“Junts millor” va començar la campanya del no a Escòcia, posant el missatge romàntic i solidari en el centre de la campanya. Per al final de la campanya s'ha llevat la màscara i ha recorregut amb claredat a l'amenaça econòmica: El governant principal del Banc d'Anglaterra, Mark Carney, ha anunciat que Escòcia no donarà suport a la continuació de la lliura i que les grans empreses i centres financers d'Escòcia, entre elles la gegantesca companyia petroliera escocesa BP, també viatjaran a Escòcia.
En el moment de l'empat, els principals poders econòmics són la clau de l'estratègia de la por, així va ser a Quebec, així serà a Escòcia i, encara que sigui en part, també a Catalunya. A Escòcia cada part ja ha fet el seu i ara és el torn de la ciutadania. Però arribar a un acord al referèndum serà ja una brúixola per als pobles que no són acceptats pels Estats de llarg com a nació i com a subjectes polítics.
Per a Catalunya, el 'sí que' seria un bufo de vent a favor. La negativa no sembla que vagi a tenir tanta influència. La Diada ha demostrat que en la societat catalana l'independentisme segueix amb més força que mai en la societat catalana. No obstant això, el que segueixi en solitari el principal mitjà de comunicació espanyol, veurà el soberanisme català arremetent contra la paret. Perquè no es tracta de mostrar el que allí passa, sinó de guanyar l'opinió pública espanyola. La llarga experiència d'Euskal Herria ja ens ha demostrat que l'important és guanyar a Espanya per als principals partits i governs de diferents colors de l'Estat. I per a això, una bona sacsejada de l'enemic intern és clau per a ocultar els problemes d'Espanya i compactar la cohesió centralista. Quan convé, el diable és ETA, Batasuna, Ibarretxe, Mes, ERC o Podem.
De moment, l'estratègia de la por no ha fet més que augmentar el nombre d'independentistes a Catalunya. Però, per part d'Espanya, la festa de resposta real comença a les deu de la nit. El Parlament de Catalunya aprovarà aquest divendres, 19 de gener, la Llei de Consultes que estableix la llei. El Consell de Ministres del Govern d'Espanya es reunirà el pròxim dia 22 i aquí es decidirà el recurs contra la Llei de Consulta. El dia 23 es reunirà el Tribunal Constitucional i, una vegada admès el recurs, es procedirà a la suspensió provisional de la Llei de Consulta. Abans que això ocorri, Mes ha de fer la convocatòria de la consulta del 9N, probablement el mateix dia 20 o el dia 21.
Encara no hi hauria desobediència concreta, però en cas que es produís ja s'han posat en marxa a Madrid mesures concretes: Els Mossos d 'Esquadra poden ser rebuts al seu càrrec i obrir un procediment que pot comportar una pena de 15 anys de presó per a Mas. Això si continua amb la consulta. Però no sembla que en cas de desobediència això es faci en relació a la consulta. La consulta és una joia del soberanisme català, un símbol de la seva trajectòria democràtica i la Generalitat i el Parlament de Catalunya tenen l'obligació de mantenir net un instrument tan important com el de presentar-la a l'estranger sense embrutar-la amb qualsevol font de desobediència. Ara és el moment de la consulta. Però després serà l'elecció més avançada, ja que és la que té el punt de trobada adequada per a continuar organitzant el soberanisme català i construint la independència. Siguin capaços de mantenir el consens. El moment dels sons de desobediència, en tot cas, arribarà més tard.
Mentrestant, el camí més raonable del Govern d'Espanya seria que s'atenguin les paraules del Tribunal Constitucional: El Tribunal Constitucional no pot resoldre totes les qüestions que se suscitin en l'ordre constitucional, especialment quan una part de l'Estat pretengui modificar el seu caràcter constitucional, tasca que ha de ser resolta mitjançant la negociació i el diàleg entre els poders públics.
Es tracta d'una sentència dictada al març de 2014 pel Tribunal Constitucional per a suspendre la declaració de sobirania aprovada pel Parlament català al gener de 2013. És una manxa de la tercera via per a la concepció realista de l'Espanya unida. Seria el camí més lògic i raonable per a qualsevol que vulgui evitar el conflicte.
El temps passa ràpid, més encara després de dos anys tan lents i rars per la pandèmia. El primer ministre escocès, Nicola Sturgeon, va anunciar a la fi de juny la seva intenció de realitzar una nova consulta sobre la independència del país a l'octubre de 2023, la qual... [+]
Independentziari buruzko bigarren erreferenduma 2023ko urriaren 19an egitea proposatu zuen Nicola Sturgeon Eskoziako lehen ministroak joan den astean. Ezezkoa erantzun dio Boris Johnson Erresuma Batuko lehen ministroak
Eskoziako Parlamentuan egindako hitz hartzean eman du horren berri Nicola Sturgeon Eskoziako Lehen ministroak. Aurkezpenean, kritikatu egin du Erresuma Batuko Gobernuak orain arte ukandako "blokeo jarrera".
Elisenda Casañas Zuzenbidean lizentziaduna da Bartzelonako Unibertsitate Autonomoan. Bere tesiak Eskozia-Britainia Handia eta Katalunia-Espainia bikoteak alderatu zituen. Katalandarra izateak, baina ama eskoziarra edukitzeak modu berezian biribiltzen du bere... [+]