Vas aprendre basc a casa?

Sí. La meva mare és d'Antzuola i jo vaig viure allí fins als 4 anys. Després vaig venir a Pamplona i vaig anar a la ikastola Sant Fermín. És de Melida i és euskaldun berri. Era funcionari i durant anys va estudiar en l'euskaltegi de set a nou del matí.

Va estudiar magisteri. Per vocació?

M'agradava i a més els estereotips tenen molta força. L'educació dels nens es veu moltes vegades com alguna cosa que pertany a les dones, i jo entrava de ple en aquest paper: jugant amb cosines germanes, jo sempre era mestra. Vaig triar l'educació infantil. És molt bonic.

Ara està treballant en l'ensenyament, però també en temes relacionats amb la igualtat.

Sí. Des de fa uns anys estem treballant amb perspectiva de gènere en l'organització de tallers amb ajuntaments i centres educatius. No es fa tot el que es necessita, però sí alguna cosa. Tractem de potenciar especialment la secció del nostre curriculum vitae. Moltes vegades tenim un munt d'estudis i títols, però les experiències vitals no es treballen. En conseqüència, ocorre amb freqüència, per exemple, que no sabem gestionar els conflictes que sorgeixen al llarg de la vida. Nosaltres estem treballant intensament en això, malgrat les enormes retallades de diners que hem sofert en els últims temps.

Les dades són molt preocupants. Les recerques apunten al fet que les relacions de control entre els joves són molt freqüents. Anem cap enrere?

Vivim en el somni de la igualtat. Moltes vegades parlant amb nois i noies ells et diuen que vivim en igualtat, però només s'està repetint alguna cosa que s'ha sentit moltes vegades. La realitat és molt diferent i preocupant. És terrible, per exemple, la diferència que existeix entre el salari d'homes i dones: En el conjunt de l'Estat el percentatge és del 23% i a Navarra supera el 29%. I a Navarra també som un 10% en llocs directius d'empreses, mentre que en l'administració som gairebé el 50%. Això significa que és un camp que cal abordar en profunditat. Navarresa no va tan bé com ens diuen.

Es tracta d'aconseguir dones d'alts càrrecs que actuïn com els homes?

Jo crec que no. És clar que si cada vegada arribem més dones a aquests llocs canviarem el model. Amb un o dos no es pot fer res perquè vivim en un sistema d'androcentrisme, en un sistema patriarcal, i els canvis no són només quantitats i quotes, encara que siguin necessaris. En tots els àmbits s'observa que encara hi ha molt poques dones en llocs alts, amb un 60% en la universitat. En els últims anys hi ha cada vegada més dones amb formació. Abans ens deien que una vegada que les dones aconseguissin aquesta formació, tindríem accés a les empreses i a l'administració, però ara estem veient que això no és cert. Nosaltres hem anat a l'àmbit públic, però molts homes no han anat, en la mateixa mesura, a l'àmbit privat. Encara les dones treballem més a casa que els homes i això té un cost per a tots. La culpa és del sistema, no obstant això, alguns viuen còmodament així. Anem molt lents i ens costarà moltíssim arribar, per exemple, al nivell d'igualtat de drets que tenen tots dos pares a Dinamarca o Finlàndia. Allí es veu voluntat política.

Cal garantir legalment les quotes?

La Llei d'Igualtat de 2007 estableix la necessitat de realitzar accions positives per a corregir situacions i problemes concrets. Afecta, per exemple, a la preparació de llistes electorals; no tant en l'administració, perquè hi ha llistes de mèrits, i no en les empreses privades. El que aquí es promou és que cada empresa elabori el seu propi pla d'igualtat, però les ajudes que es concedien fa dos o tres anys van acabar a Navarra i això com a excusa, ara tot està paralitzat. Ningú obligarà una empresa a elaborar el seu pla d'igualtat quan no hi hagi diners. Volkswagen, amb prop de 4.500 empleats, no té un pla d'igualtat, segons ha informat el Departament basc de Seguretat.

Què canviaria si hi hagués més dones en els llocs de dalt?

Horaris, per exemple. Els menjars o les reunions de la tarda no es farien amb tanta freqüència. Les dones vivim boges amb aquests horaris per a poder atendre els nens, als majors, als malalts i a la casa.

