Escòcia ha exercit el dret a decidir que li han reconegut i ha decidit romandre en l'Estat anterior amb promeses d'assumir més competències per a gestionar el dia a dia. No obstant això, a mitjà termini, els escenaris que poden ser allí són molt oberts, inclosa l'existència d'un Estat, la qual cosa demostra que és creïble el que s'ha fet fins ara. Per tant, ser titular del dret no implica necessàriament una aposta per la forma de sobirania que és l'Estat. Encara que és obligatori, no és suficient per a ser Estat. És a dir, l'exercici del dret fa al poble sobirà en si mateix, però la creació d'un Estat és un pas diferent, el que la majoria de la ciutadania gestioni bàsicament el camí que va al futur, sentint-lo viable.

De moment, a Escòcia s'han conformat amb el promès per Londres. Si no ho fa, els escocesos poden tenir la possibilitat de ser Estat. I si ho compleixes? Es conformaran els escocesos d'avui? I demà? On està el límit de la sobirania? Quant és suficient? En el nostre cas, alguns volen arribar a un nivell en el qual la majoria de la ciutadania es conforma amb l'actualització de l'autogovern entorn del Concert, i aquí limiten la seva consulta. Punt i final. Però les raons que tenim per a ser sobirans d'esquerra sobiranista van molt més allà, necessitem espais de poder pròxims, transparents, amplis, eficaços, fins i tot per a complir els compromisos internacionals que hem d'assumir. Per tant, la sobirania dels estats a l'Europa d'avui pot ser el nostre destí intermedi.

Diferents models de processos sobiranistes. El procés polític generat a Catalunya pel moviment civil, i una pregunta clara en la papereta de votació. Moviment civil-polític originat a Escòcia per partits locals i una pregunta clara sobre el paper. El partit del Govern Basc a l'espera del govern central i l'endemà amb la mobilització social al cap, una única resposta en paper. Mentrestant, l'esquerra sobiranista...

I és que el no que s'ha imposat a Escòcia ha posat en evidència les mancances del nostre procés. Així ho han manifestat en la premsa pròxima diversos analistes habituals de la política. En definitiva, que és difícil gestionar un procés que per si mateix ha de ser integral, socioeconòmic-polític; que la credibilitat a mesura requereix molta feina i temps; que encara que les mobilitzacions siguin importants, el full de ruta dels continguts és imprescindible, però que és possible en el segle XXI europeu! Tenim molt a veure i aprendre.