En 2009 es va celebrar a Copenhaguen un cim sobre la greu situació climàtica del planeta. Visca! el moviment es va constituir al juny d'aquest any en Baiona: Eren 20 persones. Des del punt de vista del País Basc, es va perseguir un objectiu: oferir una alternativa a la situació climàtica extrema del planeta, però sempre unida a la necessitat de justícia social. Són 300 en 2014. L'experiència de Bizi! ha possibilitat diversos grups i activitats d'iniciativa horitzontal, en contraposició al funcionament de la jerarquia tradicional.
La primera acció que va realitzar Bizi! fa cinc anys va ser simbòlica. A la Verge de la Costa de Biarritz ‘màscara i tub’. Els vam posar, l'estàtua jeu sobre una roca. A molta gent li va semblar una paròdia estúpida, alarmista”, ens diuen els interlocutors. No obstant això, cinc anys després, les institucions de l'Estat han hagut de gastar milers d'euros en les costes d'Hendaia, Baiona o Biarritz, entre altres. Hem conegut alguns desordres que les tempestes marines no havien fet fins ara: “Aquesta anormalitat s'està convertint en normalitat, a causa de la climatologia canviada”. La piscina municipal del litoral de Biarritz va quedar inundada. La Casa del Poble de Baiona ha hagut de reconstruir les columnes dels ponts dels rius, la d'Hendaia ha...
Les inundacions s'han convertit en més freqüències i graus, cada vegada més freqüents. La Tresoreria de les Cases del Poble no pot fer front a les despeses. Els pressupostos no es poden improvisar d'un dia per a un altre. Aquests fets incontrolables han posat de manifest altres conceptes que abans no vèiem. L'encantador eslògan “Un altre món és possible!” ha portat un altre concepte: “No sols és possible sinó necessari”. El món i el planeta en general, viuen una situació insostenible. Cal avançar-se a la situació, però com? : “Prevenint, actuant per endavant. Hem de canviar les males paraules i els mals hàbits que hem utilitzat per a minimitzar les conseqüències dels danys”. Ara estem vivint el que preveien els membres de Bizi! fa cinc anys. La gent s'ha adonat que, a més de sofrir les conseqüències de la situació climàtica extrema, ha de pagar en diners. Per exemple, a través de la iniciativa Alternatiba de la carta de Bizi!, estem veient que aquest altre món no sols és possible sinó que és atractiu. “No és tornar a les coves”, com va dir algú en el passat recent.
No es tracta de tornar al passat, sinó d'organitzar la vida quotidiana d'una altra manera. Prioritzar l'ús dels nostres mitjans, intercanviar les idees de les persones, retenir el seu, però compartir beneficis. Per exemple, si mantenim un entorn ecològic i dissenyem bé l'ús del temps, podem augmentar els nostres beneficis. S'han obert desenes de camins fins ara, però tots bastant estèrils. És necessari intentar notícies.
A tall d'exemple, la filosofia de Bizi! l'hem entès així. Elise Bancon-Dilet parla: “Si algú pensa que la crisi oberta en 2008 ha ajudat a obrir nous camins, s'equivoca. Sense negar que la crisi és la més important de les econòmiques, la crisi ens porta a proposar un altre món més alegre. És possible ser més feliç vivint amb menys diners”. És més, ha de sentir el desig d'aquest camí que la gent ha de prendre. Si només té necessitat, no és suficient.
Aquestes paraules són de Christian Detchart: “Soc el pare d'una filla. Acaba de ser membre de Bizi!Bizi! Em resulta difícil i enèsim dir-li sempre a la meva filla ‘el món va malament, no hi ha futur’. El fet que els pares treballin per a canviar el món pot oferir als seus fills una nova perspectiva d'organització del món. “A la nostra casa, la meva filla veu que no estem estancats, per la necessitat i el desig, i que som nosaltres els qui prenem el futur”.
Cal treballar la pedagogia. “Necessitat, desig i plaer”. Els membres de Bizi! prioritzen aquestes paraules. En el Zokoa Eguna, iniciativa dels llogarets d'Alternatiba, es va establir un gran termòmetre que demostra que la temperatura del planeta va en augment i que la capa que conté el món s'està escalfant. D'alguna manera, el catastrofisme s'ha utilitzat com un truc: “Sí, però què pensaran els nostres nens?”, ens vam dir. No obstant això, per a posar-ho en escena van utilitzar el joc de Kadi. A mesura que disminuïa el nombre de cadires, la temperatura del termòmetre augmentava i cada cadira s'escalfava més. L'últim jugador va tenir una cadira per a asseure's, però no va poder asseure's. En aquest ridícul joc pedagògic que comptava amb la música, els nens van jugar contents: “Els pares hem ensenyat als nostres fills que no tot s'ha malgastat, que no s'ha perdut. Hem cremat els malucs per a canviar alguna cosa, treballem aquests jocs de manera intensa i viscuda”.
