d'EH-Bildu Juanjo Agirrezabala i la responsable d'Educació de Guipúscoa del PSE María Luisa García.

Hem de demanar el mateix a Ataun i a Oion?

"És de destacar l'acord aconseguit pel Govern Basc amb el Govern d'Espanya. La LOMCE podia afectar la importància que té el basc a Euskadi, i hem arribat a un acord per a donar suport al nostre sistema. Per descomptat, estem a favor de la millora del nivell de basc tant en el model A com en el model B i en el model D; tots els models tenen marge de millora i estem disposats a adoptar les mesures necessàries, a incrementar el nombre d'hores o a adaptar la metodologia, a fi de millorar el nivell de basc –comenta Berriozabal jeltzalea–. Cal destacar que malgrat tenir el mateix model, per exemple el model D, no és el mateix quan s'aplica en l'un o l'altre país”.

“Fa sis o set anys ja el Consell en tots els seus informes deia que cal superar el marc dels models. L'intent es va fer en 2008-2009, per consens de tots els agents educatius, però finalment es va mantenir. Dius que cal mantenir i millorar els models A, B i D, i sé que el model D d'Ataun no és el mateix que el d'Oyón, però a partir d'aquí també cal posar un objectiu general per a tots, per a aconseguir alumnes euskaldunes a l'escola, i el marc de models no serveix per a això”, ha assenyalat Agirrezabala, membre d'EH-Bildu. “En 2009 almenys es deia que per a quan acabessin l'Ensenyament Secundari Obligatori els alumnes havien d'estar preparats per a superar el nivell B2 en basc. El PSOE li ho va llevar d'un cop i ara el pla Heziberri del Govern Basc no concreta quin perfil han d'aconseguir els alumnes pel que fa a la llengua”.

Berriozabal li ha contestat que Heziberri parla del perfil de sortida, però que ho fa de manera genèrica: “S'expliquen les competències que ha de tenir l'alumne. Això no vol dir que per a avaluar aquesta capacitat se li hagi d'assignar un número del marc europeu, el perfil de sortida és molt més general: tenir capacitat lingüística en diversos idiomes”. García, del PSE, ha afegit que el B2 no és un marc per al sistema educatiu, sinó un indicador que s'utilitza per a avaluar el nivell de les llengües estrangeres, i ha considerat que “posar un perfil de sortida té molts riscos, perquè, com vostè ha dit, Oion i Ataun no són el mateix, i per tant, hem d'exigir-los el mateix, amb uns punts de partida totalment diferents? La llengua materna de la majoria dels nostres alumnes no és el basc i aquest espai sociolingüístic ha de ser tingut en compte no sols per a utilitzar diferents metodologies a l'aula, sinó també perquè els centres puguin treballar amb flexibilitat dins d'aquesta realitat”.

L'únic model, com a Catalunya?

Per al representant del PNB, el sistema de models està basat en un ampli consens social i polític que cal mantenir "fins que no hi hagi una altra cosa que millor, que sigui legal i que garanteixi la seguretat del basc. Si ho modifiquem, haurien de donar-se quatre requisits mínims: que el nou marc garanteixi millors resultats, que sigui acceptable en la nostra legislació, que sigui factible des de tots els punts de vista, i que la majoria de la ciutadania ho entengui i el vulgui. Insistim que hem d'avançar en el multilingüisme, centrant-nos en el basc, però no crec que es pugui dir que el sistema de models ha tocat a dalt, perquè un altre sistema, un i un, no ens portarà gens bo”. I pregunta al parlamentari d'EH-Bildu: “Has de superar el marc dels models: què és la superació del marc, un model únic per a tots els pobles? Un model únic per a tots els alumnes? Si parlem d'això, nosaltres no estem d'acord i a més no és possible, perquè la legislació que ens hem donat no ho permet”. Segons la Llei del Basc (1982), el dret de les famílies a triar la llengua ha de ser garantit, i les llengües oficials són dues en la CAB.

