Traduït automàticament del basc, la traducció pot contenir errors. Més informació. Elhuyarren itzultzaile automatikoaren logoa

"El millor per a les dones és a dir no a les mamografies"

  • Peter C. Gøtzsche és un investigador mèdic danès i líder del prestigiós Nordic Cochrane Center impulsat per la clínica Rigshhospitalet de Copenhaguen. El seu llibre més famós ha estat editat recentment en castellà (Medicaments que maten i crim organitzat) però abans, sota la seva direcció, Cochrane havia publicat en la revista científica The Lancet Is cribratge for breast cancer with mammography justifiable? (Té justificació la revisió mèdica mamogràfica del càncer de mama?) amb l'informe. Va ser entrevistat pel periodista Kim Witczak després de la seva intervenció en el congrés Selling Sickness (venent malalties) que es va celebrar a Washington l'estiu de 2013.

23 de octubre de 2014
Peter C. Gøtzsche Danimarkako ikerlari medikua.
Peter C. Gøtzsche Danimarkako ikerlari medikua.Nordic Cochrane Center

Ens resumiràs el que dius sobre les revisions mèdiques mamogràfiques?

Que cal parar-los. Això que diuen que la vida salva mai s'ha demostrat. La taxa general de mortalitat és la mateixa, la mateixa mortalitat per càncer. El que aconsegueixen és que moltes dones sanes emmalalteixin de càncer sense cap necessitat. Els dolents són els responsables d'un excés de diagnòstic del 50%, per la qual cosa una dona que rebutja aquestes mamografies redueix en 1/3 el risc de sofrir càncer. [No fer aquestes revisions mèdiques] és el millor que poden fer les esposes.

Hem investigat l'assumpte durant catorze anys. A Dinamarca, hem tingut un observatori adequat, ja que les autoritats van decidir que el 20% de les esposes realitzessin les revisions mèdiques. El 80% restant no ha existit cribratge generalitzat d'aquesta mena de dones durant disset anys. Per això, a Dinamarca, hi ha hagut un grup de control [que no pren tractament] en el món per a comparar-lo amb els quals el prenen.

En aquests anys s'ha constatat que la mortalitat del càncer de mama ha disminuït a tot arreu i que ha disminuït encara més entre les dones joves que mai es chequearon per mamografia. Per tant, la situació no ha millorat en les revisions mèdiques, sinó que hi ha hagut millors tractaments.

Què li va portar a investigar aquest tipus de revisió mèdica?

Quan en 1999 el Parlament de Dinamarca va debatre la implantació d'aquesta revisió mèdica a totes les dones, es va presentar un estudi realitzat a Suècia durant 15 anys en què es va mostrar que tant el grup de dones que va realitzar la mamografia com el que no el va fer tenien els mateixos resultats. Per això, l'Associació de Metges de Dinamarca va preguntar als polítics: com poden aplicar aquesta atenció general si no està clarament provada el seu benefici? Les autoritats van encarregar al Nordic Cochran Center la revisió de tots els estudis realitzats fins al moment, ja que la nova mesura podria causar més danys que bons.

Què respon als qui no estan d'acord amb els resultats de la seva recerca?

És bastant senzill, perquè les nostres dades estan molt fonamentats. Per exemple, quan el cap de les revisions mèdiques de mama a Noruega es va adonar dels resultats, va deixar la seva professió. Alguns col·legues van denunciar que s'equivocava com a científic, perquè estaven enfadats perquè la dona va descobrir que l'activitat era inútil. La idea d'aquestes revisions mèdiques a través de mamografies és disminuir els càncers, i si això no ocorre, no serveixen. És tan senzill com això. No veig espai per al debat amb els nostres resultats.

Presa les mamografies dels països que han establert amb 15 anys de diferència i compara, per exemple, Holanda i Bèlgica, Noruega i Suècia… i t'adonaràs que la mortalitat per càncer de mama ha anat en un calendari similar quan baixa. No té res a veure amb la difusió de les mamografies, ja que s'han creat tractaments principalment més eficaços. Són dades molt convincents.

En la seva opinió… què ha de fer una persona en aquest tema?

El millor que pot fer una dona és a dir que no a les mamografies. Sabem amb certesa que això no li beneficia. Quan veus que algunes dones moriran de càncer de mama, has de veure que moltes altres cauen en un sobrediagnóstico, i això augmenta els riscos de sofrir atacs cardíacs o càncer de pulmó, per exemple. Al cap i a la fi, no veiem cap benefici de les mamografies massives. D'alguna manera, aquestes revisions mèdiques són els que causen el càncer. Produeixen canceres malalts, detectant a vegades càncers sense risc. D'altra banda, veiem que els càncers s'esvaeixen per si sols, sense cap tractament.

