Clara Eugenia Bayarri García va ser l'encarregada de mostrar la seva disconformitat amb la sentència, i el jurat ha estat integrat per Ángel Hurtado Adrián (ponent) i Juliol de Diego López. El que s'ha conegut com el cas de les Herriko Tavernes s'ha dividit en dos grans apartats: un, l'anomenat “front institucional d'ETA” i un altre, el de la “estructura financera”. S'han condemnat a 20 persones a penes de presó –en total 19 anys i mig– (veure en el requadre al final de l'article) per pertinença o col·laboració amb ETA. En el fons, la sentència considera que HB, EH i Batasuna eren partits i institucions de l'estructura d'ETA i, per tant, els imputats en els mateixos són d'ETA o col·laboradors. En el segon capítol, s'ha ordenat el decomís dels béns de les herriko tavernes 103, que formen part de l'estructura financera d'ETA.

El Bayarri expressa amb claredat i contundència les seves discrepàncies amb la sentència, segons la mateixa font. Un, perquè en l'actuació dels processaments no existeix delicte que pugui qualificar-se com a terrorista, ja que l'actuació dels processaments jutjats no s'enquadra en les formes d'actuació que el Codi Penal tipifica com a delicte. Dos, no hi ha cap altra sentència ni prova suficient per a demostrar que HB, EH i Batasuna han tingut activitat terrorista i, per tant, són d'ETA; encara que l'activitat política d'aquests partits sigui contrària a la Constitució, es va fer en els termes que la Constitució avala. Tampoc es donen proves suficients que els acusats són d'ETA, i es fa un salt definitiu sense base: Com són d'HB, EH i Batasuna, són d'ETA. Quant a les tres herriko tavernes, es considera provat que eren d'HB, però això no vol dir que per això siguin instruments de finançament d'ETA, o almenys no s'ha posat prova en la sentència.

Les cinc conseqüències de la sentència

Les discrepàncies de Bayarri estan fermament fundades i llegint les seves principals conclusions molts podrien pensar que el magistrat és membre del jurat o advocat dels acusats:

1.“La HB i els seus successors no poden ser jutjats en aquest procediment, perquè els seus representants legals no han estat cridats a això per a defensar-los (…) L'actuació de les institucions va ser absolutament política, en l'espai públic i només amb els mitjans polítics (…) ETA sí que va tenir interès a xuclar-los i controlar-los, però –a més de compartir els seus objectius– no s'ha demostrat una relació orgànica concreta amb ETA”.

2n“Basant-se en la tesi de la ‘doble militància’, la sentència majoritària fa un ús molt extens dels conceptes de terrorisme i organització terrorista, és a dir, que tota l'esquerra abertzale és ETA o està controlada per ella (…) Les inferències que s'utilitzen per a això no són decisives en absolut”.

3.“L'activitat d'HB i els seus descendents no és adequada ni per a revolucionar l'ordre constitucional ni per a influir en la pau pública (…). En aquest cas ens referim a les declaracions dels drets polítics reconeguts en la Constitució”.

4.“L'equiparació de la sentència majoritària posa en perill greument el principi de proporcionalitat de la resposta penal”.

Sentències no tingudes en compte

Bayarri, a més de demanar l'absolució i dir que no hi ha proves, precisa en un vot particular de 100 pàgines que la majoria del tribunal no té en compte dades i documents que han estat clarament exculpats i que han aparegut en la vista oral. Posa diversos exemples:

– El nom dels encausats. Del testimoniatge que el funcionari de policia número 19242 ha prestat del seu informe pericial: “Les seves paraules deixen clar que en la documentació que s'ha confiscat a ETA del seu aparell polític no s'ha trobat ni retret ni referència als seus noms”.

– No hi ha documents. Tant els informes de l'Ertzaintza com de l'UCI (Serveis d'Intel·ligència de la Policia Nacional) de 7 d'agost de 2006 neguen que HB tingués relació amb ETA. El de l'UCI diu: “No es coneixen documents que vinculin la Mesa Nacional amb ETA”).