A més de l'horari, quines altres aportacions podem fer les dones?

Una altra manera de viure. No donar-li tanta importància a la producció i més a la reproducció. De la mateixa manera, les guerres no serien notícies quotidianes. Una dona, una mare, no crearà una guerra per a enviar als seus fills. I és que en molts casos s'ha vist com s'han creat xarxes de dones entre països en guerra. Hi hauria menys corrupció, perquè la idea principal de l'èxit dels homes sobre si mateixos és l'acumulació de diners. Necessitem a aquest llop del capitalisme per a viure? Cal canviar les coses. La situació dels nens i nenes que al nostre país només tenen menjars adequats a l'escola o famílies que viuen amb pensions de jubilats són reflex d'aquest sistema.

Abans que en política, va treballar en el sindicat UGT. Com vas arribar fins allí?

En UGT vaig començar a fer classes de basca als treballadors de diverses fàbriques. Després em van dir que m'encarregués del sindicat en Sakana. El que jo volia era que UGT donés una empenta al basc en la Sakana, perquè en això hi havia un gran buit. A més, vam fer una gran feina per a aconseguir la unitat sindical en diverses reivindicacions sindicals, com per exemple en el cas dels accidents laborals. Vaig estar a gust allí. Al principi em va costar molt perquè era una zona molt masculina i jo, a més, era jove, acabava d'entrar. Em va costar molt, però vaig aconseguir respecte i vaig estar molt a gust. Això sí, passava tot el dia amb cotxe, alguns dies feia 500 quilòmetres.

Sakana té en l'actualitat un dels índexs de desocupació més alts d'Euskadi. Per què està especialment castigat?

Perquè sempre s'ha introduït una política partidista. No avança ni cap enrere i hi ha moltes famílies vivint aquí. Estratègicament és un bon lloc si es vol fer alguna cosa, però mai s'ha fet res aquí. No hi ha hagut voluntat política.

Regidora de Sakana a l'Ajuntament de Pamplona de 2003 a 2007.

Lizarbe em va proposar anar a la llista. Al principi vaig tenir dubtes per a entrar en política, però al cap i a la fi tot és política, vaig deixar el sindicat i em vaig ficar a l'ajuntament, com a independent. No es pot llevar-li del cap a Barcina i Iribas. Amb CDN tenien majoria i el resultat de la majoria de les votacions era de 15-12. Tanta tasca, sabent per endavant el resultat, era decebedor. Volia que a l'Ajuntament les dones tinguessin veu i el basc com a llengua experta. Van ser anys molt interessants.

Ara més còmodament deixant la primera línia de la política?

Treballant en l'àmbit de l'educació infantil i de la igualtat, però com des de fa temps, en diferents moviments socials: En la Junta Republicana d'Esquerra de Navarra, en l'Assemblea pel Canvi Social, soc presidenta de la coordinadora de quaranta associacions de dones i feministes COMFIN i estem treballant sense parar. D'altra banda, soc membre de l'ONG CC i a l'estiu aniré a Mali a treballar amb nens i joves. Estic fent política, però en la línia de darrere.

Un socialista crític. Ets una veu de referència?

Era jo.

Un vers lliure en el PSN?

És possible. El que jo vull és unir als moviments socials i donar-li la volta a això. Fer un canvi profund, des d'aquí.

Les eleccions suposaran aquest canvi?

Es nota. Soc optimista. UPN baixarà i UPN-PSN-PP i altres forces inferiors que es puguin unir a ells no obtindran el poder. Vindrà una cosa nova i bo. La cosa és que hi ha moltes reivindicacions, però molt atomitzades: sanitat, educació… El repte és unir totes aquestes reivindicacions. En l'Assemblea pel Canvi Social tenim molta gent. Hem portat al Parlament les nostres reivindicacions, de baix a dalt, i tots els partits, excepte UPN-PSN-PP, les han acceptat. El poble pot fer moltes coses i portar-les a les institucions.

Però vostè segueix en el PSN?

Tinc un parèntesi d'un any. Si no pagues la quota durant un any et quedes fora. Estic en això. Estic d'acord amb un sector del PSN, però és clar que les coses es decideixen a Madrid.

