Com a mostra la imatge de la portada, Astirtitan és una obra inspiradora. Es poden sentir melodies boniques, emotives i amargues, ambients tranquils i ritmes de rock. És un treball bastant brut, produït sense excessiva decoració. Les cançons són belles, “bastant nues ” segons Petti.

En les sessions de gravació, Petti ha comptat amb la participació de diversos grans músics: Karlos Aranzegi (percussió), Iñigo Telletxea (baix), Igor Telletxea (bateria), Joxan Goikoetxea (serralada), Estitxu Pinatxo (veus) i Freddi Pelaez (Hammond b3).

La música de totes les cançons l'ha compost Petti. El propi Petti ha escrit les lletres d'Egunero eta Argiak, d'Harkaitz Cano les cançons de Sort Bluesa i Nits sense llorer, i de Bernardo Goietxe la cançó Hil art edan.

Les cinc cançons han estat gravades de la mà d'Iñaki Bengoa en els estudis Shot i de la mà de Jonan Ordorika en els estudis Katarain. La masterització ha estat a càrrec de Karlos Osinaga Xapa, que s'ha realitzat en l'estudi Bonberenea. Mirin Karmele Gomez ha realitzat la portada del disc, J.A. Foto d'Areta Goñi Juxe i Imanol Urizar disseny i maquetació. Entre tots han fet una gran feina i han fet un excel·lent treball en Astirtita.

Petti (Bera, Navarra, 1973) és un gran músic i compositor. Abans d'Astirtitan, ha publicat altres cinc discos en solitari, amb segells de Gaztelupeko Hotsak i Bonberenea ekintzak –Amets bat (1999), Zergatik (2001), etxeko Uzta (2002), On (2007) i Awañak (2008)–, i Anari, amb Txuma Murugarren, Rafa Rueda, Xabi Grabit-Where o.

Beu de fonts de blues, rock i folk, aires que es poden apreciar en les seves cançons, però ha creat una melodia que ha compost any rere any cançons, actuacions i discos. Aquesta melodia la coneixem immediatament en escoltar una de les seves cançons, ja que, a més de ser un gran músic, té una forma especial de cantar, de tocar la guitarra, de crear i interpretar cançons.

El cor de Petti és gran, a través de les cançons transmet amb gran força la seva inquietud, les seves preocupacions i els seus sentiments, i ens commou de seguida. Saca de les seves entranyes la seva veu estripada i profunda, contaminada amb l'ànima del blues.

Ja han passat set anys des que Petti publiqués el seu anterior treball en solitari, i fa temps que volíem escoltar un nou disc. Però durant aquest temps, Petti no s'ha parat, Cançons per al record III (2013), Beltza. Bye, sí, Cash (Gaztelupeko Hotsak, 2011), Imanol Urbieta, només i lliure (Elkar, 2013) i Lou Reed, mila esker (2014). A més, ha actuat de manera individual, amb el grup o amb altres músics: En el recital de Balerdi Balerdi, Gau-Beranan amb Harkaitz Cano i Joxan Goikotxea, i també en l'actuació de sortu es podran escoltar altres cançons.

El propi músic ha reconegut que Astirtetan pot ser “un disc de transició”, però per a tardor té previst publicar un llarg treball, “serà un disc més rocker, més potent, més cru”, segons les seves pròpies paraules. Estem amb ganes d'escoltar aquest nou disc, esperant.