El fill de María Concepción Ezpeleta, Francisco Javier Girón, va fundar la Guàrdia Civil espanyola en 1844. El seu avi, pare de María Concepción, va anar José Manuel Ezpeleta Galdeano (Pamplona 1739-1823), governador de Cuba (1785-1789), virrei de Nova Granada (actual Colòmbia) (1789-1797), capità General de Catalunya (1808) i virrei de Navarra (1814-1820). A Colòmbia, entre altres coses, va promoure viatges de botànica. Entre ells, la famosa expedició de José Celestino Mutis (Mutis), fundada en 1549 per l'arizkundarra Pedro Ursua, que va viure a la ciutat de Pamplona.
El viatge es va prolongar durant 30 anys, però va acabar per buidar el camí per a fer-se amb l'enorme riquesa d'aquelles terres. Van ser declarades nombroses plantes i animals. En aquest treball, Mutis va posar el nom d'Espeletia a un nou gènere de plantes en record del seu mecenasa. Com a parent d'aquest gènere, el botànic gironès Cuatrecasas i Arumí va nomenar en el segle passat els gèneres Coespeletia i Espeletiopsis.
En la botànica americana és palpable la història dels noms euskaldunes. A més d'aquestes Espeletias, Coespeletias i Espeletiopsis, també són presents els ja citats Uribea, Aristeguieta, Echeverria i Lardizabala. Però ja s'ha acabat... A Xile, per exemple, hi ha un munt de plantes que tenen alguna denominació basca.
El gènere Larrea, que engloba a cinc espècies. Va impulsar les ciències i les arts en homenatge al sacerdot Juan Antonio Hernández de Larrea.
Lastarriaea, en record de l'obra del diputat revolucionari i escriptor José Victorino Lastarria (1817-1889) a favor de Xile.
Ercilla, en homenatge al poeta Alonso Ertzilla Zuñiga, fill dels bermeotarras, que va escriure L'Araucana, el poema èpic més gran de la història de Xile.
Família Luzuriagaceae i gènere Luzuriaga, Ignacio M. Areatza. Ruiz de Luzuriaga (1763-1822), doctor cirurgià i enaltiment del botànic.
Ochagavía (1820-1883), gènere d'homenatge a Silvestre Ochagavia Errazuriz, ex ministre de Justícia, Cultura i Instrucció Pública.
El gènere Urmenetea recorda al filantrop José Tomás Urmeneta García (1808-1878). El seu nom el va posar el botànic Rodulfo Amandus Philippi, que va fer una gran donació al museu del qual era director i que, sens dubte, va ser recompensat.