Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"En Ipar Euskal Herria fa falta una transició energètica i l'Estat no el farà"

  • I-Ener té forma d'empresa davant la llei, però en realitat el seu objectiu és que sigui un moviment popular que promogui la transició energètica. El 5 d'octubre es van presentar davant la gent, Bizi! dins de la iniciativa Alternatiba Zokoa organitzada pel moviment en Ziburu. Hem parlat amb dos dels creadors, Patxi Bergara i Mathieu Iriart, en la seu de l'associació en Angelu.  
Hamar pertsonak sortu zuten I-Ener 2014 hasieran, eta denak borondatez ari dira lanean. Lehen panel fotovoltaikoak ezartzen hasteko diru bilketan murgilduta dabiltza orain. 60.000 euro lortzea dute xede momentuz.
Hamar pertsonak sortu zuten I-Ener 2014 hasieran, eta denak borondatez ari dira lanean. Lehen panel fotovoltaikoak ezartzen hasteko diru bilketan murgilduta dabiltza orain. 60.000 euro lortzea dute xede momentuz.

D'on va venir la idea de crear I-Ener?

Patxi Bergara: Comencem cadascun pel seu costat, després entrem en contacte. Per part meva, el primer desig va ser crear una iniciativa entorn de la sobirania. La sobirania en general. Després vaig conèixer GoiEner [veure Argia 2.420] i vaig pensar: per què no una iniciativa d'aquest tipus en Iparralde? Hi ha hagut discussions entre nosaltres i no hem fet el mateix en GoiEner, però aquesta era la idea. A nivell de França, EDF sempre ha tingut el monopoli en el sector elèctric i avui dia, encara que sigui liberalitzat, els habitants d'aquí no saben que es pot canviar. Això també és una dependència com a basc de França.
Mathieu Iriart: Només fa deu anys que és liberalitzat, però a França tot és molt centralitzat en general, també en energia, i no és competència d'empreses locals com a Alemanya o Dinamarca. Molts no saben que és possible triar altres opcions. I n'hi ha; avui dia hi ha una vintena de proveïdors.

Vosaltres també sereu proveïdors?

P. Grup B: No, nosaltres serem creadors, productors. Hi ha moltes d'aquestes coses, i gairebé totes ho venen a EDF. Nosaltres també, al principi.
M. I. La nostra intenció és produir de moment i crear una estructura de distribució per un dia. Si GoiEner vingués a Ipar Euskal Herria, seria un cercle perfecte, que nosaltres produíssim per a vendre-les, i dir-li a la ciutadania que poden contractar amb GoiEner. Ho tindríem tot a Euskal Herria.

Per quin productor i no proveïdor?

M. I. La transició energètica és el nostre objectiu principal, però realment és un objectiu global. Per tant, la primera acció que hem decidit és produir. El primer pas serà realitzar instal·lacions col·lectives a través de panells fotovoltaics. Si volem una transició, necessitem una autonomia energètica, i això vol dir que la ciutadania hem de recuperar el sector energètic, però no podem recuperar l'energia que no produïm. Abans de recuperar-la, és necessari que l'energia sigui aquí; no hi ha res a recuperar avui.
P. Grup B: Al principi volíem ser com GoiEner, els distribuïdors, però aviat ens vam adonar que no era el camí. El nostre esperit és repartir electricitat neta, i avui dia en Ipar Euskal Herria hi ha hagut electricitat neta, a l'interior, però no és una gran quantitat.

On s'instal·laran les instal·lacions fotovoltaiques?

P. Grup B: Encara no hem fixat llocs concrets –en principi tots estaran a l'interior, això ho sabem–, però tenim la intenció de començar sobre les teulades de les col·lectivitats o dels agricultors. Volem teulades de gran grandària. I estem parlant amb alguns electes.
M. I. L'objectiu és que al març s'instal·li el primer panell. Als electes no els exigirem ni un euro, sinó la teulada, i creiem que no podran rebutjar-lo, però necessitarà temps. Nosaltres estarem preparats, ja està ficant diners, la gent dirà que invertiran... No tenim por d'això. Tanmateix, la campanya és difícil, ja que seria més fàcil comunicar-nos amb la teulada identificada. Però necessitem una mica de diners per a la teulada. Llavors, les primeres gents són realment militants, del nostre entorn pròxim, aquest és el primer cercle, i el segon serà el dels militants històrics d'Ipar Euskal Herria, que sempre fan costat a Euskal Herria.

Per tant, esteu difonent el missatge des del punt de vista de la sobirania més que des del de l'ecologia?

