La Unió Europea (UE) no és l'Europa dels ciutadans i dels pobles, sinó l'Europa del comerç, del capital i de les multinacionals. I els qui dirigeixen políticament la UE són els seus esclaus, els lacais. No és la primera vegada que es donen fets que confirmen aquesta tesi. Ara s'ha donat a conèixer un nou escàndol, que pot ser la punta de l'iceberg: 340 grans grups financers i multinacionals (Citigroup, JP Morgan, Volkswagen, Ikea, Pepsi, Vodafone, Apple...) tenen subscrits acords secrets amb Luxemburg per a evitar impostos. El president de la UE, Jean-Claude Juncker, va ser el primer ministre de Luxemburg, on aquest escàndol ha esclatat.

Les arques fiscals obtingudes per aquestes corporacions valen un milió d'euros, ja que algunes signatures tributen a Luxemburg per sota de l'1% dels seus beneficis. Els impostos sobre beneficis no es paguen als països que venen serveis i productes, és a dir, no tributen entorn del 30%, i la pèrdua d'impostos d'aquests països, entre els quals es troben els estats francès i espanyol, inclòs el País Basc, és considerable. Tan evident com les retallades socials dels governs. La resta d'empreses i ciutadans de la UE, per part seva, han de tributar al 25% i al 50%, respectivament.

Els països i els ciutadans europeus han de pressionar als governs de la UE per a canviar radicalment les polítiques que possibiliten aquests excessos i escàndols i eliminar els paradisos fiscals. No serà fàcil, ja que els qui dissenyen, controlen i dirigeixen les polítiques europees són aquests enviats financers i industrials, encara que no han estat triats per la ciutadania. L'Europa dels pobles i dels ciutadans hauria de lluitar contra l'Europa dels mercaders, contra les multinacionals i contra el capital.