Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Ho vaig demanar jo

En les eleccions municipals del març passat en Ipar Euskal Herria es va veure que el vot dels abertzales ja no era marginal. A pesar que el tipus d'elecció és diferent, en les eleccions departamentals s'ha confirmat la tendència i s'ha constatat que s'està consolidant el marc nacionalista.

Els abertzales han optat per aparèixer dispersos, però en aquesta ocasió la gran majoria s'ha estructurat entorn d'EH Bai i els resultats han estat molt bons: cinc dels dotze cantons van passar a la segona volta i un d'ells, en Errobi-Aturri, va aconseguir gairebé el 38% dels vots. Això és una gran marca per al nacionalisme. Encara que durant anys ha actuat com a frontissa entre el PS i la dreta, en aquesta ocasió es veu que pot ocupar la segona posició, la qual cosa li confereix un caràcter alternatiu. La marca també és que el Front Nacional s'acosti al 14% dels vots, molt més baix que a França, però aquí més que mai.

Espectacular ha estat la superioritat d'EH Bai enfront del Front Nacional en la segona volta en Errobi-Aturri – 74,3% – 25% – la major de tots els cantons. Això demostra el rebuig que hi ha cap al Front Nacional, però també ha permès que la candidatura d'EH Bai es manifesti d'una manera espectacular. Fabienne Ayensa i Alain Iriart seran els representants abertzales en el Consell General de Pau.

Una altra dada significativa és el de la participació: la meitat dels votants s'han quedat a casa en Ipar Euskal Herria. Aquestes dades haurien d'obligar inevitablement a parlar de la validesa de les eleccions, però no s'obrirà la reflexió, no s'interessa massa. En les passades eleccions de la Unió Europea, el 43,09% dels votants amb dret a vot es va mostrar satisfet pels analistes oficials, que en 2009 van ser del 43% i, per tant, alguna cosa van millorar.

D'altra banda, el centredreta s'ha imposat a França i en Iparralde. La política de François Hollande fins ara ha estat castigada amb severitat per tots els sectors que es van presentar a la Lehendakaritza i el Partit Socialista ha reaccionat amb un gran baluern en general. Hollande va ser portat a l'Elisi pels vents d'austeritat de la UE, però les seves polítiques han decebut a bona part dels votants de centreesquerra. El líder de la UMP, Nicolas Sarkozy, ha entès que té les portes obertes per a la presidència de 2017 i encara que la data sigui llunyana, ell marxarà.

La campanya internacional ha reunit noms molt importants per a alliberar a Arnaldo Otegi i repatriar a la resta de presos bascos, entre ells, a José Pepe Mújica, Fernando Lugo. José Manuel Zelaya, Lucía Topolansky, Desmond Tutu, Mairead Maguire, Adolfo Pérez Esquivel, Ahmed Kathrada, Angela Davis, Cuauhtémoc Cárdenas i Gerry Adams.

Són noms molt significatius. Molts d'ells coneixen les presons per dins i els sembla lògic que els presos bascos també es retirin a les seves cases quan el conflicte basc ha pres el camí de la solució.

El nom d'Arnaldo Otegi dona l'opció d'internacionalitzar el cas dels presos bascos, que estan a la presó. En el món es veu lògic que el dolor en els conflictes s'utilitzi per a la pau quan són les condicions per a això; que les terribles conseqüències s'aprofitin per a sanar les taques i construir el futur. Otegi va ser d'ETA i va estar en la presó. Avui dia, no obstant això, tota la societat basca reconeix que el seu treball va ser clau perquè ETA acabés la seva activitat armada. La Justícia espanyola, per part seva, va empresonar a Otegi per aquests fets i als acusats en el cas Bateragune. De no acordar-se una altra cosa, hauran de romandre a la presó fins a la primavera de 2016, quan compleixin íntegrament la seva condemna de sis anys i mig de presó.

Quant als conflictes mundials, no és tan sorprenent que governs i estats mantinguin una actitud similar amb els quals han actuat contra ells; el més sorprenent és que no s'usin quan hi ha oportunitats per a consolidar la pau i la convivència. No és sorprenent que el pp pretengui ofegar el món de suport dels presos amb detencions periòdiques, al contrari, ja no s'espera res més. El més sorprenent és l'escàs moviment que hi ha per part de la majoria de partits i institucions importants per a demanar la llibertat d'Otegi. És significatiu, però tranquil, a l'hora de sortir de presó, la majoria dirà en que alt es va denunciar i que dur va demanar la seva llibertat.

Bidali zure iritzi artikuluak iritzia@argia.eus helbide elektronikora

ARGIAk ez du zertan bat etorri artikuluen edukiarekin. Idatzien gehienezko luzera 4.500 karakterekoa da (espazioak barne). Idazkera aldetik gutxieneko zuzentasun bat beharrezkoa da: batetik, ARGIAk ezin du hartu zuzenketa sakona egiteko lanik; bestetik, egitekotan edukia nahi gabe aldatzeko arriskua dago. ARGIAk azaleko zuzenketak edo moldaketak egingo dizkie artikuluei, behar izanez gero.


