Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

Umiliatuaren erantzuna


13 de novembre de 2014

“Umiliatu nahi izan dute Katalunia”, zioen Javier Perez Royo espainiar katedratiko ezagunak Espainiako Gobernuak Azaroaren 9ko galdeketa bigarrengoz inpugnatu zuenean. Eta umiliatuen erantzuna halakoxea izan da: 2,25 milioi katalanek parte hartu du Konstituzio Auzitegiak debekatutako kontsultan. Debeku guztien gainetik. Baldintza horietan inor gutxik espero zuen hainbeste, ezta soberanismoak berak ere.

2012an CiU, ERC, ICV eta CUPek 2,1 milioi boto lortu zituzten (botoen %57), partehartzearen %67rekin. Azaroaren 9ko partehartze datu hauekin (ohiko hauteskundeetako erroldaren %43 gutxi gora-behera), parte-hartze handiko hauteskunde batzuetan (%70etik gora), alderdi independentistek %50etik gora lortuko lukete. Eta igandekoak berriz alarma gorria piztu du Madrilen, orain arte katalan independentisten lantegi eraginkorrenean.

Hainbat gora-beherekin baina blokean egin dute bide hau alderdi eta gizarte mugimendu soberanistek, Artur Mas lehendakariak gidatuta. Debekuaren ondoren zalantza handiak ziren Mas prozesua amaieraraino eramateko gai ote zen, baina izan da, eta nola gainera. Indartua atera da, bere alderdiari indar hori inoiz baino hobeto datorkionean. Baina ANCren eta ERCren markajeak hor dirau, hauteskunde aurreratuak eskatzen dituzte urtarril edo otsailerako eta haizeak Mas horretara bultzatzen du, lehen baino indartsuago gainera. Emaitza hauekin CiUren hausturak ere urrats bat gehiago eman du. Nola sinetsi apurketan, dena den, azken 30 urteetan hainbatean haria apurtzekotan egon eta harremana beti berpiztu denean?

Masek ez zuen aukerarik galdu A9ko gauean: “Elkarrekin goazenean gehiago eta hobe aurreratzen dugula, hori da mezua. Mezu garrantzitsua datozen aste eta hilabeteetarako”. Ordu batzuk lehenago CUPeko David Fernandezekin besarkada estuan lotu zen, zintzoa seguruenik, irudi aldetik primeran baliatua, aitak semeari ematen dion besarkada horietakoa, baina bestetik berak gidatutako blokearen batasunaren adierazgarri ere. Masek jarraitzen du posizioak irabazten. Ausartuko da?, esan da etengabe berari buruz, eta bai, oraingoz ausartzen ari da.

Mariano Rajoyri bidaliko dio orain egiazko erreferenduma egiteko eskaera, baina alde horretatik ibilbide gutxi aurreikusten da. Madrilek itxita jarraitzen du eta Masek ezin du orain erreferenduma baino gutxiago onartu, are gutxiago gertuko lehiakideek independentzia aldarrikatzeko eskatuko diotenean. Orain hauteskundeak aurreratzeko data erabaki beharko du Masek, bera sendotua atera da, baina bere gobernua negu gorrian sartzen da berriz, eta ez bakarrik ERCren sostengua galdu ondoren aurrekontuak luzatu beharko dituelako. Kataluniaren zor publikoa 62.000 milioi euro ingurukoa da –bere BPGaren %32– eta 2015erako ere 4.000 milioi euroko murrizketak egin beharko dituela iragarri da. Egoera horrek baimentzen al dio bakarrik jardutea? Ez dirudi.   

Ados, hauteskundeak, esan dezake Masek, baina zerrenda bateratuarekin, hots, CiU gehi ERCren zerrendak batuz. Eta ez dirudi Oriol Junquerasen alderdia jokaldirako prest dagoenik, berea lehen alderdia izan daitekeela aurreikusten denean eta gainera banatuta boto gehiago lor dezaketela uste duenean. Batera joatekotan Masek independentziari buruzko programa ausarta eta argia onartu beharko du. Akaso independentzia aldarrikapena ez, baina bai estatu independente bat egiten hasteko iragarpena: NBEri  iragarri estatu berriaren sorrera hasten dela, EBri, Espainiako Gobernuari... Eta hasi dirua kontrolatzen hasteko lehen urratsak emateari, esaterako erabat funtsezkoa den Kataluniako Zerga Agentzia sortzeari.

Eta Euskal Herrirako, ba al da mezurik? Bai, zalantza barik. Iñigo Urkullu lehendakariak galga gisa hainbestetan aipatzen duen moduan, bi prozesu desberdin dira, baina hark euskal soberanismoa ere hauspotzen du eta berriak ez diren oinarrizko bi ideia mahai gainean jarri ditu berriz: bat, soberanismoak behar du horretan sinesten duten tradizio politikoen elkarlana, lehenik gizarte zibilean eta ondoren alderdien esparruan; bi, ideia batean tinko sinesten denean, gehiengo zabalak irabazi eta aurrera egin daiteke. Eta sinesten da halakoetan hemen? Oraindik gutxi, baina gero eta gehiago”.


