La setmana passada, I-E, PSN i Geroa Bai van presentar una proposta per a un canvi en la Llei del Basc en el Parlament Basc. El mes de setembre passat es van celebrar les reunions de Volkswagen amb el Ministeri d'Hisenda i l'IVA. Va ser el propi UPN el que va fer pública la prohibició d'ETB en els llibres d'ensenyament, denunciant el que anomena l'adoctrinament basc. Mirant més enrere, la llista de discussions és gairebé infinita: Desaparició de la CA i dietes de reunions, privatització de les cuines de l'hospital, informes de la Cambra de Comptos, TAV de 80 quilòmetres (Iruñerria – Castejón) aïllat, les inversions gegantesques del Canal de Navarra, el circuit de carreres dels Arcs, el pavelló Reyno Sorra (58 milions d'euros d'inversió), el projecte Museu de Sant Fermín, els 45.000 aturats del Parlament de Navarra…

Al llarg de la legislatura, Barcina s'ha vist obligada a superar, en diverses ocasions, totes aquestes ones i més. Sense ajuda ni fora de casa ni dins de casa. Barcina es va imposar amb 76 vots en el congrés d'UPN de març de 2013 a Alberto Catalán, actual president del Parlament Basc. UPN es va dividir en dues i encara segueix en això.L'ex lehendakari Miguel Sanz li recorda que està esperant amb un ganivet petit: has de ser més dur amb els recursos de Madrid; allunya't del PP i atreu al PSN; cuida d'UGT i CCOO… La competència és aquí i després dels resultats de les eleccions municipals de 2015 la sang fluirà, sobretot si els resultats són dolents.

Oportunitat de guanyar sense el PSN

La situació del PSN, que ha estat crossa d'UPN en les últimes dècades, també és molt estreta. En les tres últimes eleccions ha obtingut molt pocs resultats: 51.000 vots en les eleccions forals de 2011, 72.000 en les generals d'Espanya i 31.000 en les europees. Després de les primàries celebrades el 19 d'octubre, el PSN ja ha elegit a la seva candidata en 2015: la senadora del sector oficial María Chivite es va imposar a Amanda Acedo, del sector crític, del 58 al 41%. Chivite també serà present en el congrés que celebrarà al desembre el secretari general del PSN, el partit de l'esquerra abertzale. El PSN es troba en una situació de mort o de vida, segons l'organització.

L'ambient de les eleccions del pròxim mes de maig està cada vegada més present en la política navarresa i la presentació dels caps de llista dels partits arriba per tant. De moment, els noms de les dones són els predominants. Yolanda Barcina va aclarir a la fi d'agost que anava a ser la candidata d'UPN a la presidència del Govern foral. Uxue Barkos serà la representant de Geroa Bai en el Congrés dels Diputats. María Chivite, de PSN, i Adolfo Araiz, d'EH Bildu.

La candidata del pp a la Presidència de la Generalitat, Ana Beltrán, és probable, si el partit es presenta en solitari, alguna cosa que no és clar. La relació entre UPN i pp no és bona, però, d'una banda, el resultat del pp pot ser molt dolent si es presenta en solitari i, per un altre, es mesurarà molt bé en UPN si es presenta amb possibilitats reals de perdre govern. No és fàcil, no obstant això, saber si en l'actual conjuntura el pp pot o no llevar-li vots a la investidura. La coalició Ezker Batua i Batzarre d'Esquerra Unida encara no ha aclarit qui serà el candidat, però és molt possible que repeteixi el cap de llista de 2011, José Miguel Nuin. Podem no ha decidit oficialment si es presentarà o no, però sí que es presentarà i s'ha sentit el nom de Fàtima Fruits per a encapçalar la llista de la coalició.

La participació en les eleccions europees del passat any va ser del 46%, però per primera vegada es va veure que l'oposició sense el PSN pot guanyar les eleccions i arribar a un acord de govern. Per a això, el primer que han de fer és donar els resultats i després caldria posar d'acord a EH Bildu, Geroa Bai, I-E i Podem. I hi ha una gran pregunta: qui pot ser el candidat a lehendakari en aquest cas, Adolfo Araiz o Uxue Barkos? Molts opinen que encara que Araiz aconsegueixi més vots, Barkos també tindrà més facilitat per a aconseguir el consens. Barkos té una gran tirada a Navarra, sobretot a la Comarca de Pamplona, però quant a nombre de vots, les enquestes realitzades fins ara donen prioritat a Araiz. EH Bildu ha triat a un històric membre de l'esquerra abertzale com a representant de la coalició abertzale. En el seu moment, Araiz ja tenia una imatge àmplia i seriosa, i aquesta imatge s'ha vist reforçada pel tafallés, més encara des que ha treballat com a gestor en la mancomunitat de Sakana des de fa anys.

Igual que en el conjunt de l'Estat, Podem també arriba amb molta força a Navarra (20.000 vots en les eleccions europees) i hi ha enquestes que li donen el tercer lloc, després d'UPN i EH Bildu. Si fos així, de qui estaria més a prop Podem per a formar govern, des d'EH Bildu o des de Geroa Bai? En teoria d'EH Bildu, però què dirà Podem quan a Madrid hi ha uns mesos d'unes eleccions generals a Espanya? El PSN serà aquí, encara que es retiri de les travesses, i si hi ha un govern, el faria més fàcil amb UPN que amb l'oposició. Encara falta mig any per a les eleccions i els vots li posaran cadascun en el seu lloc, i això serà el decisiu en la definició de com es formarà l'oposició o el govern.

1.513 milions d'euros al capdavant

A més dels resultats, Madrid ja ha anunciat el pes que suportarà el que serà el pròxim govern: El Ministeri d'Hisenda reclama al Govern de Navarra 1.513 milions d'euros –segons Barcina 825– per l'IVA de Volkswagen. El pressupost de la Comunitat Foral per a enguany ascendeix a 3.837 milions d'euros, mentre que la previsió per a 2015 és de 3.417 milions d'euros. El deute públic de Navarra ascendeix a 3.500 milions d'euros i pagarà 320.000 euros al dia al llarg de 2015 per al seu interès. Madrid ja ha posat en marxa la seva estratègia de la por i ha deixat clar amb el tema de l'IVA el que se li ve damunt d'un possible govern alternatiu. En qualsevol cas, el futur no és fàcil, però el vent per al canvi és més fort que mai a Navarra. Ara fan falta empentes i vots de carrer i, si l'aritmètica ho permet, després cal encertar.