Què hauríem de fer a Euskal Herria per a aconseguir la independència? Aquesta va ser la pregunta principal que vam fer des del primer moment a la casa de cultura Sutegi d'Usurbil. Passem d'un costat a un altre les marrades i plantegem als dos oradors qüestionis sobre les que poder parlar sense embuts. Cap dels dos havien fracassat. El politòleg i professor Asier Blas va comparar amb la fredor de l'estratègia les diferències entre la resta de nacions del món i Euskal Herria, mentre que el catedràtic d'hidrogeologia i polític Iñaki Antigüedad va explicar amb passió els camins a seguir per a ser més sobirà.

Quines conseqüències tindrà el no escocès al País Basc? I a Catalunya?

Quant al resultat del referèndum d'Escòcia i a l'hora de fer passos importants per a la consulta a Catalunya, els preguntem: com afectarà el no escocès a Euskal Herria i a Catalunya?

Blas va respondre immediatament al punt convingut: “El sí que tindria més efecte que el no (...) El que ha demostrat el no és que en el context europeu es pot exercir el dret a decidir. I no podem anar més enllà. És un referent, però no és un model”. El que ha vist en altres processos d'autodeterminació és que quan s'ha acordat és difícil portar-ho avanci “perquè no hi ha tensió extrema”. Aquesta idea es va repetir diverses vegades: “Jo diria que Catalunya està més prop de la independència que Escòcia, perquè la tensió entre Catalunya i Espanya és gran”.

Antiguitat va posar el focus en el caràcter democràtic del procés escocès: "No ha succeït a Quebec, a l'altre costat de l'Atlàntic, ni a Europa de l'est, ha succeït en l'oest del país. Per tant, és possible, però és complex. Aquesta complexitat ha donat lloc a moltes tapes en les consciències, les coses no s'han sacralitzat com ho hem fet”.

Quan i com hauria de desobeir un país per a aconseguir la independència?

La consulta catalana ha trobat el mur del Tribunal Constitucional i ha obert un debat entre CDC i ERC sobre la desobediència a la prohibició, també dins de la Generalitat.

L'Antiguitat va posar a Catalunya com un avió que creua l'Atlàntic, un punt al qual no es pot tornar enrere: “Dir que és inconstitucional no acaba res, potser sí, però allí no. El procés continuarà a partir del 9 de novembre”.

Blas té el full de ruta que hauria de traçar l'Executiu de Mas des de la seva experiència a Lituània: “El que a Catalunya li interessa és anar a unes eleccions plebiscitàries, que l'independentisme guanyi amb una majoria clara i que es faci una proclamació unilateral”. En opinió de Blas, si el 9 de novembre es produís una baixa participació -del 45-50% - el resultat no tindria efecte, i Catalunya quedaria dissolta en les seves competències autonòmiques i sense declarar la independència.

En definitiva, l'eficàcia de la desobediència és el que cal mesurar. Per a Antiguitat la clau és tenir una alternativa: “Són dues cares d'una mateixa moneda”.

Com condiciona el bloqueig del procés de pau la creació d'un moviment independentista fort a Euskal Herria?

Blas ha considerat que el procés de pau és un "fre" per a aconseguir la independència, però cada vegada menys que es fa necessari. Al seu judici, s'han acabat les grans mobilitzacions d'antany i a pesar que un sector social està molt conscienciat sobre la situació dels presos, als altres els importa “poc”: “Cada vegada és més clar que les qüestions relatives a la pacificació aniran d'una banda i les relatives a la sobirania per un altre (...) Gure Esku Dago va aconseguir somiar que és possible iniciar un nou cicle de mobilitzacions. Si aquesta il·lusió es desperta, ens resultaria més fàcil socialitzar les qüestions relatives a la pacificació”.

Antiguitat va parlar de les possibilitats del pragmatisme i va posar un exemple d'això va ser la creació de la plataforma Sare per a acabar amb la dispersió: “Ara no esmentem l'amnistia (...) fa poc han tret de la presó a molts presos perquè ens en vam anar a Estrasburg; això seria impossible en una època”.

Diferents velocitats en la CAB, Navarra i Iparralde?

“Estic content que en els últims anys es digui clarament: tres àmbits de decisió, tres ritmes”. Amb aquestes paraules Antiguitat va exposar clarament la seva opinió en el tema de la territorialitat. En la seva opinió, a Navarra han de decidir els navarresos, en Iparralde els del nord... Fins i tot va demanar meditació: “Una unitat territorial sí, però què és una federació? Una confederació? (...) Tot això cal especificar-ho”.

El mateix Blas: reflexionar, pensar i debatre. El politòleg es va dirigir al nucli del nus: “El territori que la majoria de les nacions del món reclamen per a si no es materialitza després quan aconsegueixen l'Estat”. Exemple d'Eslovènia: La ciutat de Trieste, en el nord d'Itàlia, i Caríntia, a Àustria, són de fet Eslovènia, però quan es va separar de Iugoslàvia no va poder prendre-les per a si. “Quins problemes tenim? Si el País Basc té 20.000 quilòmetres quadrats dels quals només 7.000 són de la CAB, és dur quedar-se amb això”.

