És una de les majors plagues de les riberes (Gryllotalpa gryllotalpa). Li van posar el nom de bon llatí: el grill “gryllo” i el talp “talpa”. El fossat és doble, un gran grill i un petit talp. Faria que té molts noms en basc; jo he après altres dos aquí i allà: El “gos de terra” de Ziortza-Bolibar i el “chir-chir talp” d'Oleta en Aramaio. Entre les 357 paraules que Jean Baptiste Althabe va transmetre al Consell Basc dels Euskaltzales de 1910 figura “falphak”. El que subscriu “Aphez Martin Landerreche, escrivà de l'Assemblea” va rebre: “Falphas: Subterranis, despreniments, terraplens, vegetarians”. Altres dues paraules per a dir el fossat: falpha i luharga. El ric Umandi té en el seu poderós diccionari un bon nombre de noms, entre ells molt elegants: estrangers, arrogants, rierons, arrubios, arrules, arruges, lugartz, lur-txakur, erlui, har-txakur, vint-i-quatre hores, cangrejero, pio-pio, segarocha, avarro, avellaner, avellaner. Alguns noms m'han semblat més bonics que uns altres. Per a raonar la seva situació, coneguem el fossat.

S'assembla al grill, però és una mica més alt (4-5 centímetres). És un cos d'aire vermell amb dents semblants als dels crancs. Aquestes dents són una bona mostra de l'evolució de la seva forma de vida: a la recerca de farratge (cucs, cucs, formigues...) construeix galeries subterrànies, com els talps, i tala les arrels de les plantes. També pot jutjar les plantes íntegrament, pel cul. En els llocs que apareixen no hi ha res bo; amb la incisió d'arrels o plantes produeix danys severs. Viu en terres fresques, lleugeres i sobretot orgulloses. En les càlides nits de primavera es pot sentir el cant del mascle com el d'un pocavergonya. En les galeries subterrànies construeix racons únics per a afegir un to especial al cant, que atreu a les femelles.

El seu rival és l'eriçó, el talp, el satagino, la rata, la guineu, l'estúpid d'álava, el nor-corb i els depredadors. Es diu que també menja a Àsia. I en la pesca d'alguns peixos és un esquer preuat.