T'interessa pel canal: Katalunia independentziarantz
2024-08-08 | ARGIA
Puigdemont torna a Catalunya després de set anys i torna a desaparèixer
Carles Puigdemont ha tornat de l'exili a Catalunya després de set anys. Abans d'assistir a la sessió d'investidura de Salvador Illa, ha pronunciat un breu discurs davant milers de persones en l'Arc del Triomf de Barcelona. La Policia té una ordre d'arrest contra Puigdemont, però... [+]

Jesús Rodríguez. Caso Tsunami Democràtic
-Per què, llavors, tot l'assumpte es va ensorrar tres anys després de cometre l'error?
Després de vuit mesos d'exili, Rodríguez torna a casa i a la redacció de Ràdio (Gramanet del Besós, Barcelona, 1974). Sense que ningú li ho esperés, el 8 de juliol, a la una de la tarda, es va bolcar per complet el cas contra ell i altres onze imputats. Es va arxivar... [+]

Tornen a Catalunya els exiliats del cas Tsunami
El divendres al matí se celebrarà un acte polític conjunt a Girona, en el marc dels Països Catalans. Carles Puigdemont no podrà tornar.

El Tribunal Suprem també arxiva el cas de tsunami
La Sala d'Apel·lació de l'Audiència Nacional ha afirmat aquest dilluns a la nit que cal anul·lar els tres últims anys de recerca del cas judicial de tsunami per la seva "prolongació il·legal". Una vegada que aquesta decisió es va convertir en definitiva, Carles Puigdemont i... [+]

2024-06-12 | David Bou
Erbeste debekatua

Tren geltoki bateko nasa, bi lagun eta besarkada bat. Besarkada hori izoztuta geratuko da hurrengoan elkartu arte. Ni etxera itzuliko naiz, bera hor geratuko da. Han geratuko da aske izanda ere injustiziak harrapatu nahi gaituelako sentimendu mingarria ere. Jesús... [+]


"No tindrem una causa justa; aquest guió ja estava escrit"
La recent Llei d'Amnistia aprovada pel Govern d'Espanya no deixarà en pau a tots els catalans condemnats. Alguns segueixen en l'exili i continuaran esperant fins quan. Però altres s'han anat recentment, quan suposadament estava a punt d'acabar el “conflicte”, quan els partits... [+]

Per la causa en l'exili
AVANÇ | “A mesura que es va consolidant la Llei d'Amnistia, s'ha reforçat encara més l'acusació terrorista”
Pocs dies abans que el Congrés dels Diputats espanyol aprovés l'esperada Llei d'Amnistia, ARGIA ha entrevistat dos imputats de l'assumpte Tsunami Democratic que quedaran fora de l'aplicació de la Llei d'Amnistia a Suïssa, a Ginebra, que estan en l'exili. La següent part del... [+]

2024-05-30 | ARGIA
La Llei d'Amnistia tira endavant en el Congrés espanyol
La Llei d'Amnistia ha estat aprovada sense sorpreses i per majoria absoluta en el Congrés espanyol, entre aplaudiments. El debat ha estat curt, però tibant, i s'han escoltat insults. 177 vots a favor i 172 en contra.

Acord Junts-PSOE
Llei d'amnistia i nova taula negociadora a canvi d'acord de legislatura
Mitjançant l'acord, Junts i el PSOE pretenen obrir una nova etapa que canalitzi el conflicte històric de Catalunya. Per a això, han creat una taula de negociació entre totes dues forces i han acordat un mecanisme de mediació per a seguir els seus continguts i acords.

ARGIA i altres mitjans de comunicació han donat suport a 'la Directa': "El periodisme no és terrorisme"
La Directe denúncia la imputació del periodista Jesús Rodríguez com “un atac al dret a la informació”. Han publicat un manifest de solidaritat amb Rodríguez, signat per desenes de mitjans i institucions, entre ells ARGIA.

Un periodista de La Direct és també imputat per "terrorisme" en el cas del Tsunami Democràtic
L'Audiència Nacional d'Espanya ha acusat de “delicte de terrorisme” al redactor de La Direct, Jesús Rodríguez, i altres onze persones, entre elles Carles Puigdemont, ex president, i Marta Rovira, secretària general d'ERC, per protestes contra la sentència de 2019. El... [+]

L'Audiència Nacional imputa a Puigdemont i Rovira pel Tsunami Democràtic
L'Audiència Nacional d'Espanya investiga l'existència d'un delicte de “terrorisme” en les protestes de tardor de 2019. Mentrestant, representants del PSOE i de JxC estan reunits a Brussel·les.

L'indult de Jordi és bo i l'exconseller Miquel Buch és condemnat a quatre anys
Aquest dijous s'han conegut les dues sentències. En un, el Tribunal Suprem ha declarat vàlids els indults de Jordi Cuixart i Jordi Sánchez. En l'altre, l'Audiència de Barcelona ha condemnat a quatre anys i mig de presó a l'exconseller d'Interior de la Generalitat, Miquel... [+]

Ponsati no acudeix a la seva cita en el Tribunal Suprem
El jutge havia de notificar a l'exconseller català relacionat amb l'assumpte Proces l'acord d'enjudiciament per delicte de desobediència. Ponsa argumenta que el dilluns no ha pogut aparèixer perquè té treball en el Parlament Europeu.

Eguneraketa berriak daude