Fins fa poc, els habitants d'Ipar Euskal Herria han emigrat, sobretot, perquè no han pogut treballar al seu poble. Així, la joventut de diverses regions del Nord ha estat la més castigada, i s'han anat a París o Amèrica sense esperances de guanyar-se la vida. Ara, les conseqüències de la crisi capitalista també estan sofrint en Hego Euskal Herria. Ha arribat el torn d'emigrar als ciutadans de l'altre costat de la frontera, especialment als joves.

Això pot deduir-se d'un informe publicat la setmana passada pel Consell Econòmic i Social Espanyol (CES). 64.000 nens i nenes de la CAB es troben en situació de pobresa o d'absència de benestar, un 23% del total de la població. Sis de cada deu persones afectades per la pobresa tenen menys de 35 anys i “en nou de cada deu casos de pobresa el cap de família no té estudis qualificats”. Els joves amb ocupació, per part seva, estan immersos en la precarietat. Quin futur pot esperar la joventut basca? Si no hi ha canvis profunds en les polítiques econòmiques capitalistes salvatges, el futur de la nostra joventut serà viure en la pobresa, com fins ara. En conseqüència, molts joves no tindran més remei que emigrar per a sobreviure. Així va succeir en el segle XX, molts van emigrar a Amèrica i a altres llocs d'Europa.

Les administracions públiques, els partits, els sindicats i els agents socials tenen responsabilitat en tot això. Davant la situació d'emergència, fa falta un gran acord per a aconseguir una ocupació de qualitat i repartir millor la riquesa. Només així impedirem que els joves emigrin. Sense joves Euskal Herria no viurà; no hi ha futur sense ells. Els bascos i basques volem viure a la nostra casa amb dignitat. I volem continuar sent solidaris amb els quals han hagut de venir d'altres pobles.