Abans de contestar a Agirrezabala, el representant del PSE ha pres la paraula: “els models són importants, argumentant que són un element important d'estabilitat i cohesió en la societat, i si es mogués d'aquí, farien falta fases d'experimentació i avaluació, “basades en l'evidència i en el rigor científic”, per a assegurar que és un model millor. “Al mateix temps, penso que no estem en 1982, que la societat ha canviat molt i que els pares demanen altres coses al sistema educatiu. Respondre a ells és el nostre deure, sempre des de l'acord”. Ha recordat a Isabel Celaá, que era consellera d'Educació (PSE), el model de tres fulls de paper que es va dur a terme de manera experimental: aquest model establia el mínim i màxim d'hores lectives en basca, castellà i anglès i va ser criticat per la supressió de les hores lectives del basc, que hauria de centrar-se en el bé d'altres llengües. En paraules de García, “l'avaluació d'aquest model va ser molt bona; en els centres que el van provar es va augmentar el coneixement de l'anglès i el basc no va sortir perjudicat”.

“Diu que el model trilingüe va donar bons resultats en anglès i que no va perjudicar el basc, però tampoc va millorar”, ha recordat el polític d'EH-Bildu, que considera que no és el marc adequat per a euskaldunizar als alumnes. També contesta a la pregunta del jeltzale: “L'únic model no és possible, però Catalunya té un model d'immersió [equivalent al nostre model D, la majoria de les assignatures en basca nosaltres, en català], només té aquest model, l'únic, i no ha caigut el món”. Agirrezabala destaca que és el moment idoni per a fer el pas a un nou marc en el qual el basc tingui una major presència: “En el projecte de llei per a 2009 s'establia una presència del 60% de les hores lectives per al basc, per una raó molt senzilla: en general, el 60% garanteix una competència lingüística molt bona. I es pot fer, perquè es diu de boca en boca que el sistema de model actual té una base política i social sòlida, però aquest sistema es deriva de la Llei del Basc aprovada en 1982, i quants van votar la llei en el Parlament? 39 dels 75 parlamentaris. Si en aquests moments, sumant a PNB i EH-Bildu, acordem que el basc ha de ser l'eix de l'educació, tindríem un consens de 48 de cada 75, més que llavors. I els agents educatius també estan d'acord! Per què no es fa llavors? De què tenim por? Sempre amb l'objectiu de millorar la competència lingüística de l'alumnat”.


ASTEKARIA
2015eko maiatzaren 03a
Azoka
T'interessa pel canal: Euskara
2025-01-08 | Leire Ibar
El Liceu Agrari d'Hazparne impartirà tres assignatures en basca a partir del pròxim curs
Els alumnes del liceu privat Armand David d'Hazparne tindran l'oportunitat de cursar en basca les assignatures d'Agro-equipament, Ciències socials i econòmiques i Economia de l'empresa. El director del centre, Bertrand Gaufryau, ha explicat que aquesta formació es durà a terme... [+]

2025-01-08 | ARGIA
Mor Robert Hirigoien, un dels creadors d'Herri Urrats
L'acadèmic d'Euskaltzaindia Robert Hirigoien (Larresoro, Lapurdi, 1944) va morir el 4 de gener d'aquest mateix any. L'últim adeu se li donarà el dijous, en la seva localitat natal, a les 10.00 hores. Va ser un dels fundadors de la festa Herri Urrats, l'Assemblea de Labortanos, la... [+]

Iametza ha traduït al basc el plugin Ninja Forms per a crear formularis de Wordpress
En veure que la traducció al basc del plugin Ninja Forms estava cedida per a crear formularis de Wordpress, Iametza ha assumit la tasca d'actualitzar la traducció.

