El cotreball té el seu origen a San Francisco (els EUA ), on es va instal·lar el primer espai d'aquest tipus en 2009. Des de llavors s'ha expandit per tot el món i en els últims anys també ha fet el seu lloc en el nostre entorn. Mostra d'això és la inclusió de Pamplona en una enquesta realitzada en 2013 per l'associació Cotreball Spain entre ciutats amb molts cotreball.
L'Optimus Cotreball, per exemple, va obrir les seves portes aquest mateix any, però al cap d'un any es va quedar petit i amb el trasllat va fer un salt qualitatiu l'any passat. Actualment es troba en el centre de Pamplona i es diu Fab Lab Cotreball. José Ignacio Cenoz treballa en l'empresa Crealider. Va fundar l'empresa en 2010 i fins a la seva arribada al cotreball, treballava des de casa: “Em faltava l'ambient laboral, la gent que, com jo, lluitava per tirar endavant la seva empresa i la seva marca. En el cotreball tens gent que va en el teu mateix camí, trobes sinergies, col·laboració, intercanvi de contactes, clients, referències i informació pràctica”. Valora molt que hi hagi gent que tingui els seus mateixos problemes i alegries.
“El treball que faig aquí també el puc fer a casa, però l'ambient t'enganxa. Compte quan el veí s'enfada i quan té èxit. Tu també vols haver una cosa bona de comptar”, diu Agustín Cabanillas, responsable de l'empresa Don Pòlissa de Zarautz. A més d'aconseguir la concentració, destaca l'aspecte econòmic, ja que si hagués de llogar una oficina al poble, hauria de pagar molt més. “Si vols emprendre, al principi no pots tenir molta despesa, conèixer gent, veure que el teu projecte tirarà endavant i fins que es posi en marxa poden passar dos anys i no pots gastar 1.800 euros al mes”. Reconeix que si hagués estat car no s'hagués submergit en el món laboral del cotreball, però enguany complirà dos anys en les Oficines de Zarautz i paga al voltant de 90 euros al mes.
Els cotreball són espais oberts, tant en l'aparença com en la relació, i si més no s'espera, es poden crear converses sobre el propi treball que s'està desenvolupant. Hem estat testimonis d'això en Fab Lab Cotreball, vint minuts després de la cita amb Cenoz, quan altres dos membres de l'espai s'han sumat a la conversa per a informar-nos dels projectes que s'estan desenvolupant. Podria pensar-se, per tant, que les relacions i les sinergies sorgeixen entre ells amb la mateixa naturalitat.
“Intentem que els de l'espai no competeixin entre si. La necessitat d'una empresa pot ser satisfeta per un altre professional del cotreball”, explica Cenoz. I és el company qui dirigeix aquesta relació: “Jo no soc un expert en comptabilitat i si un client em diu que necessita algú que s'ocupi d'aquest camp, li dic que aquí li presentaré a la persona que ens gestiona aquests temes. Tots els dies treballo amb ell i sé el que fa, confio en ell”.
Luis Arrieta Fab Lab, gestor i usuari de Cotreball va més enllà en la cerca de sinergies: “Intentem canviar la manera d'entendre el treball i que un client pugui crear una cadena de treball. Per exemple, si jo desenvolupo un projecte per a una òptica, que la direcció de l'obra la faci l'aparellador de Cotreball, i com hem portat al client a nosaltres, que Cenoz li analitzi la gestió de les xarxes socials i que un altre membre s'encarregui de la comptabilitat. A vegades ho aconseguim i a vegades no”.
A vegades sorgeixen nous projectes entre persones que treballen en el mateix espai. Cenoz explica que si algú té una idea, pot donar el que falta perquè això es completi: “Des d'aquest punt de partida s'han creat aquí nous negocis que ara s'estan desenvolupant. I hi ha idees de negocis més generals perquè entre tots puguem crear una nova línia de negoci o empresa”.