La majoria de la societat no sols ha pensat d'una altra manera, sinó que ha actuat i actuat d'una altra manera. Els que estan en Bizi! els deien al principi del moviment: “Bah, bah, bah, no és tant! La tecnologia ho solucionarà tot o gairebé tot. Siguem realistes! No obstant això, molts han canviat de vista. I a nosaltres també ens miren amb altres perspectives”, diu Christian Detchart.
Xabier Harlouchet representa la situació actual del món de la manera següent: “Fins ara la convicció és que ‘el món és pastís i hem de compartir-lo millor’. També és una creença i un lema per a alguns. No obstant això, ha arribat l'hora de canviar la recepta del pastís, ja que el pastís està verinós. Fins ara, crèiem que era una qüestió de compartir, o la major part de la societat que hi havia, però el pastís és cada vegada més gran i és verinós”.
L'objectiu de Bizi! és oferir una alternativa a la greu situació climàtica del planeta, però això no és factible si no es duu a terme la justícia social. Les reflexions de Nicolás Goñi ens serveixen per a entendre aquests propòsits: “Nosaltres subratllem i denunciem les desigualtats de la propietat dels diners. Però aquesta crisi no és fruit de la fallida d'alguns bancs, o de la crisi del crèdit, sinó perquè s'ha fet una transferència de diners de les mans dels quals tenen menys diners i a les dels quals tenen”. Per a denunciar-ho, Bizi! va dur a terme una acció especial enfront d'un concessionari de cotxes de Baiona. De fet, en 2012 es va donar a conèixer l'informe del fabricant automobilístic Ferrari, que va obtenir el major benefici de la seva història. L'informe assenyalava que les empreses Peugeot i Renault sofrien la major crisi de la seva història: “És a dir, els rics tenen més poder adquisitiu que quan va esclatar la crisi. La gent corrent, la majoria, que tenim pocs diners, hem perdut poder adquisitiu”.
Segons Bizi!, la crisi no és només energètica, és social, és una crisi del model social. Les desigualtats tenen efectes tremends en el social i, en conseqüència, alhora i de manera estructural, també en l'ecològic. El moviment conjuga tots dos temes i tracta de donar solucions a aquests: “Si entenem el diagnòstic d'aquesta manera, potser arribem a obtenir receptes per a revitalitzar el planeta. La iniciativa Alternatiba cerca això”.
El dia 5 d'octubre es va celebrar el Zokoa Eguna, dins de les activitats d'Herrixka. Van demostrar de primera mà que és possible fer front a la crisi social i ecològica, i que un altre món és possible, a través d'exemples vius: Sota la responsabilitat dels grups de Consum, Escombraries zero, Alternativa a la Carretera i Urbanisme. Són només alguns dels temes que promou Bizi!, és a dir, les alternatives són elaborades, desenvolupades en la vida quotidiana dels municipis.
Els organitzadors esperaven que s'acostés a les 1.000 persones i es va reunir a prop de 3.000 persones en el recinte festiu. La curiositat pel contingut dels temes va ser constant per part dels visitants, la gent no sols es va acostar a la festa. Els locutoris es van omplir. A través de conferències es van recollir alternatives sobre diversos temes problemàtics. Es van treballar iniciatives pràctiques en tots els àmbits. Va haver-hi un públic plural. No sols els “convençuts” de sempre, els que s'acosten per costum i afecte. Molta gent sense tints militants-ecologistes es va interessar, va preguntar. Adults i nens, gent local i forana.
Nicolas Goñi, un dels màxims responsables d'Alternatiba, ens conta que, davant la impossibilitat d'abordar tots els temes, van adaptar els temes a la realitat d'Hego Lapurdi en cinc àmbits temàtics. 1) El clima i el medi ambient marí –el clima és el tema comú d'Alternatiba–. Van descobrir i van revelar la problemàtica de la costa, així com els efectes negatius i els efectes que s'accentuaran a conseqüència del nostre estil de vida. Les conseqüències de les tempestes actuals seran encara més greus en el futur. Si el canvi climàtic persisteix, la situació del nostre litoral pot convertir-se en incontrolable. 2) Els altres dos elements que estructuren Hego Lapurdi són el transport i l'urbanisme/habitatge. L'urbanisme és cada vegada més extens, per la qual cosa els locals cremen molta energia, tant per a construir com per a mantenir les seves cases. Aquest model d'urbanisme ha creat una enorme dependència del cotxe, el nombre de propietaris de cotxes és cada vegada major. S'estan creant més barris, aïllant a la gent i reduint les seves relacions.