S'ha decebut molt amb el Partit Socialista?

Però alguna cosa semblança ocorre en altres aspectes, no? Les coses no es decideixen a Navarra, sinó a Bilbao, per exemple, i jo reivindico una Navarra sencera: Euskal Herria el nostre poble i Navarresa el nostre estat. Un poble necessita un estat i Navarra és un estat. Jo ho reivindico. Aquí estan els navarresos de Guipúscoa, els navarresos de Bizkaia… Però tots som navarresos.

T'uneixes, doncs, a les idees de Nabarralde?

Sí. Euskal Herria és cultura i llengua, però políticament Navarresa és l'Estat. El que hem de fer per a això és un canvi profund: un altre procés constituent perquè tots els Estats tinguin dret a decidir i a l'autodeterminació. Els Estats canvien, la societat canvia, però jo no sé què passa en aquest Regne d'Espanya: en lloc de donar una solució al model que s'està morint, cal continuar fent-lo. Cal canviar la Constitució del 78 perquè hi ha moltes reivindicacions, però el PSOE no té això al cap. És contradictori. El PSOE sempre ha reivindicat el dret a decidir en el seu propi cos, per exemple, i per què no per a un poble? Per què hem de témer a la democràcia?

Com estan els antics socialistes de la Ribera?

En 2007, quan se'ns va negar la possibilitat d'arribar a un acord amb Nafarroa Bai i Ezker Batua, van ser molts d'ells. I fa un any, quan finalment la moció de censura a UPN es va quedar en aigua corrent, molts altres van fer el mateix. Els fonaments del partit s'estan enfonsant i això no li fa cap bé al partit. Un líder ha de tenir la valentia de dur a terme el que es decideix i si no s'accepta, com a Madrid, nomenar una gestora, i es va acabar. Aquí els falta un líder.

Si Laura Pérez et demana que t'acompanyi en la llista de Podem, ho acceptes?

La conec des de fa molt temps. És molt bo, honest, coherent, d'aquí… Els navarresos som d'aquí i el que ha fet Laura ha estat unir aquesta Navarra plural.També conec a Joan Bosch. Viu aquí, però no és d'aquí. Potser és una visió taujana, però a la vista de les experiències anteriors, com sempre es prenen les decisions fora d'aquí, la gent ha preferit triar una d'aquí. Té coses molt positives per a ser presidenta: jove, dona, amb un nou discurs al marge de les consignes… Les bases que tenim nosaltres en l'Assemblea Pro Canvi Social són les de Laura. Laura ha fet seves les idees que hem treballat durant tres anys. Tots volem el canvi, és a dir, posar unes bases mínimes sobre la taula i després mantenir aquest govern plural. Serà difícil.

Es pot pactar amb EH Bildu?

Per què no? És un partit. No entenc per què tants fantasmes i tantes pors. Bé, ara el fantasma és Podem. Abans “que venen els bascos”, ara “que venen els de Podem”. En els primers moments cal deixar de costat les reivindicacions nacionals per a arribar a un acord sobre unes bases mínimes. Cal donar solució a les situacions de gravetat. És el més urgent.

Tornaries a la primera línia de la política?

No ho he plantejat. Jo continuo fent política bàsica i si el que fem a baix es recull a dalt i les portes estan obertes, ja veurem. Cal dur a terme un canvi radical per a enviar a l'oposició a UPN, que porta 19 anys en el poder.

La Navarra de juny, com?

Ple d'il·lusió, d'altres discursos i colors: verd dels ecologistes, habitat de les feministes… Hem d'omplir el Parlament de color. Serà difícil, perquè ens deixaran endeutats a Navarra. Amb projectes faraònics com el circuit dels Arcs o el pavelló de La Sorra, afeblits per l'educació i la sanitat, que Navarra no necessita. Sense diners no es pot fer gran cosa, la qual cosa porta a mitjà termini a perdre l'esperança dels votants. Les esquerres donem immediatament una bufetada als nostres governs, perquè som molt crítics. Necessitem la pau i la tranquil·litat perquè aquest govern plural faci el seu treball en una conjuntura econòmica tan difícil. Tots junts, els que estan a dalt i la ciutadania.