Blas veu possible un procés independentista a mitjà termini en la CAB, o com a molt en Hego Euskal Herria. I aquí el matís: “Serien molt diferents quant a contingut, un estat que abasti la CAB o que abasti Hego Euskal Herria, per exemple, referent al basc”.

Abans de decantar-se per res, Blas s'ha mostrat convençut que cal tenir un projecte i parlar d'això: "En el nostre entorn hi havia molts independentistes, però ser independentista era una qüestió d'identitat. No hi havia projectes. Com es deia a vostè independentista? Una manera de diferenciar-se, ideològica”. En aquest sentit, Antiguitat també troba a faltar un full de ruta cap a la sobirania.

Es podrien preveure aliances entre EH Bildu i el PNB en matèria de sobirania?

Asier Blas no ho veu a curt termini. Veu a tots dos partits en plena lluita per Hegemonia i creu que, a diferència del que va succeir a Catalunya amb ERC i CiU, quan la situació es va desbloquejar en les eleccions de 2010, aquí seguiran així.

“Quina és l'alternativa? Societat. El que necessitem és que cada vegada hi hagi menys gent devota i cada vegada més independent. A Catalunya la cultura liberal, si es vol anarquista, està molt més estesa, han cuidat més la llibertat de l'individu”. Per a Blas, les esglésies de la política són els partits: “Si el capellà diu que els referèndums locals no s'han de fer, com es va fer a Catalunya a partir de 2009, la parròquia no els fa. Per tant, perquè els moviments socials siguin més independents, el que necessitem no és desideologizar, ser independent significa mantenir la criticitat amb els partits”.

Antiguitat està d'acord que el moviment del carrer ha d'impulsar la classe política i en això es pot aprofundir, però el PNB no ho veu: “Si aquí se celebrés un referèndum com el d'Escòcia, el PNB votaria a Yez. El PNB no és Convergència, ni el partit d'Alex Salmond”. L'històric membre de l'esquerra abertzale tem que els jeltzales negociïn amb Madrid “una pregunta de resposta única, com van fer amb l'Estatut de Guernica, una actualització de l'autogovern”. No obstant això, considera que dels resultats electorals no es pot extrapolar el nivell de suport que la societat atorgaria a més sobirania: “Si ho planteges, vols decidir aquí, molta gent que vota al PSE no diria que sí?”.

Què poden fer les institucions i quines la ciutadania per a fer passos en el dia a dia cap a la independència?

Antiguitat, a través de tota la taula rodona, va retenir una idea emprada com a línia amb el pretext de la següent pregunta: “Hi ha molta gent que ho està fent en el dia a dia, en Usurbil i en qualsevol altre lloc; per exemple, quan impulsem circuits curts d'aliments. Ens falta la glotita per a saber que estem caminant cap a la sobirania des de la proximitat”. En un altre moment de la taula rodona, també va vincular aquesta defensa de la proximitat al poder: “Una cosa és fonamental: sentir que tens el poder a prop, que el petit és bonic, la proximitat... La sobirania no s'ha de plantejar des de tanta economia, sinó des de la satisfacció personal”.

En aquest punt, Blas es va centrar en el que les institucions poden fer. Així, tornant a l'exemple català, va esmentar l'Institut d’Estudis Autonòmics, una institució que investiga la sobirania, i va recordar que fins fa poc TV3 portava el lema televisiu per a una nació: “Jo no ho veig en ETB”. En aquesta mena de coses simbòliques, els bascos caminem darrere representant a Blas.

Quin sentit tindria un estat basc que no fos basc?

El periodista Ander Pérez va entrevistar a Rob Dunbar, professor universitari d'Edimburg, per a aquest cap de setmana (el vídeo es pot veure en la web d'Argia). Dunbar diu que els escocesos consideren molt important el gaèlic, però que no veuen necessari saber l'idioma.

El basc, per contra, és una dels senyals d'identitat dels bascos, però encara estem lluny de la normalització lingüística. Com vincular això amb la independència? “Si parlem d'un estat basc, el basc és imprescindible”, va respondre amb rotunditat Antiguitat a la nostra pregunta.

Blas també opina el mateix. Però heus aquí la seva resposta: “Tindria el mateix sentit que té l'Estat irlandès o el que tindria Escòcia independent. La independència seria un Estat amb menys grau d'independència”. Blas va explicar que el basc és important en si mateix, i també com a eina per a tenir més independència.

A partir de llavors es va ficar en un assumpte espinós: “Hem de ser conscients que pot ser un obstacle”. En dir això, té al cap a estudiants erdaldunes que temen que en una Euskal Herria independent es prohibeixi el castellà: “Hem de comportar-nos amb intel·ligència amb el basc, sabent que l'Estat és imprescindible per al basc (...) En aquest Estat han d'existir zones monolingües, perquè si una llengua ha de perdurar, és perquè té tota l'hegemonia en una organització institucional, perquè només això li portarà la plena normalització”.

Així acabem la taula rodona, plena de contingut i, com va cantar el bertsolari Julio Soto en el Dia de la Llum, “Ara a Catalunya abans mirant amb dolor a Escòcia/Esquena”.