La disminució de les relacions interpersonals ha portat una conseqüència més: l'augment del consum. Quan les relacions entre les persones són més freqüents, la societat del benestar millora. Les relacions faciliten el préstec o l'intercanvi informal de matèries. En aquest urbanisme dispers les relacions han anat desapareixent. Alternatiba ha proposat un nou model d'organització del transport i de construcció d'espais per a la llar. 3) Es van treballar altres àmbits de manera global: el consum vinculat al món infantil. L'alternativa als problemes la veuen lligada a les noves generacions, és un tema que cal treballar tots els dies. Alternatiba ha demostrat que en les relacions amb els nens i en els espais de joc es poden treballar motlles especials: fomentant els jocs comuns, fent una mica junts, treballant jocs, utilitzant joguines de fusta, no sols a través de tauletes o telèfons intel·ligents. En concret, s'han treballat iniciatives sense pantalla, no sols per a nens, sinó també per a adults. Han demostrat que es pot viure bé sense pegar-se a la pantalla. Han reivindicat la necessitat de millorar l'educació, mostrant que la comunicació entre adults, joves i nens es pot millorar. En dues paraules: per a millorar la relació entre la gent i no generar frustració. La frustració s'estén pel consum, que alimenta la frustració.
2015eko ekainaren 5ean hasi eta irailaren 12an amaituko da Alternatibaren ekimen nagusia. Lehen urratsa iaz eman zuten, Baionan. Tour bat eginen dute Frantzia osoan: herrixken ekimena. 60 herritan jendearen formazioa sustatuko dute, klimaren arazoari ematen zaion politikaren alternatibak eskainiz. 2015eko abenduan Parisen izanen den Klimari Buruzko Konferentziari begira (COP21) 50 lagun ari dira antolatze lanetan.
Alternatiba Bizi!-ren sorreran dago. Kopenhageko nazioarteko goi-bileraren karietara, 2009an Bizi!-ren ekintzek zentzu handia hartu zuten Ipar Euskal Herrian. Hemen ere, gasen berotegi-efektuaren parte handia sortzen dela ikusi zuten, lurraldearen beraren desorekaren eraginez sortu ere, hirigune eta landa arteko isolamendua tarteko, autoekiko dependentzia handia da. Efektu kaskar horiek bertan ere badirela ohartu ziren.
Ordura arte klimaren inguruan nazioartean indartu zen ekimena ahultzen hasi zen, baita desesperantza gisako bat zabaldu ere, Kopenhagen agintariek neurriak hartuko zituztela espero baitzen. Eta orainokoan ez dituzte soluziobide eraginkorrak mahaigaineratu. Nazioartean mugimendua ahulduz joan zen, alabaina, Bizi!-k bere ildoan jarraitu zuen, baita handitu eta zabaldu ere. Dena den, klimaren inguruko sare soziala ez da guztiz desegin Frantzian, justizia sozialen aldeko ekimenekin uztartua baitago. Bizi!-k beti atxiki ditu harremanak nazioartean. Europako hegoko eta iparreko mugimenduekin harremana atxiki du. Les amis de la terre edo ATTACen lagunak ekimenera hurbiltzea lortu dute. Estatuko mugen inguruko beste herrietan ere izanen da herrixken ekimena. Adibidez, Donostia itzuliaren ibilbidean dago. Ondoren, 2015eko urriaren 24an, Zokoa Egunaren antzekoa egin nahi dute Bilbon. Bizi!-ren ideiak kontuan hartu dituzte han-hemenka. 12.000 lagun behar dira eta horiek biltzeko gai direla erakusten ari dira.
Europako agintariek erabaki garrantzitsuak hartu behar dituzte COP21ean. Frantziako Gobernuaren egitasmoak goi-bilera horretan trenkatuko dira. Alternatibak erakundeetan eragin nahi du. Erakundeetako arduradunek haien proposamenak aintzat hartzea nahi dute. Bizi!-k hainbat bidetan garatu du ekimena dagoeneko, baita tokiko herriko etxeetan ere. “Bizi!-ren ereduari atxik!” leloa errotuta dago Ipar Euskal Herrian.