Ha publicat un nou llibre. Pot dir-nos alguna cosa d'ell?

És el medicament que donen els metges. Es refereix a les medicines i al crim organitzat, als metges venuts i a les autoritats que fan les lleis, que no compleixen amb el seu deure. No ens protegeixen dels fàrmacs perillosos. Per tant, els nostres medicaments no són segurs. No soc original en el que diré, però està demostrat que els atacs cardíacs i els medicaments administrats pels metges després del càncer són la tercera causa de mortalitat, igual que als Estats Units a Europa Occidental. Això demostra la corrupció que hi ha en la sanitat i la falta de control de les autoritats que han provocat aquesta epidèmia gairebé tan mortal com la del tabac. El que fa la indústria farmacèutica s'assembla al que comet el crim organitzat.

Nicole Delepine: "Tabu batez ari gara"

Nicole Delepine mediku pediatra eta onkologoa da. Bere azken liburua da Cancer, un fleau qui rapporte (Minbizia, dirua ematen duen izurritea). Erretretan sartu artean Garches klinika onkologikoaren zuzendari aritu da, sistema publikoan. Ondoko zatia berak ezarri berri du bere blogean, ohar honekin: “Liburuan idatzi nituen hitzok ez ditu inork gezurtatu; salatzen dute “arrosa koloreko urria” (Octobre rose) bezalako kanpainen manipulazioak, behin eta berriro errepikatzen dira kanpainok inolako lotsarik gabe, krisi aroan eta finantza publikoak ito larrian daudela. Borroka politiko ‘feminista’ omen dena, baina babestu nahi omen diren emakumeen kalterako doana. Baina bi mila milioi euro… horiek ezin dira galtzen utzi hain erraz”.

Heriotza tasak jatsi eta tratamendu goiztiarrago batez kalteak gutxitzea ideia ederra da. Zoritxarrez, kantzerren txekeoen onurek basamortuko espejismoen antza dute: hurbiltzen ari zarela uste duzunean berriro urrun ageri zaizu. Azken ikerketek erakusten dute kantzerraren galbaheketen onurak gehiago zor zaizkiela terapien aurrerapenei; hori esatea, ordea, benetako tabu bat da eta zientziazko eztabaida baten argudio objektiboak kutsatzen dituzte desinformazio kanpaina gogorrek, irizpide politikoek (“emakumeen borrokaren lorpena da”, “berdintasunezko osasungitzaren politika berriena da”…) baina baita ere finantzieroek, zeren eta gehiago baitira [Frantziako] gizarteak urtero gastatzen dituen 1.500 milioi euroen pagotxak bizimodua konpontzen dien jendeak (txekeoen burokrazia, subentzioetatik bizi diren gaixoen elkarteak, erradiologoak, zirujauak, anato-patologoak…) kantzerrak berak hiltzen dituenak baino.

Ezin onartuzkoa da erakunde independente batek ez kontrolatzea urtero galbaheketa kanpainok: emaitzak bularreko minbizien hilkortasunean, emaitzak hilkortasun orokorrean, diagnostiko faltsuen tasak, gehiegizko tratamenduenak, hauen alboko kalteenak… Finantza publikoak Kontuen Auzitegiak gainbegiratzen ditu. Finantzen ikuspegitik haiek bezain garestiak diren eta populazioarentzako hain zamatsuak izanik, zergatik ez da berdin egiten osasun publikoko proiektuekin? Bitartekorik onenak eduki behar ditugu, horretarako funtzio publikoaren kontabilitate arau berak bete araziz eta ez finantzatuz herritarrei benetako onurak ekartzen dizkieten proiektuak baizik.


Últimes
Prima track: on està el premi?

