Com valores l'activitat d'aquest primer any de l'Horta?
Ha estat molt viu. L'intern, és a dir, la qual cosa nosaltres hem hagut de portar, i el que no es veu des de fora, ha estat una cosa meravellosa, sobretot perquè estàvem aprenent i, sent el primer any, calia construir-ho tot. La mirada a l'exterior ha anat una mica més lenta, però també ha estat molt productiva. Hi ha molta diferència entre el moment en el qual comencem i el moment en el qual hem complert l'any, es nota l'evolució: cada vegada estem comunicant millor la nostra activitat i cada vegada tenim millor resposta.
Un any després de l'obertura de la sala, diries que has complert els objectius inicials?
Diria que hem complert molts d'ells, però també és cert que encara queden molts per complir. De totes maneres, no esperàvem que es complís en un any. D'altra banda, hi ha altres objectius que han sorgit en el camí, potser la majoria. Entrem en això d'una manera molt capritxosa, sense saber molt bé el que anava a aportar.
Diria vostè que és un reflex del moviment entorn de les arts escèniques de Vitòria-Gasteiz?
No, a Vitòria hi ha un moviment bastant bonic. Hi ha gent que porta molts anys en això, i també gent que està creant un negoci molt ric, que ve amb ganes i amb ganes. Però la veritat és que un espai com Baratza encaixa molt bé en el panorama escènic de Vitòria. Estar a aquest nivell és difícil i esperem que compleixi bé el paper que ens toca.
És important dir que els gestors de l'horta també sou creadors. S'està omplint el buit que les institucions i altres sales no cobreixen?
A Vitòria-Gasteiz hi ha una àmplia oferta d'arts escèniques, però sobretot, la més gran es troba en el teatre clàssic. En els últims anys, alguns grups ens porten una programació més perillosa –Factoria de Focs, Col·lectiu Monstrenko...– i per part nostra, se'ls dona més suport, perquè volem fer una programació sostenible durant tot l'any. Per tant, estem construint el que ja existia.
Cada vegada són més els creadors que gestionen la cultura. És important controlar tot el procés des de la creació fins a l'exposició? S'obren oportunitats?
És imprescindible dedicar temps a estudiar i investigar, si no, com evolucionar? La creació de material artístic, en la majoria dels casos, no és qüestió d'il·luminació, sinó de treball profund i de dedicació de molt de temps, requereix un gran compromís. El que es mostra no és més que una opció que es pot mostrar. Intentem mostrar el material que més s'acosta a la veritat i a l'honestedat d'aquest treball realitzat, però al final l'important és el treball realitzat anteriorment. En la gestió trobes errors i coses interessants que t'obriran el camí.
Cursos, programació permanent, punt de trobada de grups de teatre i dansa, residències d'artistes... En un any heu fet moltes coses.
Sí, l'any té molts dies i hem descansat poques vegades. No tot ha sortit bé, però hem après de tot.
Coneix el públic de Vitòria-Gasteiz Baratza?
Cada vegada té un públic més ampli, i aquesta ha estat una de les meves majors alegries, si mires enrere a l'any. La base social li dona un significat diferenciat, però si bé des del principi teníem els ulls posats sobre aquesta base, en aquest sentit encara queden pendents algunes qüestions que no s'han desenvolupat.
Els serveix la sala Baratza a l'hora de mostrar les seves obres a grups de teatre i dansa de Vitòria-Gasteiz o d'Euskal Herria?
Creiem que sí, però crec que necessitem temps per a això. Els grups que han presentat el seu treball encara no ho són tant, però sembla que els que passen per allí se senten a gust. Cal tenir en compte, a més, que la nostra sala és petita, que no totes tenen lloc.
És una iniciativa privada, encara que oberta. On està l'ajuda de les institucions públiques? És només econòmic?
Encara que al principi no teníem diners, la veritat és que ens van esplaiar els comptes de paper. Hi ha polítics que ens han donat suport des del principi, i avui dia tenim grans subvencions. Tenim una espècie de conveni amb l'Ajuntament de Vitòria-Gasteiz que, si ens fixem en l'activitat anual, dona per a poc, però gràcies a aquesta ajuda hem pogut fer algunes coses. D'altra banda, el programa de Tallers de Creativitat del Govern Basc ha rebut per segona vegada una subvenció més important. Amb això, com diu Unai [López d'Armentia], ens dona a Olentzero la carta per a escriure i el que portem a Baratza ho podem decidir amb afecte, com a vaca en un curt termini de l'any.
Companyia
AMAK: Txalo teatroa.
Creat per:Elena Díaz.
Adreça:Begoña Bilbao.
Actors: Finalment, Ibon Gaztañazpi donarà compte dels detalls d'Intza Alkain, Tania Fornieles, Oihana Maritorena i IRAITZ Lizarraga.
Quan: 10 de gener.
On: Auditori Itsas Etxea... [+]
Avui dia, les veus de les dones i dels nens i nenes romanen en el si d'una cultura que deslegitima les seves veus, silenciant les seves experiències, dins d'un sistema tendent a minimitzar o ignorar els seus drets i necessitats bàsiques. Un exemple mediàtic d'aquest problema és... [+]
Euskalgintzaren Kontseiluak eta Bizkaiko Foru Aldundiko langileak elkarretaratzea egin dute langileen egonkortzearen eta euskalduntzearen alde.
Departamenduko Laborantza Ganbarako hauteskundeen kanpaina abiatu da. Urtarrilaren 14an bozetara aurkezten diren hiru sindikatuen ordezkariekin bi oreneko eztabaida sakona antolatu zuten Euskal Hedabideek, osoki euskaraz.