Fugint de la urgència i les angoixes del dia a dia, m'he atrevit en aquestes línies a fer alguns suggeriments a tenir en compte en els fulls de ruta i en les agendes estratègiques de les organitzacions socials i de les institucions públiques que aspirem al desenvolupament del basc.

Innovació social. La innovació social s'ha convertit en un nou clixé de l'assessoria, el gestor i l'àmbit acadèmic, però quan es pregunta què és, pocs ho saben bé. Fa unes setmanes, Gorka Espiau va acudir a Orona Ideo d'Hernani, una jornada organitzada per Elhuyar, i ens va donar la següent definició il·lustrativa: “La innovació social consisteix a posar en marxa noves idees, projectes i productes que transformen la societat”. Klixe, si incorporem aquesta perspectiva en l'activitat de les entitats socials del basc, diria que se'ns obren moltes possibilitats.

Incremental o radical. La teoria diu que hi ha dos tipus d'innovació: la incremental és una innovació teixida amb petits canvis; la disruptiva o radical és la que canvia radicalment l'escenari d'un mercat o un àmbit social i suposa una profunda transformació. La recuperació del basc ha estat una rica història plena d'innovacions disruptives (estandardització del basc, moviment de les ikastoles, euskaldunización-alfabetització, mitjans de comunicació, passos en tecnologies lingüístiques…), però en els últims anys crec que estem limitats a la innovació incremental. És lògic, però crec que hem de tornar a posar la força en la lògica de la disrupció per a continuar impulsant el desenvolupament del basc i la transformació de la societat.

Recerca i desenvolupament. La innovació, social i tecnològica, malgrat ser incremental o disruptiva, ha de basar-se en la recerca i el desenvolupament. Com aconseguirem productes innovadors i atractius en basc? Com garantirem que el basc estigui digitalment sa, sense recerca i desenvolupament? Els descensos en les ajudes TIC, la suspensió de la convocatòria de Saiotek en 2014 i la incertesa de la nova reorganització de la Xarxa Basca de Ciència i Tecnologia no són bons símptomes.

Metodologia SROI (Social Return Of Investment). D'alguna manera es denomina al sistema de mesurament del rendiment a la societat de les inversions i activitats realitzades. En el món anglosaxó s'ha estès molt i d'on podem aprendre. Per a què? Per a deixar de ser invisibles i objectivar la nostra aportació social i econòmica a la societat.

Dit moltes vegades. Dit sí, però el que poques vegades posem en pràctica. Quantes empreses i institucions estem oferint productes i serveis molt similars als mateixos clients dins de pocs quilòmetres quadrats? Presenta projectes de recerca idèntics o molt similars? I si el producte no és viable, tots comencen a fer traduccions, baixen les tarifes, i els cobren una petita quota... Però, d'aquesta manera, el mercat no creixerà, ens mengem espai i els marges baixen. A llarg termini, en perjudici de tots. Neixen Hekimen i Langune, però la col·laboració entre ambdues sorgeix amb la intenció d'aprofundir en el camí.

De la lògica compradora a la lògica industrial. No som els únics que ens falten punts de vista. Tenim clars exemples que la lògica del comprador en l'administració basca s'ha imposat a l'estratègia d'enfortiment del sector econòmic (com la traducció automàtica o les tecnologies de la veu). A favor, algú s'imagina comprant trens d'Alstom en comptes dels d'Euskotren CAF? Jugar un paper secundari del proveïdor de recursos o ser creador i desenvolupador de tecnologies lingüístiques és l'opció. Jo, almenys, soc partidari del segon, però per a això és imprescindible que tots creguem això.