Alternatiba ekimenak hedapen zabala hartu du. Baionan izan zen lehen ekimena. Handik urtebetera zabaldu zen leloa: “Egin dezagun talde bat, 10 edota 50”. 50 talde edota ekimen ari dira garatzen egun Alternatiba. 100era iritsiko dira agian.
Alternatiba ideiaren abiapuntuan hauxe dago: zor ekonomikoak ez du soluziorik aterabide tekniko soilen bidez, parametro batzuk ez ziren eta ez dira izan orain arte ongi uztartuak, hala nola, justizia soziala eta ekonomia. Biak uztartu behar dira, ekintzak eginez, baina alternatibak emanez.
20 kide joan ziren trenez Kopenhagera. Sortu berria zen mugimendua ongi hartua izan zen. Hemen ere bazirela aldaketa klimatikoa borrokatzeko bideak urratzea, baita nazioarte mailan parte hartzeko kemena ere erakutsi zuten.
Harrez gero, Bizi!k segitu du arloka, lan taldeak eratuz, kritikatuz eta proposatuz, aterabideak xerkatzen kolektiboki: legea lantzen eta barne formazioa sustatzen, nazioarteko harremanak atxikiz, norbanakoen harreman eta izaera sustatuz.
Bizi-!k Trantsizio Energetikoaren Ituna proposatu zuen 2014ko Herriko Etxeko bozei begira. Ituna 30 herrietan sinatu dute. Iparraldeko jendartearen %74a ordezkatzen dutenak. Datozen sei urteetarako lan oinarri zehatza jarri dute.
Lehen pausoa izan da tresna kutxa bat irekitzea Udaletxean. Bertan 50 fitxa daude neurri praktikoekin: hirigintzatik laborantzara doazen neurriak, uraren arlotik garraiora, etxegintzatik pasatuz. Hamarren bat eremu lantzen dira, eguneroko bizitzan herritarrak ukitzen dituztenak.
Orain taldeak ari dira beren ardurak hartzen Herriko Etxeetan, gaika.
Lehen fasean, Bizi!-ren ituna izenpetu duten herri bakoitzean nork zer egiten duen ikuskatzeko arduradun bat dago. Herri batzuetan zortzi gai hartu dute aintzat, beste batzuetan gutxiago, hala nola:
– Lur eremuaren erabilpen arduratsua, laborantza ziurtatzeko.
– Zabor kudeaketa: hondakin organikoen inguruan sentsibilizazio berezia lantzea.
– Beste gaiak: Euskoa, garraioa... Hornitzaile berriztatzaileak. Efikazia edo eraginkortasun energiatikoaren isolamendua.
Datu base osatzen ari dira. Bakoitza zertaz arduratu den eta zein diren lehen ondorioak lehen urtean, jarraipen taldeak arloka egitekoak.
Harremanak bideratzeko metodologia da, zertan aitzinatzen den zer den oztopo ikusteko, aurrerapenak molde pedagogikoan adierazteko: ongi egin dena beste herriko etxeetan ere proposatzeko. Legedia berdina da denentzat, eta plantan eman dituzten neurriak baikorki erakutsiz posible da horiek betetzea.
2011n Bizi!-k zaborra zertan zen Iparraldean aztertu zuen. Zertan den birziklatua edota berrerabilia, zertan hauen kopuruak, zer gertatzen den Bordelera eramaten dutenarekin. Neurriak hartu aldera, Canopia sistema aztertu zuen, besteak beste. TRI sistema (Sailkapen mekanikoa eta biologiakoa) lehenesten dute.
Anartean, Hegoaldeko esperientziak ere aztertu zituzten kideek: Usurbil eta Hernanin. 30 kide aritu ziren bi herriotan, euskaraz bizitzen eta harreman berriak egiten. Tokiko herri mugimenduak egin duen gogoetaren berri izan zuten. Udaletxeek nola kudeatzen duten zaborra eta nola lortu duten Zero Zabor filosofian sartzea. Zaborren %20tik %80era jasotzera pasa baitira zenbait herrietan. Bizi!-k ondorioztatu zuen egiteko molde hori Iparraldean nola gara zitekeen aztertzea merezi zuela, eta lan berezia landu du zabor organikoa biltzeko eta konposatzeko. Ingurumen taldea Zero Zabor bilakatu da.
Eusko moneta Bizi!-k antolatu hitzaldi baten karietara abiatu zen. Tokiko monetaren gaia landu eta sakondu ondoren, tokiko zirkuitu labur batzuetan truke molde berri bat sustatzea ahalbidetu ahal zela ikusi zuten, elkartasuna hedatuz eta euskara sustatuz bide batez. Elkarteak 2.700 kide eta 600 zerbitzu emaile ditu. Datuak izugarri onak dira.