M.I. : Per ambdues. Identitat basca i ecologia. Les monedes basques, EHLG... ja han demostrat que en Ipar Euskal Herria existeix la capacitat d'unir aquests dos mons: vascófilos i progressistes o ecologistes. Aprofitarem el fet que cada vegada treballen més junts en aquest territori.

Voleu canviar el model de producció, però també el de consum. És a dir, consumir menys.

M. I. Això és el que volem d'una banda i, per un altre, passar de l'actual model de nucleopetroleo a les renovables. La nostra intenció és produir aquí l'energia que es consumeix aquí, però no tant com ara. Si consumim avui 100, que demà sigui suficient 50.

Ha esmentat el binomi nucle-petrolier, però en el camp de la generació elèctrica hi ha petroli?

M. I. No, el petroli és més utilitzat per al transport, però pel que fa a l'electricitat és nuclear, del 75 al 80% de l'electricitat nuclear. Diuen que en deu anys el percentatge baixarà a la meitat, però generaran la mateixa energia, ja que el consum total augmentarà.

Procedeix, per tant, de les tres quartes parts de l'electricitat nuclear. I la resta?

M. I. 10-15% de l'hidràulic i un altre 10% de les renovables: alguns panells solars, molt poc vent...
P. Grup B: França diu que “nosaltres serem els campions de la nuclear”. Els que defensen la nuclear són bastant ràpids, i sempre hi ha arguments que diuen que les energies renovables no es poden dominar, que no es pot assegurar que l'electricitat arribi a les llars i que no es corresponen amb els hàbits de consum, ja que els panells produeixen principalment a l'estiu, però que l'electricitat es necessita més a l'hivern. D'altra banda, no és una qüestió d'esquerres ni de dretes, sinó que els comunistes estan a favor de la nuclear perquè sembla que ha creat moltes ocupacions.

L'accident de Fukushima no ha provocat cap canvi?

P. B: Una mica. Alguns deien que a França calia tancar les antigues centrals, però, malgrat això, obriran altres noves. I els vells no es tanquen.
M. I: Per a això també fem el nostre camí aquí. En Ipar Euskal Herria estem convençuts que fa falta una transició energètica, i estem convençuts que l'Estat no el farà, o no el farà bé. Nosaltres ho farem; com a bascos, això és l'oportunitat de crear les nostres pròpies eines.

Parleu-me de l'organització d'I-Ener. Com heu estructurat l'empresa?

P. B: En començar a fer les instal·lacions contractarem un tècnic especialitzat, però de moment no hi ha personal, som deu creadors i estem tots voluntaris. Al principi volíem que fos cooperativa, al final no ho serà, però l'esperit serà el mateix: una persona, un vot. Qualsevol que sigui el capital aportat. I el benefici s'invertirà. Jurídicament serà una SAS, societat d'accionistes simplificada.
M. I: Cal dir que no som experts i que estem aprenent a mesura que ho fem. Hem pres com a referència algunes iniciatives franceses que han començat com nosaltres, sense saber res.
P. B: Estem en constant recaptació. L'objectiu és recaptar 60.000 euros per a començar a instal·lar els primers panells. Tenim més de la meitat.

Nuklearraren zati bat berriztagarriek ordezka dezaten legea egin du Parisek

Europako Ingurumen Agentziak ekainean argitaratutako Joerak eta proiekzioak Europan 2014 txostenak dioenez, Frantziako Estatua  da 2020rako berriztagarrien arloan hazkundea sustatu beharko duen herrialdeetako bat. Zehazki, hazkundea 2005-2012 epealdikoa baino bizpahiru aldiz handiagoa izatea lortu behar duten herrialdeen multzoan dago Hexagonoa.

Ekainean halaber, elektrizitate ekoizpenean berriztagarrien pisu espezifikoa handitzeko –eta aldi berean energia nuklearrarena gutxitzeko– legea aurkeztu zuen Pariseko Gobernuak. Horren arabera, zentral nuklearrek ezingo dute produkzioa handitu –erreferentziatzat 2012ko kopurua hartzen da: 63,2 gigawatio–, eta elektrizitate osoaren %50 sortu behar lukete, oraingo %75en ordez.

Edozelan, Ségolène Royal Ekologia, Garapen Jasangarri eta Energia ministroak ez zuen azaldu nola gutxituko den energia nuklearraren portzentajea, “legeak ez baitu zehazten”.