– Són hipòtesi. L'informe de l'UCI, de 18 de novembre de 2002, va ser atestat pel policia 19242, qui en el judici va declarar que “no era més que una hipòtesi de treball, però després no es van demostrar aquestes hipòtesis, que l'informe era genèric i que no tenia caràcter expert”. Si hi hagués hagut dades exactes, s'haguessin personat ja en el procediment de la causa, però no n'hi havia.

– Velòdrom d'Anoeta.“La sentència reconeix el que allí va succeir, però cal tenir en compte que els qui avui són acusats van ser absolts d'haver homenatjat a [les organitzacions armades]”.

– L'activitat política de l'esquerra abertzale. “El jutge d'instrucció va publicar quatre actuacions (al gener, febrer, abril i juny de 2007) en els quals va deixar clar que a l'esquerra abertzale no se li va suspendre cap activitat. És destacable el que diu al febrer: ‘En aquest cas no s'ha demostrat que ETA lideri a tota l'esquerra abertzale... hi ha estructures que no segueixen el mandat d'ETA’.

– Herriko tavernes. Els policies van donar testimoniatge de l'informe policial del 3 d'abril de 2008 per a explicar la relació de cada bar amb les estructures d'ETA-CAS. “Ells van respondre que això no es podia comprovar perquè els bars ‘no han investigat individualment’”. En general, el jutge assenyala que no hi ha ni un sol document que vinculi a les herriko tavernes amb ETA-CAS, ni en el document Udaletxe ni en el debat d'Herrikoa, de baix, que segons el parer de Bayarri demostra el contrari.

Joies

El vot de Bayarri destrueix de principi a fi la sentència dels seus dos membres, al mateix temps que destrueix la visió jurídica política de “tot és ETA” que l'Estat espanyol ha convertit en instrument de càstig. Aquí hi ha altres exemples dels seus arguments:

– Que HB, EH i Batasuna estiguin a les ordres d'ETA. “Cap de les acusacions personades en el cas ha sol·licitat la declaració d'aquestes tres parts com a associació terrorista (...) ho va explicar un advocat de la defensa en la causa oral i aquesta sentència que no comparteixo fa un esforç d'argumentació tremend per a fer front a aquesta falta de condicions, simplement dient que Herri Batasuna va acceptar que es convertís en instrument d'ETA”.

- Karmelo Landa. La sentència utilitza el document denominat Portu, en el qual es demana als responsables d'ETA que “demanin un major compromís a Landa”. D'aquí ve que la sentència conclogui que si se sol·licitava un major compromís, això significava que hi havia un menor compromís. Bayarri, en canvi, diu que “no es pot fer això, sobretot perquè l'acusat nega haver participat mai en ETA (...) més encara, no es té en compte l'altre punt de vista d'aquest document, que Karmelo Landa no tenia cap compromís amb ETA (...) sí, que hi havia infiltrats en ETA en HB, i a aquests sí que els exigia responsabilitats (...) Que no és un port

– Després d'il·legalitzar a Batasuna analitzant l'activitat política de Joseba Permach (el mateix pot dir-se d'altres acusats): “No és possible dir que algunes activitats siguin l'exercici dels drets d'associació, reunió o manifestació i llibertat d'expressió, i que per a uns altres es converteixi en un símptoma de pertinença a una organització terrorista”. I diu el següent de dos indicis de participació utilitzats en el cas de Permach. Un, durant una manifestació contra la il·legalització de Batasuna, el 27 d'agost de 2004: “No és possible per a ell que això sigui un delicte, quan no ho és per als organitzadors, i aquests no han estat processats”. Un altre, que va participar en la cerimònia de creació de l'Udalbiltza que es va celebrar en el Palau Euskalduna de Bilbao en 1999. Bayarri: “Res del que allí es diu pot considerar-se un suport d'ETA, perquè els fets que allí succeeixen estan jutjats i són absolts”.

Serà el Tribunal Suprem el que decideixi ara sobre el recurs que s'interposarà a la sentència i, de nou, l'impuls polític serà clau en això. A més, el fet que un de cada tres jutges hagi emès un vot particular pot ser tingut en compte pel Tribunal Suprem. Hauria de fer-ho.