Ipar eta hego Lapurdin, nahiz barnealdean aski errotu da Bizi!. Orain Baxenabarre eta Zuberoa aldera zabaltzen ari da. Iragan irailaren 27an, Ainhize-Monjoloseko Laborantza Ganbararen egoitzan bilera egin zuten. Bizi!-k bost urteotan egindako lana eskaini zuen. Tokiko 30 pertsona bildu ziren. Beharra, interesa eta motibazioa sentitu zuten, Bizi!k proposatzen dituen ekimenen ildoan antolatzeko. Baxenabarren, eta Zuberotarren ere sentitu dituzte indarrak.
Aldaketa klimatikoaren saihesteko bideak marrazteko eta justizia klimatikoaren alde lan egiteko gunea izan da Baiona Ttipia, asteburu guztian zehar. 15.000 herritar batu dira, hausnartzeko, alternatibak deskubritzeko zein garatzeko, eta nola ez, benetako aldaketak exijitzeko... [+]
Urriaren 5ean, ostiralarekin, Donostiatik igaroko da Alternatiba Tourra. Ekainaren 9an Parisen hasi eta 5.800 kilometro egin ondoren Baionan asteburuan amaituko den bizikleta itzuliak klimaren aldeko bizkortzea du helburu, eta horretarako ekonomia eraldatzailea ezinbesteko dela... [+]
De Baiona a Bilbao: poques persones podien esperar que el vist en Baiona el 6 d'octubre de 2013 es pogués repetir dos anys després a Bilbao el 24 d'octubre de 2015. Jo mateix en ARGIA vaig escriure: “Estic convençut que a partir d'ara el Dia de l'Alternativa serà una... [+]
60.000 pertsona baino gehiagok hartu dute parte Parisen Alternatiba Itzuliak larunbat eta igandean antolatutako ekitaldietan.
Urriaren 24an egingo dute Alternatiben Herria ekimena Bilbon. Finantzaketarako crowdfunding kanpaina jarri dute abian antolatzaileek: 21.050 euro lortzea dute helburu, baina lortu beharreko gutxieneko kantitatea 12.180 euroan jarri dute.
Asteartean Flandriago Gantetik pasa ondoren, asteazkenean Frantziako Estatuko Lille hirira iritsi behar du ekainaren 5ean Baiona eta Donostian abiatu zen Alternatiba Itzuliak. Normandian barrena gero Bretainiarantz jarraituko du kostaz kosta Bordeleraino jaitsita Paris alderako... [+]
Ekainean Baionan hasi eta Pariserako bidea bizikletaz egiten dabil Alternatiba Itzulia, irailaren 26an iristeko. Abenduan ospatuko den COP21 klimaren gailurraren aurrean jendartea mobilizatu nahi dute martxarekin. Fessenheimgo (Frantzia) zentral nuklearrean egindako azalpenen... [+]
Larunbatean, ekainak 13, Tolosatik pasa ostean, Mediterraneora bidean doa Baiona eta Donostian 5ean abiatutako Alternatiba Itzulia. Astelehenean Carcasona (Carcassona okzitanieraz) hiri historiko famatuan ibiliko da, asteartean ukituko du itsasoa Narbonan eta heldu den... [+]
Urriaren 24an Alternatiben Herria egingo dute Bilbon. Euskal Herriko Eskubide Sozialen kartak planteatutako erronka da Alternatiben Herria.
Ostiralean aldi berean Donostiatik eta Baionatik abiaturik, Bizi! eta Attac elkarteek antolatutako Alternatiba Itzulia Paue ondoko Leskarre herrira iritsi zen astelehenean eta asteazkenean, ekainak 10, Banhèras de Bigòrran edukiko du helmuga. 5.000 kilometroz goiti... [+]
Maiatzaren 20an, asteazkena, Bizi! mugimenduak bere kideak bilduko ditu, ekainaren 5ean Baionatik abiatu eta irailaren 26an Parisen bukatuko den Alternatiba Itzuliaren azken albiste eta xehetasunak eskainiz mobilizazio handirako bihotzak berotzeko.
Bizi! mugimenduak 2013ko urriaren 6an Baionan arrakastaz antolatutako Alternatiba (“Alternatiben herrixka”) dagoenekoz Hexagono osora hedatu da. “B” hizki eta guzti, inkluso batzuetan euskal kutsuko tipografia atxikiz, “Alternatiba” izeneko... [+]