En aquests models s'organitzen diverses activitats per a relacionar-se i ampliar xarxes, com a desdejunis i presentacions dels seus projectes. També treballen amb mirades a l'exterior i per a això se serveixen dels contactes dels seus membres. Aquestes accions poden ser l'origen de nous projectes, com els grups de conversa en anglès que formaran part de Fab Lab Cotreball: “L'any passat ens ho va proposar un contacte de Cenoz, amb acadèmia d'anglès, i ell no va poder dur a terme el grup, però ara el farem amb un altre”. El professorat portarà als grups de conversa de l'acadèmia d'anglès a Cotreball i a canvi els membres de l'espai formaran un grup de conversa. També ho faran amb el grup de consum de l'ONG navarresa Enginyeria Sense Fronteres. S'han quedat sense locals i han proposat que el grup de consum s'organitzi des de Cotreball, amb l'objectiu d'establir un consum més sostenible i que els usuaris de l'espai puguin recollir les cistelles directament. “Aquest tipus de projectes aporten un valor afegit a l'espai”, creu Arrieta.
No obstant això, les conferències són els actes més habituals per a donar a conèixer el cotreball. En la zona de Pamplona, per exemple, Esteban Morrás, fundador de la Corporació d'Energia Hidroelèctrica de Navarra (actual Acciona-Energia), ha parlat recentment sobre la creació, l'emprenedoria i la necessitat d'energies renovables de l'empresa navarresa. Les conferències són obertes i Morrás va reunir un gran nombre de persones.
Amaia Aragonés va conèixer el cotreball Bilbao Eutokia gràcies a un d'aquests actes oberts: “Vaig fer un curs i quan anava a començar a treballar pel meu compte el plantejament em va convèncer, perquè empeny a la creació i hi ha bon ambient”.
Poc temps ha estat dirigint el Moviment És Salut des de l'espai de Bolueta, ja que, encara que es va fundar en 2013, ha tornat als seus llocs de treball després de la baixa maternal de setembre. Preguntat per les sinergies, assenyala que ho ha trobat en el més bàsic, en qüestions administratives de constitució de l'empresa, però també ha conegut algunes dificultats: “Busques sinergies en aquesta mena de llocs, però si no et dediques a la tecnologia, en aquests temps en els quals vivim, és difícil”. Quan van arribar, li van aconsellar acudir a conferències i seminaris perquè es coneixia a la gent, però “donaven per descomptat que ja sabia de què estaven parlant i de què parlaven”. Com era nou, li feia vergonya dir que no ho entenia, fins que un altre emprenedor, que també treballa com ell en el camp de la salut, va manifestar que estava en la mateixa situació. Des de llavors, ha perdut la vergonya i ens ha confessat que ha après molt en l'últim any.
Entre els seus plans per a enguany està la d'utilitzar aquestes sales de reunions de Bilbao Eutokia, que des del principi coneix, per a donar a conèixer a les empreses.
La percepció d'Amaia Aragonès és real: el cotreball, o millor dit, els treballadors que treballen en aquest model de treball estan molt relacionats amb el món de la tecnologia. Cenoz afirma que “els que estem en aquests llocs estem acostumats a treballar amb la tecnologia, des de dispositius senzills com el Telèfon intel·ligent fins a la realitat augmentada”. També treballa en el camp de les noves tecnologies, ja que Crealider s'encarrega de gestionar les xarxes socials per a les empreses i de la comunicació en línia.
En el documental Coworkalari que recull els secrets del cotreball de Bilbao, Paula Garaialde, gestora de Bilbao Koworking, ha dit que els sectors més creatius poden viure en la tribu i que altres sectors necessiten un espai per a ells en llocs més rics. “Aquesta és una de les diferències que hauríem de solucionar. Per què no tenim aquí a ningú que hagi vingut del món dels bancs i que hagi creat una petita empresa per a fer alguna cosa? O advocat?”, pregunta. Hi ha, almenys, advocats, però potser no en la mateixa proporció que dissenyadors, programadors, arquitectes, fotògrafs o periodistes.
