El nou Govern de Grècia està sorprenent i pertorbant a tot el seu voltant amb l'arribada de la nova Grècia. No hi ha cap dirigent polític que, d'una manera o d'una altra, no miri al Govern de Syriza. Mentrestant, molts ciutadans i ciutadanes estem molt contents, almenys per una vegada, perquè s'està complint el que es va dir en la campanya electoral. Però, per què tanta perplexitat?

La situació que s'està vivint en els últims anys a Grècia, en l'Estat espanyol, a Portugal i a Irlanda s'ha aguditzat. De fet, des de 2008 s'ha reduït el 25% del seu PIB i la taxa d'atur s'ha situat en el 27%. En conseqüència, la pobresa ha arribat a moltes famílies: fam, falta de combustible, desnonaments i moltes més misèries. Les mesures neoliberals de la Unió Europea han portat, per tant, a una situació crítica.

Per a millorar aquesta situació, el nou Govern ha adoptat set mesures bàsiques que, una vegada en el poder, donaran als grecs un polsim de dignitat: 1) detenir les privatitzacions de les empreses de subministraments d'electricitat i aigua, els aeroports i ports marítims; 2) permetre que els empleats públics acomiadats tornin als seus llocs de treball si així ho han decidit els tribunals; 3) retornar als jubilats amb pensions baixes la paga de Nadal; 4) establir un salari basi digne; 5) permetre els passos per a perseguir el frau massiu que sofreix Grècia; 6) reduir el superàvit pressupostari per a alleujar els pagaments de deute públic i disminuir els pagaments de l'economia en funció de la pujada.

Amb aquestes mesures, el Govern grec no sembla que hagi anat molt lluny i, si es duen a terme bé, serviran per a recuperar la dignitat dels grecs. És a dir, la qual cosa la UE va prometre abans de ser membre, perquè els seus Tractats ho recullen tot en majúscules. Així mateix, aquestes mesures es limiten a complir amb el que estableix la Constitució de qualsevol país: anteposar els interessos generals als particulars, és a dir, als bancs d'Alemanya i França.

Desgraciadament, estem massa acostumats a veure com eviten els programes que els partits han presentat per a les eleccions, quan arriben al Govern. Sigui el mateix el partit de la dreta, el PP en el nostre, o el de l'esquerra falsa: PSOE o PG. Però aquest no és el cas de Syriza.

D'altra banda, Grècia està sofrint els primers esculls per a dur a terme aquestes mesures, ja que es troba sota la dictadura de la UE i això té eines suficients per a fer-li front, com la famosa Troica, i governs regressius d'Espanya, Portugal i Irlanda, sense oblidar als governs d'Alemanya, Països Baixos i Finlàndia. Finalment, ha estat el Banc Central Europeu el que li ha negat els diners per a pagar els sous públics.

Les possibles sortides que li queden a Grècia són les següents: La compra de deute xinès; l'ajornament del pagament del deute a Rússia i la concessió d'un préstec, encara que el baix preu del petroli dificulta aquesta via; l'exigència a Alemanya de compensacions per les matances dels nazis a Grècia; i finalment, el pagament de sous públics amb bons de govern, en la mesura en què els creditors ho acceptin. Però si ho fa, tindria una cama fora de la UE.

També és sorprenent la falta de protagonisme del Parlament de la UE, ja que en aquest assumpte les institucions no triades democràticament estan prenent les decisions més doloroses. Per tant, si la UE vol aconseguir un marge de legitimitat, és hora que, en lloc dels “homes de negre”, es doni un protagonisme actiu al Parlament, almenys si vol guanyar aparença democràtica.