T'interessa pel canal: Iritzia
Guggenheim Urdaibai: qui escolta i per a què?

En 2021 comencem a escoltar les primeres notícies sobre el projecte Guggenheim Urdaibai… El diputat general, Unai Rementeria, ens va dir que sí o sí. Per a reforçar les seves paraules, va deixar “blindats” 40 milions d'euros quan es construïen els museus. Doncs bé! Es... [+]


En defensa de Labraza
"L'objectiu del ple d'Oyón és clar, legitimar legalment els megaprojectes energètics amb irregularitats substancials en la tramitació"

Dimecres passat vam viure un dia dur i desagradable, no sols per a Labraza, sinó per a tots aquells pobles que estem amenaçats per una... [+]


Igual que amb l'ajuda dels artistes hem viscut la florida d'Euskal Herria, també en aquesta ocasió, amb el seu impuls, continuem fent el camí junts, donant el suport necessari als presos polítics, exiliats i deportats bascos

El lector ja sap que l'Associació Harrera neix... [+]


Repassant el present dels filòsofs d'ahir

L'epistemologia, o teoria del coneixement, és una de les principals àrees de la filosofia i al llarg de la història s'han succeït importants debats sobre els límits i les bases del nostre coneixement. En ell es troben dos poderosos corrents que proposen diferents vies d'accés... [+]


Responsabilitat de les institucions en la protecció dels nens i nenes

Aquesta setmana hem tingut coneixement que el Jutjat de Getxo ha arxivat el cas dels nens de 4 anys d'Europa Ikastetxea. Això ens porta a preguntar-nos: estan disposades les instàncies judicials, policials… per a respondre a les demandes dels nens? Es protegeixen de veritat... [+]


De la construcció de relacions públic-cooperatives

Cada vegada escoltem més sobre les necessitats, desitjos i iniciatives que sorgeixen en els nostres territoris i en les nostres vides, sobre la necessitat de treballar les relacions i projectes públic-comunitaris, i és un autèntic motiu de satisfacció, ja que es tracta d'un... [+]


2025-02-12 | Edu Zelaieta Anta
Desprotecció de la sobreprotecció

Hem renovat l'entrevista en la secretaria de la facultat, per la qual cosa no se sap: estan lluny les dates en les quals els alumnes venien solos per a realitzar la seva matrícula. Fa temps que la tendència va canviar, i els pares –més accentuats les mares– adquireixen un... [+]


2025-02-12 | Iñaki Barcena
Aroztegiaren silogismoa

Silogismo baten argumentuak hiru proposizio ditu, eta horietatik azkena nahitaez ondorioztatzen da beste bietatik. Logika deduktibo horrekin aztertu daiteke, nire aburuz, Nafarroan gertatzen ari den Aroztegiako gatazka sozioekologiko luze eta traumatikoa.

Tesia: Baztango... [+]


El patrimoni del menyspreu deprimit

Recentment he treballat en classe les boniques i emocionants coves d'Etxahun Barkoxe. Pobre home! Les penes domèstiques van començar perquè s'havia creat “Bellesa praube”, però als disset anys ja havia entrat en la mar de la desgràcia, ja que la nena sense dot Marie... [+]


2025-02-12 | Jesús Rodríguez
Enfront dels desnonaments, organitzar per a guanyar

Els últims dies han estat de gran importància per al moviment en defensa de l'habitatge i per a la lluita contra els especuladors a Barcelona. La matinada del 28 de gener, un Exèrcit de Policia va atacar sense previ avís a la Vella Massana (centre social ocupat) del barri de... [+]


Tecnologia
Evolució conscient

Què haig de saber? Amb qui haig de relacionar-me? On haig de viure? Amb aquestes responsabilitats, els éssers humans estem en el camí de viure la idea d'una bona vida en el si de les nostres societats. Si no sabem respondre correctament, per por de quedar-nos en els... [+]


Declaració de la Comissió de Basca d'EITB
Mitjançant aquest escrit, la Comissió de Basca d'EITB i els òrgans sotasignats volen expressar la seva preocupació i rebuig pels processos de selecció que s'han posat en marxa en els últims mesos per als llocs d'adreça d'EITB, ja que s'ha subestimat la demanda de coneixement... [+]

Calderers: Un 'blackface' a la donostiarra?

No vull que la meva filla es disfressi de gitana en els calderers. No vull que els nens gitanos de l'escola de la meva filla gaudeixin de gitanos en els calderers. Perquè ser gitano no és una disfressa. Perquè ser gitano no és una festa que se celebra una vegada a l'any,... [+]


2025-02-05 | Iñaki Murua
Bide luzea pauso ttikitan!

Bidea pausoka egiten da, eta hasiak egina dirudiela ikasi nuen aspaldi xamar. Baina jendeak esaldi hori edukiz betetzen ere ikasi nahi du. Bakarrik ezer gutxi lor genezake, hasi orduko etsi, akaso. Sekulako jendetza biltzeak ere antolaketa zaildu eta ikusi beharrekoa gandutu... [+]


Eguneraketa berriak daude