Cabanillas està en assegurances i tampoc és un sector habitual de cotreball. Compta amb 25 anys d'experiència en corredoria d'assegurances, però a través de Don Pòlissa ofereix un nou servei: una plataforma d'internet per a dirigir als clients a la corredoria d'assegurances especialitzada en branques tècniques d'assegurances. “Per exemple, existeix una corredoria d'assegurances especialitzada en l'assegurament de caravanes i autocaravanes. S'ha arribat a un acord amb una asseguradora per a assegurar aquests productes, que li promet destinar un determinat nombre de vehicles en un temps determinat, i a canvi obtenen un preu més econòmic en les assegurances. Jo, a través d'aquesta corredoria d'assegurances especialitzada, arribo a un acord de col·laboració i retorno als qui venen a assegurar-me la caravana o l'autocaravana. Sé que ells tenen el millor preu i no perdo el temps pensant en on portar-los”. Un any i mig després de posar en marxa el negoci, ha fet el salt a Sud-amèrica aprofitant les oportunitats que li ofereix la xarxa.
El cotreball ha d'adaptar-se a les seves necessitats i Aragonés, per exemple, utilitza l'espai com a oficina de la seva empresa sanitària: “M'ofereix un espai per a parlar o conversar amb els clients”. El seu objectiu és introduir programes de salut en les empreses, “perquè és molt important introduir l'exercici físic i els bons hàbits en el dia a dia, perquè els treballadors tinguin una millor qualitat de vida i per tant el rendiment sigui millor”.
Aragonès compta amb els serveis habituals d'oficina que Bilbao Eutokia li ofereix en el seu espai obert: taula, accés a Internet, telèfon, buzoneo per a realitzar els tràmits necessaris, possibilitat d'utilització de la sala de reunions… A més, compta amb l'assessorament jurídic i econòmic i el seu coordinador canalitza la relació amb altres espais per a resoldre els seus dubtes.No obstant això, cada cotreball pot tenir altres serveis depenent de les seves característiques o especialització, com per exemple, els plats de televisió o les impressores 3D.
Ofereixen tarifes adaptades al nombre d'hores a utilitzar: jornada completa o mitja jornada. Pot costar entre 90 i 250 euros al mes aproximadament. S'estan ampliant les possibilitats, per la qual cosa es pot reservar espai per a uns dies o unes hores, així com llogar sales de reunions.
El preu i la possibilitat de desenvolupar projectes de manera diferent atreu a molts dels membres dels cotreball, alguns deixen espai al mateix temps que s'acaben els projectes i altres quan el negoci creix. Aragonés té aquest propòsit: “Vull tenir el meu propi local a llarg termini i portar l'administració de la gestió esportiva i dels programes de salut. En el centre m'agradaria oferir pilates, educació muscular i ioga. I si fos molt gran, m'agradaria ser un petit espai per a educar als professionals de la dansa”.
Cenoz ha tingut l'oportunitat d'expandir el seu negoci i contractar algun col·laborador, però més que abandonar el cotreball, va pensar a incorporar a l'equip de treball a Fab Lab Cotreball: “Aquest tipus de llocs ofereixen flexibilitat per a entrar amb un, dos o tres col·laboradors”.
Cabanillas mira més enllà i creu que el futur es construirà en aquests espais: “És un error abandonar un lloc com aquest, fins i tot tenint diners. Quan les empreses tornin a començar, tot estarà canviat, la manera de treballar ha acabat. La gent està cansada d'esperar i s'agarra sola”. Es troba en el cotreball d'un poble i només dues persones conformen l'espai, però en estar en un centre de negocis, ha explicat que amb la gent d'altres oficines es crea una relació similar a la del cotreball. “Mai hauria pensat que a Zarautz tingués una oportunitat així, però quan la vaig trobar vaig pensar que estava feta per a mi. Jo sempre dic que això és el més novaiorquès que hi ha al poble”.
LANBIDE ha posat en marxa una campanya de lluita contra el frau en les Rendes de Garantia d'Ingressos i ha creat una bústia anònima de denúncia. Responent a les crítiques rebudes, indica que aquesta bústia és un mer instrument per a ordenar denúncies i notificacions. No... [+]