Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Ha estat obra de Lauaxeta i Kirikino

  • Uns van i altres venen, diu aquest del carrer, la qual cosa sovint fa que s'inventin noves fórmules per a deixar enrere alguns costums i adaptar-les a l'època. A Bilbao s'apaguen les llums de les llibreries que han estat un referent per a la cultura basca, però hi ha qui s'enfronta a les dificultats que viu el sector.
2015ean itxi ditu ateak Bilboko Lauaxeta liburu dendak. Iazko ekainean Kirikiñok ere berdina egin zuen. Euskal kulturarako bi gune garrantzitsu izan dira hamarkadatan.

Prestatgeries seminues a l'interior i grans cartells que anuncien “liquidació per jubilació” en l'exterior. Així està la llibreria Lauaxeta de Bilbao. La greu situació que viu el sector i els problemes de salut li han portat a tancar les seves portes a la fi de febrer, com ja va fer Kirikiño al juny de l'any passat. Després de les llibreries es troben el matrimoni format per Sorkunde Arregi i Txomin Saratxaga. Arregi s'ha referit al treball realitzat durant anys, però a la pena de dir adeu. “La situació actual és realment difícil, cal lluitar molt”, diu.

Les dues llibreries han estat espais de referència a Bilbao per a la difusió de llibres l'eix dels quals era la cultura basca. De la mà de Saratxaga, Kirikiño es va obrir en 1976, precursor de temes bascos a la ciutat. Lauaxeta es va obrir als quatre anys i Arregi es va fer càrrec d'això. S'ha dedicat especialment al material educatiu i a la literatura infantil i juvenil, així com a la papereria. Així mateix, van obrir a Deusto la tercera llibreria Lizardi, però la van tancar als vuit anys.

Arregi guarda un bon record dels seus primers anys: “Hi havia molta il·lusió en molts àmbits”. El 21 de gener de 1977, Kirikiño va ser el primer local a posar a la venda les ikurriñas. Es van acostar emocionats a comprar alguns, però a les portes de la botiga es van llançar també diversos simpatitzants de l'Aliança Popular.

“Tot ha canviat des de llavors”, creï Arregi. Especialment el tracte entre el venedor i el comprador. “Abans es parlava més, ara gairebé ningú pregunta a la venedora les seves opinions o recomanacions sobre els llibres”.

També diu que la relació amb les editorials ha anat empitjorant. “Ara tots els llibres es venen en els col·legis, tant lectures com material didàctic. Les editorials es dirigeixen a elles amb una millor oferta i els lleven clients”. Diu que això ha dificultat molt el seu treball. Tanmateix, segons Arregi, hi ha petits comerços que han agafat el relleu, “però d'una altra manera”.

Verds del Casc Vell

De la mateixa opinió és Joxemari Iturralde, ex membre de la banda Pott. “Les coses han canviat moltíssim, i no sempre per al bé. Avui dia la majoria de les llibreries són de magatzem, on els llibres, sobretot els best sellers, estan acumulats”.

De fet, enguany es compleixen deu anys del tancament d'una altra llibreria històrica en la capital: Verds del Casc Vell. Entre molts altres, Pott va ser la llibreria favorita dels bàndols i va jugar un paper important per a la ciutat que sortia del franquisme.

Segons Iturralde, “no sols eren llocs de venda de llibres, sinó també llocs de reunió d'amics, coneguts i euskaltzales que funcionaven com un imant per a parlar en basc, per a parlar de la cultura basca i per a donar a conèixer i difondre llibres bascos”.

Afrontant la digitalització

Javi Nevado, de la llibreria Anti, creu que una de les raons per les quals avui dia moltes llibreries es tanquen és per “no haver estat actualitzat” en molts aspectes. A més de les grans cadenes, Anti és una de les botigues de llibres més importants de Bilbao, en el barri de San Francisco. “Es tracta d'una botiga especialitzada en cultura contemporània i creació des d'un punt de vista crític i alternatiu”. Nevat s'ha mostrat optimista sobre el futur del sector, a pesar que la crisi econòmica els ha afectat directament, perquè el projecte, que està a punt de complir deu anys, va creixent a poc a poc.

En l'actualitat afirma que les claus de les llibreries petites són l'especialització i la subjectivitat: “Al projecte cal afegir personalitat i caràcter”. Per això, atorguen gran importància a la selecció de llibres, “alguna cosa que els grans magatzems rarament fan”.

Quant als hàbits de lectura, Nevat creu que encara que molta gent ha passat de deixar el paper a llegir-lo en la pantalla, Internet ha influït més que els llibres electrònics.

El llibreter Javier Cámara detecta en el “aspecte neurològic” la major amenaça del sector, ja que la manera de pensar amb la digitalització va canviant. L'avi de Cambra va posar en marxa la llibreria familiar. Han passat 80 anys des de llavors i assegura que el major canvi en aquesta trajectòria d'anys ha estat la revolució digital. “Les noves tecnologies van guanyant terreny en l'espai d'oci en el qual els primers llibres dominaven, amb el que la indústria va disminuint inevitablement”.

Però hi ha alguna cosa que les llibreries sí, i que Internet mai tindrà: l'espai físic. En paraules de Cambra, “cal valorar l'espai, treballar l'ambient, organitzar activitats, crear un espai agradable per a interactuar entre llibres…”. D'altra banda, assenyala que cada vegada més llibreters aposten per la diversificació del producte. “Si no n'hi ha prou amb els llibres, vendre material de papereria, jocs, etc. pot ser un mitjà eficaç”.