Pintades en els jutjats i seus de CCOO i UGT per a denunciar l'agressió al basc
Després de pintar els jutjats de Baiona i Donostia-Sant Sebastià, el dijous a la nit s'ha realitzat un pintat en el jutjat d'Eibar. Els autors han escrit "detenir l'envestida" i han llançat una pintura verda contra l'edifici, que ha estat demolit. Al desembre s'han pintat diverses... [+]

2024-12-31 | ARGIA
Mor l'euskaltzale gasteiztarra Gontzal Fontaneda
L'euskaltzale i militant gasteiztarra ha mort aquest dijous, 30 de desembre, en un accident laboral. Gontzal Fontaneda Bandegi (1943-2024) va ser testimoni i company de viatge del basc a Vitòria en la dècada de 1960. Va començar a aprendre basc als 15 anys. Va inventar un... [+]

2024-12-31 | Sustatu
També en la plataforma de streaming Max comencen a aparèixer continguts en basc
En plataformes de streaming de pagament internacional, Amazon Prevalgui Vídeo i Netflix van ser els primers a oferir continguts en basc i ara se'ls ha sumat Max, que fins a 2024 ha estat HBO o HBO Max. Les pantalles en basca han adaptat subtítols, i EITB ha ofert doblatges, i... [+]

2024-12-30 | Rober Gutiérrez
51% de joves ocupats

En els últims mesos m'ha tocat treballar en diversos instituts i, en algun moment, he hagut de parlar amb els alumnes de les possibilitats que ofereix el mercat laboral. La tipologia dels alumnes és variada i en una mateixa ciutat varia molt d'un barri a un altre, d'un institut a... [+]


2024-12-30 | Jon Torner Zabala
'Bagare': 50 anys d'himnes pel basc i la identitat basca
La cançó Bagare va ser creada al desembre de 1974 pel zeanuri Gontzal Mendibil i Bittor Kapanaga en el seu caseriu d'Olaeta (Aramaio). Posteriorment es va convertir en un himne pel basc i la identitat basca.

2024-12-27 | Julene Flamarique
EuskarAbentura 2025: obert el termini d'inscripció fins al 5 de març
L'expedició EuskarAbentura 2025 oferirà a 127 joves l'oportunitat de recórrer a peu els set territoris, submergits en la cultura, la història i els paisatges. La selecció dels participants d'EuskarAbentura no es basa només en la qualitat dels projectes, sinó també en... [+]

2024-12-27 | ARGIA
El sindicat LAB ha denunciat que s'ha nomenat director d'URL0 a "una persona que no sap basca"
"Una persona que no és euskaldun –Nagore dels Rios– ha estat elegida per la direcció general d'EITB Eitb.eus i com a directora de la secció Mitjà social i, en conseqüència, una persona que no sap basca ha estat designada com a directora d'un mitjà que té entre els seus... [+]

Arribada d'Olentzero i Mari Domingi a Irun: "L'Ajuntament s'ha fet amb la propietat de l'acte que ha sorgit del poble"
L'arribada d'Olentzero i Mari Domingi a Irun l'organitzen les associacions i agents del poble des dels seus orígens. Del matí a la nit s'ha conegut que l'Ajuntament ha pres possessió de l'acte, per la qual cosa les últimes resolucions sobre el mateix han quedat en el seu càrrec:... [+]

Movent-nos?

Torna Euskaraldia. Pel que sembla, serà en la primavera de l'any que ve. Ja ho han presentat i la veritat és que m'ha sorprès; no el propi Euskaraldia, sinó el lema d'ell: Ho farem movent-nos.

La primera vegada que l'he llegit o escoltat, em ve al capdavant el títol de l'obra... [+]


2024-12-20 | Edu Zelaieta Anta
Mandra

No sé si vostès també tenen la mateixa percepció –ho reconec: aquí he començat a escriure de manera acientífica–. Em refereixo a l'extensió natural de la paraula mandra. Cada vegada escolto més en els racons d'Hego Euskal Herria: basc, espanyol i, per descomptat,... [+]


La fatiga, la pressió administrativa i les males condicions laborals serien les principals raons perquè els artistes abandonessin el treball
Associacions Lanartea I. Condicions de Vida i Treball dels Artistes Bascos Acaba de publicar l'enquesta. El 40% dels enquestats té activitat artística. En total, els bascos van guanyar una mitjana de 1.027,5 euros al mes en el que va d'any. El 33,8% dels enquestats respon que... [+]

Eguneraketa berriak daude