Tots menjaven i bevien, semblaven alegres, però algun es movia inquiet entre l'aperitiu i l'aperitiu. Anava a rebre el premi per segona vegada, però era el primer que tenia a les seves mans. Estava nerviós perquè el monument havia d'arribar a l'oficina, Fotre. Els premis ARGIA... [+]


Crònica dels Premis Argia
Frens a la rapidesa

Encara que les coses canvien ràpida i vivament, hi ha coses que no canvien: Un d'ells és el lliurament dels Premis Argia. Això és el que li ha dit a aquest cronista un periodista forà que ha vingut per necessitat, i que ARGIA ha canviat molt abans de començar el lliurament... [+]


2025-01-31 | ARGIA
Premi Argia Audiovisual: EITB Kultura
El programa de televisió EiTB Kultura ha estat guardonat amb el Premi Argia per visibilitzar el treball dels creadors bascos, portar a la televisió pública projectes de tots els racons d'Euskal Herria i fer un audiovisual de qualitat. El premi ha estat recollit per Leire... [+]

2025-01-31 | ARGIA
Premi Argia de Premsa: Paraula d'Irutxulo
El Premi Argia de Premsa ha estat per a Irutxuloko Hitza per la seva continuïtat amb l'ascens de l'extrema dreta i la seva presència al carrer per a mostrar la veritable cara dels equips reaccionaris. Enguany el mitjà de comunicació de Donostia-Sant Sebastià compleix 20... [+]

2025-01-31 | ARGIA
Premio Llum Audiovisual: Pòdcast BaDA!bil
El pòdcast Argia ha rebut el Premi Euskadi de Comunicació Audiovisual, que ha estat produït per la productora Hiru Damatxo i finançat per l'associació Gerediaga i EITB. El Pòdcast ha rebut al voltant de cinc taules rodones de quatre comensals que treballen en l'àmbit de la... [+]

2025-01-31 | ARGIA
Premi Argia al Mèrit: Ena Kantak
Pel treball realitzat durant aquests quinze anys per a promocionar el basc entre els més joves i per l'èxit obtingut, el Premi al Mèrit Argia ha estat per al projecte Ena Kantak. El premi ha estat per a Nerea Urbizu, Fermin Marieta i Jesús Irujo.

2025-01-31 | ARGIA
Premi Argia a la millor campanya de l'any: Cap d'Alta
El Premi a la Millor Campanya ha estat per a la iniciativa Altxa Burua, formada per les associacions de pares i mares, pel treball escolar i els resultats obtinguts per a retardar l'edat dels fills i filles en l'accés a la primera mòbil, per la lluita dels centres educatius per... [+]

2025-01-31 | ARGIA
Premi Argia d'Internet: Memòria
El Premi Argia d'Internet ha estat per al cercador Oroibidea, impulsat pel Govern de Navarra i l'Institut Navarrès de la Memòria, per l'esforç d'una institució pública per posar en la xarxa el patrimoni públic dels perdedors, per donar l'oportunitat d'escoltar la veu de les... [+]

2025-01-31 | ARGIA
Missatge de l'equip d'ARGIA: En el món fosc, més LUZ

Onintza Irureta Azkune ha participat en la xerrada en nom del grup de treball d'ARGIA:

"Una de les milers de persones que componen la comunitat d'ARGIA ens ha dit recentment que a vegades la LLUM és fosca, que hi ha notícies dures que li mouen dins. Que fem una bona feina, però... [+]


2025-01-31 | ARGIA
Lliurats els Premis Argia 2025 a la comunicació en basca
Enguany hem repartit sis premis: el premi audiovisual ha estat atorgat al programa de televisió EITB Kultura, el premi de premsa al mitjà d'Irutxuloko Hitza de Donostia, el premi audiovisual al pòdcast BaDa!bil, el premi d'internet al cercador Oroibidea i el premi a la millor... [+]

Calexit, una iniciativa que busca la independència de Califòrnia
La iniciativa ha presentat una sol·licitud de referèndum que ha estat aprovada pel secretari d'Estat, Shirley Weber. Ara, per a donar continuïtat al procés, el mes vinent de juliol està previst que s'aconsegueixin les 546.000 signatures exigides. La petició ha estat... [+]

Víctimes de l'Estat demanen al lehendakari Chivite que sigui present en l'acte de reconeixement el 13 de febrer
En 2023 i 2024 el Govern de Navarra ha rebut 125 sol·licituds de reconeixement com a víctima de la violència d'Estat. D'elles, 41 han estat admeses. L'Associació de Deutes i Torturats Egiari han valorat molt positivament el camí que s'està duent a terme.

Obra de teatre 'Arizona'
Extrema portada fins a l'extrem

Arizona
Actors: Aitziber Garmendia i Jon Plazaola.
QUAN: 26 de gener.
ON: Casa de Cultura de Berriz. en la plaça.

-------------------------------------------

Margaret (Aitziber Garmendia) i George (Jon Plazaola) han partit d'Idaho per a intentar salvar la frontera que... [+]




Eguneraketa berriak daude