Doctor Lorgeril, digues-nos en què consisteix el problema del colesterol.

És un problema de colesterol… que no hi ha cap problema (ja, ja…). El tema del colesterol està enormement exagerat des del punt de vista mèdic i científic. S'ha convertit en la primera causa de les malalties cardiovasculars, de l'infart i de l'accident cardio-vascular cerebral, però es pot dir amb total tranquil·litat que el colesterol és innocent. El colesterol pot ser un senyal, la marca d'una vida inadequada. Entre cometes dic “una vida inadequada”, perquè vivim com una vida perjudicial per a la salut. Més que mirar al colesterol, hauríem de preguntar a la gent, “interrogar-los” com diem els metges, per a saber com viuen, fent exàmens precisos, tocant les artèries, observant amb estetoscopi… Mesuraríem molt millor el risc que té la persona de sofrir un accident cardio-vascular. L'experiència ens diu que preguntar a la gent què mengen, quant pipan, quin exercici fan… són camins molt més adequats per a evitar aquests accidents que mesurar el colesterol.

Si això és així, com hem arribat fins al punt en el qual vivim avui en la qüestió del colesterol?

És una història molt llarga. T'ho resumiré. L'agro-alimentació va sorgir de la lluita entre les dues parts de la indústria. D'una banda, els productors de llet i carn: tenen greixos saturats i augmenten el colesterol de la sang si es mengen a l'engròs. D'altra banda, els productors d'olis vegetals que volien reemplaçar la mantega per la margarina; per a cuinar o utilitzar mantega, coneixeràs el debat. Simplificant-se, doncs, els que volien que l'oli de la flor del sol s'imposés sobre la carn i la mantega van declarar la guerra al colesterol.

És una guerra molt dolenta. Des del punt de vista científic, el colesterol és una estafa. La qüestió s'ha accelerat en la dècada de 1990, quan s'han llançat al mercat medicaments, estatinas, de gran potència per a reduir el colesterol. Llavors ha entrat un tercer soci en la batalla, la indústria farmacèutica. Però com les autoritats sanitàries demanaven proves científiques als industrials i era molt difícil obtenir-les, les han inventat amb claredat.

Dic “estafa” perquè realment ha estat un frau. Després de l'escàndol que va sofrir recentment en 2005 amb el famós Vioxx [antiinflamatori molt conegut i molt utilitzat, que va ser tret del mercat per les autoritats després que es demostressin els seus danys], les autoritats han establert noves normes per als assajos clínics. I quan es comença a augmentar el control sobre les proves amb medicaments per part dels industrials i els científics, les proves científiques de les estatinas han desaparegut, així, simplement. És a dir, tots els assajos clínics per a testar estatinas, que abans de la nova normativa eren tots miraculosament positius, han aparegut sistemàticament negatius a partir de 2007. Ara estem en una guerra amb un perfil més baix, els industrials s'esforcen per treure profit d'aquests medicaments durant el major temps possible, abans que els metges i la gent s'assabentin que han estat enganyats.

Vist des del punt de vista econòmic, és un negoci de gran envergadura, són molts els ciutadans que consumeixen els estatinos…

A França hi ha set milions d'usuaris habituals d'aquests medicaments. T'ho dic “amb habitualidad”, perquè entre ells estan els danys col·laterals de les estatinas, que provoquen conflictes entre el metge i el malalt. Li han dit al metge que els medicaments no tenien cap efecte negatiu i, per contra, quan li ve el malalt li diu: “em fan mal els músculs, les articulacions s'endureixen, he començat a perdre la memòria…”. Llavors el metge li contesta: “senti, les proves científiques han demostrat que aquest medicament es tolera molt bé, seran les teves impressions…”. No obstant això, el pacient abandona la medicació, torna més tard al metge, qui li diu “no, no el deixis, has de continuar prenent, et salvarà la vida”, encara que no és cert… i el malalt torna a començar a agafar el medicament, però quan se senti afectat el deixa de nou i així, comença i deixa. Hi ha qui ho tolera bé, la genètica mana molt en aquests temes, però una gran proporció porta molt mal les estatinas.

Quins són els danys col·laterals de les estatinas?

Molt abundants. En definitiva, si preses estatinas en dosis grans o mitjanes durant molt de temps, augmenta les possibilitats de tenir un càncer, d'encegar, de perdre la intel·ligència, enverines els teus músculs, l'aparell digestiu… Per tant, els danys laterals són enormes. És difícil demostrar que un càncer ha estat creat per les estatinas, però en l'àmbit científic hi ha dades molt preocupants, problemes oculars, disminució de la intel·ligència… A mi em preocupen especialment els de la cancelleria, hi ha molts, es repeteixen, i aquestes dades han estat exposats també pels investigadors que tenen alguna relació amb la indústria.