El ferrocarril Basc-Navarrès, conegut com a Ferrocarril Basc-Navarrès, feia el trajecte entre Vitòria-Gasteiz i Estella, sent un mitjà de transport molt utilitzat, sobretot en les primeres dècades del segle XX. Construït entre 1920 i 1927, en un recorregut d'uns 70 quilòmetres travessa dues comarques d'Àlaba (Llanada i Muntanya) i una de Navarra (Terra Estella).

A la primera línia de ferrocarril, amb el pas dels anys, se li van afegir diverses branques: Es dirigia al monestir d'Estibalitz i al barri de Mekolalde de Bergara, on passava el port d'Arlaban i travessava la comarca guipuscoana de Debabarrena. Destaca la bellesa i originalitat de les estacions d'aquesta xarxa ferroviària, que en el seu moment van ser edificis molt cridaners.

L'obra més complicada a l'hora de construir el ramal principal que unia Vitòria-Gasteiz amb Estella va ser l'excavació del túnel de Maeztu, de poc més de dos quilòmetres de longitud, avui conegut com el túnel de Laminoria. Avui dia, lamentablement, no està disponible, ja que es troba deteriorada en alguns trams, per la qual cosa la via verda que parteix dels suburbis de Vitòria-Gasteiz està tallada en l'entrada nord del túnel i torna a arrencar prop de l'entrada sud.

El túnel de Laminoria voreja la serra d'Entzia i després de travessar el túnel, passa de la conca del Zadorra a la vall de l'Ega. Prop del túnel es troba la mina de Laminoria i el ferrocarril té una parada, no lluny de l'explotació. Antigament es transportava a través del tren el desembarcat en la mina.

Antic ferrocarril condicionat

El Ferrocarril Basc-Navarrès del segle passat és avui dia un atractiu camí verd, adaptat en gran part tant per a vianants com per a ciclistes. Des del port d'Arlaban, en el límit entre Àlaba i Guipúscoa, i travessant la Llanada i la Muntanya Alabesa, podrem arribar fins a Estella, encara que la via verda s'interromp en alguns punts.

El recorregut té una longitud total de 76,4 km, al que cal afegir altres vuit més, corresponents al camí alternatiu a travessar el túnel de Laminoria, pel port de Gereñu. El primer tram discorre entre Arlaban i Vitòria-Gasteiz, entorn d'una quinzena de quilòmetres. La segona, que discorre des de l'exterior de Vitòria-Gasteiz fins a l'entrada del túnel de Laminoria (uns vint quilòmetres), inclou el ramal que condueix al santuari d'Estibalitz, altres tres quilòmetres. La tercera part, segurament la més atractiva, és la que va des de l'ermita de Sant Toribio (Zecuiano, Arraia-Maeztu, Àlaba) fins a Murieta (Navarra), on hem triat aquesta fugida de 37 quilòmetres. El quart tram, finalment, uneix Zubielki i el mateix Estella-Lizarra (3 quilòmetres), prop d'Estella-Lizarra. És una pena que la via verda entre Murieta i Zubielki no estigui correctament condicionada.

De Sant Toribio a Murieta

Per tant, preparem-nos per a gaudir de la via verda que uneix la Muntanya Alabesa amb Terra Estella. Des de Maeztu a Musu, poc abans de Zecuiano, trobarem l'ermita de Sant Toribio, i prop de l'ermita ens trobarem amb l'inici de la via verda, a 1,4 quilòmetres de l'entrada sud del túnel de Laminoria (0 km).

Aquesta vall de Laminoria és molt salvatge, en zones on la pedrera no ha ficat les seves arpes. Una vegada unida a la via verda, avançarem fàcilment, amb un enorme tub de metall al costat. Aviat arribarem a les proximitats del poble de Zecuiano, on s'ajunten el bosc i els camps de cultiu, i ens cridarà l'atenció l'esvelta església que sobresurt per sobre de tot.

Seguint endavant, trobarem l'antiga parada, prop de l'entrada al túnel de Leorza. Aquest túnel, d'uns 200 metres de longitud, està il·luminat per a evitar la foscor total que es produiria a causa de la corba interior. Es tracta d'una bella zona, ja que ara haurem de travessar el preciós congost de Leorza, seguint la pista del camí verd que esculpeix el riu Musitu. Ja estem molt prop de Maeztu (3 km).

Maeztu és la localitat més important de la vall i en ella es troben tots els serveis. La via verda evita el nucli urbà per l'esquerra i es dirigeix directament a l'antiga estació que actualment s'utilitza per a altres usos. Una vegada més, la via verda, amb un conducte metàl·lic, s'endinsa en l'àrea recreativa de Zumalde i en poc temps creuarà dos ponts sobre el riu Berron-Ega.

Avancem sense problemes, sota la penya del Cinc, visitant la petita ermita de Soledad, que encara conserva l'absis romànic, fins que prop del poble d'Atauri el camí s'endinsa en un bosc dens i refrescant (6 km). Es tracta d'una zona única, amb un túnel de l'Atauri, un pont i una petita presa. D'aquí a una mica arribarem a l'antiga estació de l'Atauri.

L'encant dels estrets carrers d'Antoñana

Esquivant la carretera, des del mont Soila, dins del parc natural d'Izki, seguirem ara una sendera situada en les faldilles de la crestería, per a tornar a enllaçar amb el camí original, prop del poble d'Antoñana, on hi ha un punt d'informació. Destaca la bellesa dels estrets carrers i la bellesa medieval que donen a Antoñana (9 km).

A partir d'ara, el camí original s'introduirà en la carretera. Alternarem els dos en un tram, mostrant les muntanyes més emblemàtiques del parc natural d'Izki, entre ells l'impressionant Queixal, en una zona molt bonica (14 km). A mesura que avancem, el riu Berrón es convertirà en Ega, i a mesura que ens acostem a Kanpezu, notarem un canvi radical en el paisatge: després de caminar zigzaguejant per les espectaculars goles de les muntanyes, passarem a un camí rural pràcticament recte (19 km).

Descans en Kanpezu

En les faldilles del bell mont Ioar, Kanpezu és el poble més important de la zona, on podem descansar. Hem recorregut ja dinou quilòmetres des que iniciem el recorregut, i si volem tornar al punt de partida, convé tenir en compte que haurem de desfer el camí recorregut, abans de començar l'últim tram entre Estella. De Campezo a Estella, seran aproximadament divuit quilòmetres, amb algun tram per carretera.

De fet, el tram entre Campezo i Murieta està perfectament adaptat. Molts excursionistes solen fer el tram descrit fins ara i tornen a l'ermita de Sant Toribio, però també val la pena el tram que uneix Kanpezu amb Murieta.

En terres de Navarra

El primer nucli urbà de Navarra, Zuñiga, ens anuncia que el paisatge està a punt de canviar de nou, i que passarem de la Muntanya Alabesa a Terra Estella. Deixem enrere àmplies zones rurals i ens endinsem en el congost d'Arkijas, en la part més sinuosa i empinada del Ferrocarril Basc-Navarrès. Travessarem el pont d'Arkijas i el túnel de 1,4 quilòmetres, la qual cosa donarà tot un atractiu a aquest tram. Una vegada deixada enrere la gola de la muntanya, haurem de travessar els pobles d'Antzin i Mendilibarri abans d'arribar a Murieta (37 km).