L'activitat de la primavera ja és aquí. Fa una bona feina, any rere any, moure les nostres suors. Nosaltres sí: les plantes i geroni. Volia saber la meva opinió sobre una carta i l'he enviat a un amic. De tornada, aquí venen les seves bones i bones opinions, però amb un comunicat: que tracto les plantes com “qui” i que no, que són “què”.

El que digui que no són les plantes sabrà el que està fent, però està més inflat que Urkijo. Aquest enfocament no és troglodita. Avanci! Qui pensi que les plantes han estat fetes per un suposat déu al nostre servei, per a satisfer els nostres desitjos, només explica que no ha superat les conseqüències castradoras d'una educació que fa olor de seminari.

En col·laboració amb els amics d'aquesta revista, tenim la intenció de crear un llibre que aviat veurà les plantes. L'Hort Vital, d'època a temps, s'inscriu i la seva primera frase diu: “Abans de començar a fer res, una nota: les plantes són qui, com són, i per tant, aquí les tractarem així”.

La saviesa de les plantes és més antiga que el nostre cervell. No sabem com ho gestionen i això ens crema i ens empeny a trepitjar. Per sota, l'escuma de l'aigua que utilitzem amb massa freqüència es trenca alguna vegada.La
pomera decidirà al maig si dona o no poma l'any que ve; com diables decidirà recollir-la, i a més la complirà l'any que ve? Estem en el lloc! Prenent decisions, recollint-les i complint-les un any...
Les llavors de pomes sembrades l'any passat no van brollar. Passarien l'hivern en calma i no podien sentir la collita de la primavera. Què pot sentir una petita llavor? Com? Doncs bé, l'any passat s'han quedat adormits i, després de passar aquest hivern sota terra, estan brollant a la perfecció. En els llocs...

En cap lloc, el sapelar (Stellaria mitjana) és un clar exponent de les terres riques de l'horta. Ensenyant la gran mastra. Quan comenci a marcir-se, a la primavera de l'horta. El refrany ho diu. Saber i expressar.