Poc espai per al basc

Anti reuneix principalment llibres sobre quatre temes: disseny, narrativa, art i pensament. “En l'àmbit del disseny, tenim molt poc en basc, perquè es publica poc, però ho tenim en la resta dels àmbits, també en els llibres infantils”. No obstant això, l'oferta general en basca, en comparació amb l'oferta en castellà, se situa entorn del 5-10%.

En el cas de la llibreria Cambra, el lloc del basc també és escàs. La venedora ha reconegut que no tenen grans comandes, tal vegada perquè els clients s'han acostumat a això. “El meu avi i el meu pare no saben basc, i jo tampoc he après. És molt difícil vendre llibres en un idioma que no coneixes. És un error que portem arrossegant durant anys”.


T'interessa pel canal: Kultura
Que segueixi l'akelarre antifeixista

FERMÍN MUGURUZA 40. ANIVERSARI
Quan: 21 de desembre.
On: Bilbao en el Sorra.

-------------------------------------------

Cada any es vesteix de festa Bilbao el 21 de desembre. La sidra i el talo, protagonistes de la jornada, és el dia de la fira de Sant Tomàs. Enguany, a... [+]



Kultur transmisioa feminismotik zikloa izanen dute asteburuan Beran

Goldatz talde feministak antolatua, ortziralean, urtarrilaren 3an, Jantzari dokumentala proiektatuko dute Beralandetan (17:30ean) eta biharamunean, urtarrilaren 4an, Berako bestetako tradizioak aztergai izanen dituzte Maggie Bullen antropologoarekin leku berean (10:30).


2024-12-30 | Ahotsa.info
L'última edició multitudinària d'Hatortxu Rock en Atarrabia a favor de la tornada a casa de presos i exiliats bascos
Milers de persones s'han donat cita en la penúltima edició del festival solidari Hatortxu Rock, que enguany compleix el seu vintè aniversari. El festival, creat per a donar suport i suport als familiars dels presos polítics bascos, s'acomiada de l'última edició que se... [+]

2024-12-30 | Jon Torner Zabala
'Bagare': 50 anys d'himnes pel basc i la identitat basca
La cançó Bagare va ser creada al desembre de 1974 pel zeanuri Gontzal Mendibil i Bittor Kapanaga en el seu caseriu d'Olaeta (Aramaio). Posteriorment es va convertir en un himne pel basc i la identitat basca.

2024-12-30 | Behe Banda
Barres Warros |
Nou any

La columna comença amb una discussió que sembla absurda a simple vista: 2024 si fos un dels nostres números literaris, com l'anomenaríeu?

En cas de no trobar respostes, dedicar mitja hora a les vivències d'enguany; accedir primer als arxius d'Instagram i passar a Twitter quan... [+]


2024-12-27 | Euskal Irratiak
Benito Lertxundi
“Zuzeneko emanaldietan beharrezko den xarma galtzen ari nintzela sentitzen nuen”

Benito Lertxundi 60 urte iraun duen kantugintza uzten zuela jakinarazi du Durangoko azoka aitzin. 2023an Gernikan grabatu zuen kontzertu baten diskoarekin bururatuko du bere ibilbide handia bezain aberatsa. Bazuen urtea hartua zuela erabakia, ez da erraza izan horren berri... [+]


Ibai Ripodas: “Balorazio oso positiboa egiten dugu, orain gazteek sortu beharko dituzte presoei elkartasuna helarazteko bide berriak”

Hatortxu Rock jaialdiko 29. edizioa egingo da larunbatean Atarrabian. Sarrerak jada agortuta daude, baina txandak osatzeko laguntza behar da oraindik.


El dissabte se celebra l'Hatortxu Rock, l'últim de Villava
Tal com van anunciar els organitzadors, el 28 de desembre tindrà lloc el tradicional festival i al juliol de 2025 s'acomiadarà definitivament amb un festival especial de quatre dies per a "donar pas a noves eines". En total, disset bandes actuaran el dissabte.

2024-12-26 | Estitxu Eizagirre
Lesaka acollirà el Bertso Eguna 2025
El 25 de gener, els aficionats als bertsos celebraran la seva cita anual en la Plaça Nova. L'esdeveniment està organitzat per l'Escola de Bertsolaris de Cinc Viles i l'associació Bertsozale Elkartea. Començarà a les 10.00 del matí amb un recorregut a la tarda amb un festival... [+]

La contaminació dels festivals de les estacions d'esquí aconsegueix el seu punt àlgid
La falta de neu ha posat en moltes estacions d'esquí en condicions meteorològiques adverses, a causa de la situació d'emergència climàtica. Però la lògica d'alguns per a treure el màxim profit econòmic al paisatge i a la naturalesa segueix aquí, i la tendència dels... [+]

2024-12-23 | Ahotsa.info
“HTX acaba el seu cicle, però encara hi ha motius per a lluitar i reivindicar”
El 28 de desembre se celebrarà la penúltima edició del festival HTX ROCK, i serà l'última que se celebri en la localitat de Villava.

2024-12-23 | Behe Banda
Barres warros
Us vull molt, però...

No vull a gent que no sàpiga compartir el paraigua. No estimo a la gent que camina massa de pressa quan no soc jo, ni a la qual camina massa a poc a poc (bo, això sí una mica, però només una mica). No m'agrada la gent que se senti en el seient del passadís en l'autobús. No... [+]


Eguneraketa berriak daude