argia.eus
INPRIMATU
Demòstenes, precursor de polítics corruptes
Nagore Irazustabarrena Uranga @irazustabarrena 2014ko azaroaren 11
Demostenesek (K.a. 384-322) politikari garbi ospea zuen, baina historiako ustelkeria kasurik zaharrenetakoak bera du protagonista.
Demostenesek (K.a. 384-322) politikari garbi ospea zuen, baina historiako ustelkeria kasurik zaharrenetakoak bera du protagonista.

Atenes, c. 384. Va néixer Demòstenes, un dels polítics més importants d'Atenes i un dels principals oradors de la història. En la seva brillant carrera, no obstant això, també va tenir ombres, almenys si se li escoltava l'escriptor Aulo Gelio. -Ah, bé! L'escriptor romà del segle II, Noctes Atticae (Nits Àtiques), va recollir un relat atribuït al filòsof grec Cristolao amb el títol d'Història dels ambaixadors de Milet i de l'orador Demòstenes. El relat conta que en una ocasió un grup de diplomàtics de la ciutat de Milet es va dirigir a Demòstenes per a demanar ajuda i explicar-li una qüestió d'Estat.

Després de les explicacions dels advocats que havien estat contractats per a defensar als Milet, la resposta de Demòstenes va ser dura; els ciutadans de Milet no mereixien cap ajuda. En vista del curs de la reunió, van decidir reprendre la conversa l'endemà.

Sense esperar la pròxima reunió, aquella mateixa nit, els delegats de Milet es van presentar a casa de Demòstenes per a pregar-li que no continués parlant mal dels milesis l'endemà. Demòstenes va posar una condició econòmica per a satisfer la voluntat dels hostes, els qui van pagar a l'atenès les peticions dels ambaixadors, després d'haver promès que no diria gens dolent.

I va complir la seva paraula, encara que de manera estranya: va aparèixer a la reunió amb un llarg collaret embolicat en el coll –altres fonts diuen que portava el cap cobert amb una capa– i es va tapar la boca amb la mà per a indicar que no era capaç de parlar per angines. Tots els presents no creien en la falsa excusa i algú li va retreure que les angines no eren les que realment no li permetien parlar, que la plata que li havien donat per guardar silenci li oprimia la gola.

El relat no acaba aquí. Un dia més, Desmostenes es va trobar amb l'actor atenès Aeistodemo. El polític li va preguntar quant diners havia rebut per a una determinada actuació i el conegut actor de tragèdies li va respondre: “un talent ”. “Perquè jo vaig rebre molt més per callar”, va respondre Demòstenes.

Per tant, el polític que va destacar per la seva honradesa va protagonitzar un dels primers casos de corrupció de la història.

La veritat és que el propi Aulo Gelio recull en la seva obra Noctes Atticae que Cayo Senpronio Graco va relatar una història molt semblant –si no és la mateixa història– sobre un altre polític atenès, Demades. Demades no tenia el prestigi de Demòstenes, un polític traïdor i sense escrúpols en els ulls dels seus contemporanis. És possible, llavors, confondre els noms i atribuir a Demòstenes, que creia pur, el pecat d'aquell Demades podrit? Segons l'experiència, és més probable que tots dos siguin corruptes.

El de Demòstenes és un dels casos de corrupció més antics que s'han registrat, però això no vol dir que no s'hagin registrat casos anteriors. Probablement Demòstenes no va ser el primer. I, per descomptat, l'últim tampoc.