Aquest és, si no m'equivoco, el primer treball de Gus Jiménez, segons la informació que apareix en el llibre. En aquest sentit, no tenim referències a l'autor, i si a això afegim que el títol del llibre no dona cap pista... ens resulta difícil conèixer l'abast del llibre. La imatge de la il·lustradora catalana Núria Fortuny, per contra, sembla conduir-nos a un món de fantasia. D'altra banda, el text en contraportada resumeix perfectament el nucli d'aquesta novel·la.
Jiménez parteix d'una situació que és habitual avui dia, en la qual una nena envia una carta a la seva mare, sorpresa, perquè és una carta que ve de molt lluny, en aquesta època en la qual les factures i la propaganda omplen les nostres bústies, una carta, “Ve de molt lluny, ha vingut amb avió”.
Aquesta carta canvia per complet la vida de June i Nelis. Gràcies al text escrit pel pare de Nelise, la nena descobreix que té pare, mentre que la seva mare coneix a l'home que ha desaparegut durant anys.
Després d'aquests breus capítols, Saal, el pare de Nelise, relatarà la vida de l'illa en arribar a Moradero. I aquest relat és el que compleix la major part del llibre, i a partir d'aquest relat podrem entendre per què no va tornar quan va néixer la seva filla Saal, per què ha passat uns anys desapareixent, per què ha arribat tan tard la carta que va enviar des de Moradero.
Gus Jiménez conta en aquest fantàstic conte de la vida quotidiana i d'un món en el qual tot corre i s'afanya; els habitants de Moradero no perden el temps, sinó que tenen temps per a fer moltes coses amb tranquil·litat, parant-se per a xerrar, veient el paisatge, amb total tranquil·litat. I tot això gràcies a un rellotge: “És un regal per a tu –li va aclarir l'alcalde (…) Demeter és un rellotge de paret fet pel rellotger. Són màquines veritablement admirables les que fabrica aquest home”.
A vegades, la narració del llibre també sembla coincidir amb el ritme del rellotger Demeter, lentament i en un estat en el qual no passa res, però el final ho aclareix tot, així com la lentitud del relat.
L'estructura del llibre, la presència de June i Nelise al principi i al final, i el nucli principal del relat, esdevingut en Saali Moradero, potser és forçada i el relat de fets senzills no atrapa per si mateix al lector; d'altra banda, la presència de capítols curts ajuda al fet que la novel·la sigui llegida amb facilitat i sorpresa, amb un punt semblant a la sorpresa de les imatges de Núria Fortuny.
Tafallan, nekazal giroko etxe batean sortu zen 1951. urtean. “Neolitikoan bezala bizi ginen, animaliez eta soroez inguratuta”. Nerabe zelarik, 'Luzuriaga’ lantegian hasi zen lanean. Bertan, hogei urtez aritu zen. Lantegian ekintzaile sindikala izan zen;... [+]
Alarma jo du, beste urte batez, OIP Presondegien Nazioarteko Behatokiak. Abenduaren lehenean marka berri bat hautsi zen frantses estatuan, 80.792 pertsona atxiloturekin. Espetxe-administrazioaren aitzinikuspenen arabera, gainera, 86.000 baino gehiago izan litezke 2027an egungo... [+]