L'última reforma dels estudis universitaris va començar en 1999 amb la signatura de la Declaració de Bolonya. Va començar a crear el model d'estudis que tindríem en el futur. Les protestes d'aquells estudiants van ser massives, a pesar que ells no coneixerien els nous plans d'estudis. Per contra, els estudiants que actualment tenim en la universitat estaven llavors en la guarderia i no van tenir oportunitat de debatre sobre la mercantilització de l'educació. L'alumnat actual té un passat curt. No recorden la Declaració de Bolonya i no entenen la inquietud que l'acrònim GAL causa en uns altres.

Durant la creació dels nous Plans d'Estudis es va intentar que el Treball fi de grau fos el Treball fi de grau, per no recordar els temps negres. Però al final en la majoria dels llocs s'ha quedat amb el nom de GAL, el treball que posa fi als estudis bàsics de la universitat. Per a molts alumnes, el GAL és només un treball que cal lliurar al final del curs.

Enguany m'ha tocat la tutoria de quatre d'aquests alumnes. El professorat ofereix les àrees i el sistema assigna als alumnes en funció dels resultats acadèmics. En el meu cas, l'àrea es refereix a la producció i realització d'un documental. És a dir, els alumnes han de fer un documental.

He començat a realitzar reunions de tutoria amb els quatre alumnes. I com sempre, els he anunciat que jo els acompanyaré en el procés d'aprenentatge, que els ajudaré a fer el documental, però que tenen total llibertat per a triar el tema. Han començat a comentar els temes que els preocupen: la cultura oral, la vida dels pescadors, el silenci, algun grup de música, una nova activitat anomenada agility...

El quart deixeble va llançar el seu de sobte:“Guàrdia Civil”. Un silenci.Vaig empassar saliva. Heus aquí la pregunta que els faig tots els anys:“I el punt de vista?”. L'estudiant ha precisat que vol fer un documental sobre la vocació dels guàrdies civils a través del seu web. Llavors un altre estudiant li pregunta: “Per a què? Per a netejar la seva imatge?”. L'última pregunta no ha agradat a qui ha proposat el tema.
Quan van sortir de l'oficina, em vaig parar a pensar en el paquet que m'havien deixat. Quina tasca tan difícil, quin repte! Ho he comentat amb els meus companys. Un m'ha dit que jo no hauria de tutelar aquesta labor, “almenys fins que la Guàrdia Civil em demani perdó”.

Quins són els motius pels quals es fa l'objecció de consciència en l'educació universitària? Quins límits?