T'interessa pel canal: Ekonomia soziala
Congrés internacional per a debatre sobre el sindicalisme transformador i el treball en Leioa
Más de 40 ponents participaran aquest dijous i divendres al Campus de Leioa de la UPV/EHU en el Primer Congrés Internacional de Treball i Sindicalisme del segle XXI. El convidat parlarà sobre els reptes i estratègies del món laboral i del sindicalisme transformador que se li... [+]

Oiartzun serà durant tres dies punt de trobada de projectes transformadors centrats en la sobirania i la transició ecosocial
Del 17 al 19 d'octubre, Oiartzun Burujab i Udalbiltza han organitzat unes jornades sota el nom de Sobiranies. A més de conèixer les experiències transformadores locals, participaran en sengles conferències l'alcalde de Girona, Lluc Salellas, i l'ex parlamentària de la Cup,... [+]

Arrigorri
Per a redactar aquestes línies hem deixat de fabricar formatge i estem en ple procés d'esterilització. Això significa que els ordeones són cada vegada més dispersos en el temps, fins que la llet de les ovelles desapareix. En alguns casos, el procés acabarà en pocs dies, i... [+]

Pello Rodríguez assumeix el lideratge de MONDRAGON amb la competitivitat com a eix
En el congrés anual celebrat en el Palau Euskalduna de Bilbao s'ha escenificat el relleu del president de Mondragón, Iñigo Ucín, fins ara cap del grup, i a partir d'ara, Pello Rodríguez. A més, les cooperatives integrades en el grup han establert un full de ruta per als... [+]

Sobre la necessitat d'utopies suaus

Escric aquestes línies l'endemà de les eleccions al Parlament Europeu, els temps foscos, el triomf de la Internacional Reaccionària en les eleccions al parlament europeu. Ja venia per endavant i és la confirmació de la fase conservadora que vivim, però genera por. De fet,... [+]


Katakrak i Koop57 compren un edifici de 1.500 metres quadrats en la Gran Via de Pamplona
Han adquirit l'edifici del segle XVIII situat en el número 54 del carrer Major, al costat de l'actual llibreria de Katakrak. “En aquest edifici no hi haurà hostels, ni hotels de luxe, ni habitatges que els veïns de la zona no podrien pagar, aquí construirem sòl urbà”,... [+]

2024-06-14 | ARGIA
Ha obert un programa d'ajudes a projectes en línia amb la seva acció social
La cooperativa Orkli d'Ordizia aportarà un fons de 50.000 euros per a donar suport a "iniciatives sorgides de la comunitat". El programa ha estat batejat com Orklidea i es poden presentar projectes de tota Euskal Herria.

Quatre, tres, dos, un… Visca Olatukoop! Festa de l'economia transformadora en Donostia
La Xarxa d'Economia Social Transformadora, Olatukoop, compleix deu anys i el dissabte ha celebrat una festa a Sant Sebastià entre els seus membres i participants. Han reivindicat (i han demostrat) que l'economia i el cooperativisme poden ser abordats des d'una perspectiva... [+]

Olatukoop 10è aniversari
Olatukoop reafirma el seu compromís amb la transformació econòmica i territorial
Prop de 80 persones s'han reunit a la sala Katakraken de Pamplona per a celebrar els deu anys de la xarxa Olatukoop, una referència de l'economia social transformadora. Ha estat una iniciativa per a presentar detalladament proposades de transformació econòmica i territorial.

Eroski obté uns rendiments de 109 milions d'euros en 2023, un 70% més que l'any anterior
La distribució del grup Mondragón ha mostrat optimisme amb els beneficis obtinguts en 2023; ha respost "amb fermesa" en un context d'inflació i augment de costos. Això li ha permès continuar expandint-se en l'Estat espanyol i l'any passat va obrir 74 nous supermercats i... [+]

Coopfábrica
Pedrera de cooperatives transformadores

Un dels principals projectes que ha desenvolupat Olatukoop juntament amb altres agents és KoopFabrika, un programa creat en 2017 amb l'objectiu d'impulsar l'emprenedoria social i que actualment està en marxa.

Al principi, la primera idea va ser que les cooperatives i agents que... [+]


Olatukoop
Deu anys treballant per una vida més pròspera per a tots
El moviment de l'Economia Social Transformadora va néixer a Euskal Herria fa deu anys, emmarcat en la xarxa Olatukoop. En aquest temps no s'ha fet poc: s'han posat en marxa onze cooperatives i iniciatives i s'ha ampliat la xarxa. Però els reptes tampoc són de qualsevol tipus, des... [+]

Emprenedoria cooperativa per a persones migrades, una eina per a millorar projectes de vida
La iniciativa Hegoalde va néixer al juny de 2023 per a acostar l'economia social transformadora a les persones migrades de la mà de la cooperativa Enara, OlatuKoop i Lanki. Des de llavors està fent passos, vol oferir sessions de formació i han compartit experiències a... [+]

Eguneraketa berriak daude