Uribe arraioa
Leandro Aristeguieta (1923-2012) botanikaria bere herrian, Venezuelan, ez zen haltzaren azken erroa. Unibertsitatea sustatu, eskola eta lorategi botanikoak sortu, Sociedad Botánica de Venezuela hauspotu... makina lan egin zuen bertako landarediaren ezagutzaren alde. Berari esker, ehunka landare berri ezagutzen ditugu; tartean, Espeletia, Coespeletia eta Espeletiopsis generoetako asko.
Haren abizena, laudoriotan, izen darama landare genero oso batek. Aristeguieta genero horrek 22 espezie biltzen ditu. Horietako bat Aristeguieta uribei da. Landare hori ezagutu nuenean, zera bururatu zitzaidan: “Landare euskaldunik bada, horixe izango dek ba Aristeguieta uribei”. Aristeguieta badakit nondik datorren, baina uribei hori? Zein uribetar arraiori ohore egingo ote dio? Eta hara ustekabea, Uribei abizena daraman landare mordoa dago Hego Amerikan. Zutik irakurtzen ari bazara eseri, hauek denek daramate Uribei abizena: Paragynoxys, Ida, Sudamerlycaste, Salvia, Clidemia, Espeletia, Machaerium, Stelia, Sobralia, Berberis, Lepanthes, Epipendrum, Calliandra, Aphelandra, Croton, Matalea, Dicliptera, Monochaetum eta Heteropterys. Gehiago ere izango dira, seguru. Honi buruzko zerbait gehiago topatzeko peskizan, hor non aurkitu dudan genero bat ere baduela delako Uribe honek: Uribea. Eta genero horretako landare bakarra Uribea tamarindoides da. Kolonbian eta Costa Rican bizi den zuhaitza: zura lantzen zaila baina ona ematen duen zuhaitz handia, 40 metro arte hazten dena. Ikusgarria izan behar du, aldameneko zuhaitzetatik bereizteko lore arrosa-ubelezko zapela janzten duenean.
Uribe delako horren arrastorik ez, ordea! Eta niri jakin-mina berotzen. Pentsatu dut inguru horretako Lorategi Botaniko guztietara informazio eske idaztea dela zuzenena. Eta, hara, ezustekoa: Medellíngo Lorategi Botanikoak Joaquín Antonio Uribe izena du. Beste guztiak alde batera utzi eta idatzi diet lotura honen arrazoia gizon hori izan daitekeen-edo galdezka. Erantzunik bada, jakingo duzue. Ditxosozko Uribe hau! Hego Amerikan euskal izena daraman landare mordoa ezagutzeko kakoa bera izango den usaina aditzen dut. Ikuskizun dago.
El dia sobrepassa la nit amb l'equinocci de primavera. Enguany ha ocorregut el 20 de març, a les 22.59 hores, obrint la porta de la primavera. El prefix Eki significa el mateix. Fins llavors la nit havia estat més llarga. El dia i la nit van tenir dotze hores. Des de llavors el... [+]
Fa molt temps que el temps està en la nostra línia, però el clima és relativament recent. No cal aclarir massa el que és el canvi climàtic. Explicar què és el paisatge sí que és una necessitat més vermella. Està en plena actualitat organitzar conferències, taules... [+]
És el moment de recollir els fruits i posar-los en camí a l'almàssera. Pera (Pyrus communis), poma (Malus x domestica), raïm (Vitis vinifera)... Sembla un camí curt i ràpid, però cal treballar un munt de marrades i les seves variants fins que el fruit es converteixi en... [+]
Al País Basc l'agricultura és la història de la colonització permanent. Com a tot arreu. Abans no es conreava la terra; abans no se sembrava la collita; es gaudia del que abans no es menjava. Ho havien portat tot d'una altra part. Moltes d'aquestes històries han estat escrites... [+]
Tornant als vins que s'elaboren amb els cultius, el lligabosc esquerre (Humulus lupulus) és conservadora i agregadora de tast amarg. La unió de cultius i lligaboscs produeix molts bruts dolls, especialment als països de la cervesa. Un amic m'acaba d'explicar les històries de la... [+]
A la nostra casa ho vam conèixer amb el nom de lligabosc (Humulus lupulus). De fet, s'ha treballat a tort i a dret en les riberes del riu del nostre país, coincidint amb l'expansió de la cervesa. Hem après que se'n diu també llagosta, cervesa, cervesa, berruga i herba a... [+]
La primavera m'ha portat el tema al nas. C. treballava en diversos centres de recerca de Nova York. Bushdid, M. Oh! Magnasco, L.B. Vosshall i A. Un article publicat pels científics Keller al març de 2014 en el prestigiós “Science Magazine” va produir un gran renou. El... [+]
Acaben els curiosos dies interanuals, els que es mengen i beuen de les emanacions de la terra. Menjaré del millor al millor. Suposadament. Ampolles de cava i xampany pesades són fàcils de ballar. Encara que avui dia són de tota mena, abans era la sidra de l'altre barril. Quan... [+]
