Sis experts han publicat un estudi en la revista científica Environment and Planning en el qual han preguntat: “Did Ebola emergeix in West Africa by a policy-driven phase change in agroecology? Ebola’s social context”. És a dir : Ha sorgit l'ébola en el canvi d'agro-ecologia que ha liderat la política a Àfrica Occidental? Sis experts d'Europa i els Estats Units han volgut analitzar l'ébola en el seu context social en l'informe que van publicar a l'octubre.

Un d'ells, el veterinari anglès Richard Kock, especialitzat en malalties dels animals, va presentar el passat 28 d'octubre un document resumit en la web acadèmica The Conversation. L'endemà hem vist en Kock el famós lloc de The Ecologist escrit per: “Oil palm on explosidriving West Africa's Ebola outbreak” (el boom de l'oli de palma ha portat la pesta de l'Ébola).

L'amplitud que l'epidèmia ha aconseguit i escapat a tots els controls es deu, sens dubte, a la pobresa i a la destrucció de les infraestructures sanitàries dels països d'Àfrica Occidental. Però els experts creuen que no és casualitat que Ébola s'hagi posat en marxa en aquesta ocasió: El primer cas de contagi es va produir a la regió de Gueckedou, a Guinea. I això reforça la pista de les palmeres per als olis.

Les noves autoritats guineanes van concedir primer
9.000 hectàrees de lloguer per a 99 anys a Farm Land of Guinea Limited, una companyia britànica amb seu en EE. Les polítiques de desregulació i liberalització que el Fons Monetari Internacional i el Banc Mundial han establert a tot el món estan en aquest camí, privatitzar les economies i els serveis públics i oferir-los al capital internacional, amb l'esperança que a canvi portin desenvolupament.

La selva d'aquesta regió de Guinea ha vingut canviant des de fa molt temps. Durant tot el segle XX l'agricultura, que combina arbres i cultius, s'ha anat intensificant i des de l'inici de la liberalització globalitzadora ha anat molt més allà. En els últims anys, la força que han adquirit els monocultius de les palmeres dels olis ha imposat als canvis una velocitat diferent.

L'empresa SOGUIPAH, fundada fa anys per l'Estat de Guinea per a promoure la producció de cautxú i oli de palma, ha volgut fer un salt qualitatiu en l'exportació en els últims anys. Ara, SOGUIPAH ha posat potes enlaire la zona atacada per l'Ébola, ha fet plantar palmeres híbrides, centralitzar les vendes com les compres dels agricultors, comprar terres a preus assequibles als baserritarras, expropiar aquestes terres en moltes altres ocasions... Moltes persones de la comarca portaven temps conreant els camps d'arròs, cafè i cautxú abandonats, molts van haver de fugir a la ciutat de Nzerekore.

Els baserritarras que han quedat s'han convertit en proletaris i les plantes de palmeres híbrides per a l'oli sempre han de comprar companyies, venent tota la producció a ell. I com no tenen ni terra ni temps per a crear aliments, l'escassetat d'aliments ha augmentat a la comarca.

Bestiola del desenvolupament neoliberal

La ciutat de Gueckedou compta amb 200.000 habitants i en ella es documenta el primer cas de l'Ébola que s'ha obert des de Guinea. Els experts, no obstant això, creuen que ja s'han produït alguns tipus d'ébola en la zona, com ho demostren els indicis d'immunitat trobats en la sang de la gent. El fet és que tots els llogarets contigus a Gueckedou estan avui envoltades de camps de palmeres per a l'oli. I a aquestes palmeres els encanten els ratpenats que han contagiat a l'ésser humà Ébola.

Dir ratpenats en parajeos africans és a dir carn assequible. La resta de les peces de caça han disminuït amb la disminució dels boscos. Per contra, la proliferació de palmeres fa que els ratpenats siguin molt més accessibles. A més, aquests ratpenats s'acosten a l'època de la recol·lecció de fruits per la part subsahariana.

En les plagues anteriors de l'Ébola, especialment al Congo, també es va esmentar la connexió amb la carn dels ratpenats. Però no és l'única malaltia que els ratpenats han contagiat a l'ésser humà. Per exemple, el virus Nipah es va proposar a Malàisia amb la proliferació de les palmeres dels olis, amb l'orina dels ratpenats sobre els fruits.

Però entengui's bé, no és culpa del ratpenat: l'epidèmia està lligada a grans canvis socials i ambientals. Per a una millor comprensió epidemiològica, els científics comparen el que està passant amb l'Ébola amb el que va succeir amb la poliomielitis a Gran Bretanya entre 1940 i 1957. Si fins al final de la Segona Guerra Mundial el pòlio se situava en zones aïllades, la proliferació dels cotxes els havia posat en contacte de sobte: això mateix pot explicar en poc temps la conversió d'uns pocs casos en milions.

En el cas de Guinea i l'Ébola, els experts afirmen que l'estructuració socioeconòmica, inclosa la incorporació al model dels monocultius agrícoles, ha pogut alliberar incontroladament els patògens tant en zones fins llavors adscrites a un baix nivell d'equilibri ecològic, com, més encara, en les quals fins llavors no havien tingut relació amb la malaltia.

Les palmeres dels olis es troben en el centre del nou paradigma que les grans corporacions de la indústria agro-industrial han generalitzat en el món. Els països rics del nord l'utilitzen tant per al consum d'aliments barats com per a la producció de biodièsel. Per contra, les zones tropicals del món sofreixen l'expansió de les àrees de palmeres: destrucció de boscos, privatització de terres comunals, venda de terres a estrangers...

Els autors de la hipòtesi que s'ha exposat en aquesta crònica no han oblidat aquest context més general de les palmeres. “Clar que hi ha més apartats per a explicar l'ébola a Àfrica Occidental. Desforestació, falta de desenvolupament, mobilitat de la gent, chabolerías de ciutats gegants, migracions, mal sistema sanitari... Amb tot això, no s'ha entès a temps que els casos aïllats podrien actuar de manera sinèrgica creant condicions ecològiques que facilitin el camí a l'Ébola. La comunitat internacional ha respost com si estigués adormida, donant així l'oportunitat d'endurir l'epidèmia”.

Segons ha escrit Richard KOCK, a mesura que el mercat global es va transformant i es van perdonant els impostos a les corporacions multinacionals, els petits grangers tenen una dura opció: o abandonar-ho tot o competir. El bosc és una de les primeres víctimes en aquests casos. En aquest context, l'Ébola, fins ara, ha trobat escassos obstacles perquè no sàpiga com resoldre les estratègies de desenvolupament neoliberal.