Pel·lícules socials 2014 Quan: del 17 al 23 d'octubre. On: Cinemes Golem, Bilbao. |
Enguany se celebra la sisena edició de Films Socials a la sala Golem de l'Alhóndiga de Bilbao. Un total de 78 pel·lícules arribades de 44 països de tot el món competiran en un festival cinematogràfic especial, en el qual competiran pel·lícules que no s'exhibeixen habitualment. A pesar que el documental sigui el protagonista, també es mostraran pel·lícules de ficció i animació, tant llargues com tales.
Es tracta d'una iniciativa especial, perquè les pel·lícules són socials, però a més, el 52% de les pel·lícules que competeixen han estat produïdes per dones. Per tant, porta una mirada extraordinària.
El director del Festival de Cinema de Sant Sebastià, el barakaldés Carlos Vázquez, considera que “el cinema ens interessa per la seva força per a la transformació social. Gràcies a aquest cinema de caràcter social, la societat pot aprendre moltes coses per a la transformació i la reflexió. Volem que estigui en el centre de la ciutat, que es vegi i que la gent s'adoni. Aquest també té estrelles pròpies del cinema convencional, molt especials”.
Fa sis anys, el festival comptava amb una única sala de projeccions, però enguany es projectaran en 17 sales, amb un total de 259 funcions. El festival se celebrarà del 17 al 23 d'octubre als Cinemes Golem, però durant el mes d'octubre les pel·lícules es projectaran en vuit centres d'ESO de Bilbao. “Ens interessa molt el públic format per alumnes i alumnes majors de 16 anys. La veritat és que avui és el gran públic del festival”. També es projectaran en els col·legis d'Elorrio, Mungia, Portugalete, Iurreta, Erandio, Barakaldo, Aizerrota i Rom.
Es projectaran sis pel·lícules realitzades en basca. I entre tots ells, el Kafe Antzokia de Bilbao lliurarà el premi al millor espectacle musical d'enguany. Segons Carlos Vázquez, cada vegada són més les pel·lícules amb contingut social i en basc. Les pel·lícules que competeixen en la secció Cinema Express de la UPV/EHU, dirigides a joves estudiants i autors, “són principalment en basc”. Hi ha altres premis: Premi al Desenvolupament Sostenible, Premi als Drets Humans, Premi a la Millor Pel·lícula Femenina, Premi a la Igualtat de Gènere, Premi a la Interculturalitat i Premis a l'Alumnat i al Público.Els temes
de les pel·lícules que porta el Zinemaldia són també molt variats, sempre amb un marcat component de denúncia i contingut social. Entre altres coses: sobre les persones que sofreixen actituds homòfobes, lesfóbicas i transfòbiques; violacions dels drets humans al Sàhara Occidental; poema visual sobre expulsions; història d'un periodista ugandès; atacs d'immigrants africans en la zona de Melilla; accions de resistència dels kurds turcs; lluita contra la construcció de dues megaempresas en diverses zones del Brasil...Per a
Vázquez, “l'important és que aquestes pel·lícules siguin visibles”. Perquè aquest és el major problema del cinema no comercial, que no és accessible: “No apareix en les agendes, no té bon horari, es descarta... En aquests 6 anys el més destacat ha estat que el públic interessat en aquest cinema és nombrós”. En la passada edició, 6.600 persones es van acostar a les sales de cinema i 5.000 persones van seguir el festival a través d'internet. Enguany, s'espera que la xifra sigui la mateixa que l'any passat.
“Per a nosaltres, competir en cartellera amb la cinematografia tradicional, o comprar l'entrada de la gent per a veure cinema social, en si mateix, és un gran assoliment”, ha destacat Vázquez.
En 2006, Baltasar Garzón, llavors jutge estrella, va sofrir una espècie de revelació i va redactar una pràctica que garantia els drets dels detinguts per terrorisme. El mateix jutge va veure passar per la seva sala a centenars de detinguts incomunicats, molts d'ells amb... [+]
Recentment, davant la pregunta sobre en què consistia l'emergència climàtica, un científic va donar l'excel·lent resposta: “Miri, l'emergència climàtica és aquesta, cada vegada veus en el teu mòbil més vídeos relacionats amb fenòmens meteorològics extrems, i quan... [+]
Són un dels més bonics records que tinc en el cor. En aquella època estava fent Filologia Basca i vam anar a una societat d'Arbizu a un concert de Ruper Ordorika. Allí estaven Rikardo Arregi Diaz d'Heredia i Juanjo Olasagarre. No em vaig atrevir a dir-li a Arregi que tenia en... [+]
Els últims anys surto poc. Ho he dit moltes vegades, ho sé, però per si de cas. Avui he assistit a una sessió de bertsos. “Li desitjo molt”. Sí, per això he avisat que surto poc, suposo que vostès assisteixen a molts actes culturals, i que tenen més a comparar. Però... [+]