Amikuze és una de les sis comarques de la Baixa Navarra. Compost per 27 localitats, compta amb 9.000 habitants. Donapaleu és el poble amb més de 1.700 persones. Bufona amb els territoris de Zuberoa i Biarno. És la regió més septentrional del Nord, i el basc, naski, la més feble del territori. Les raons de ser el més feble les podem atribuir a la geografia, però això seria una mirada massa simple.

Creació de l'associació Zabalik

L'associació Zabalik Euskara Elkartea està vinculada a la història dels últims 40 anys. Els franciscans van gaudir de gran popularitat en Donapaleu. L'associació va començar a germinar en 1983, a casa dels franciscans: “Els franciscans no s'havien vist bé aquí, alguns eren sacerdots d'esquerres i euskaltzales, i altres, d'església oficial, tancats. A uns els donava bona reputació i a uns altres no els asseia bé. El capellà era un punt d'acolliment per als pelegrins i les associacions sindicals i polítiques”. Manex Erdozaintzi-Etxart era un dels franciscans. Conegut escriptor i poeta. Va morir als 50 anys, jove. En 1994 le rendiron un homenatge i en 1994 van fundar el grup Manex gogoan a l'Església de Santa María Hilaria.

En 2006, els amics de Manex gogoan i Zabalik van ser expulsats dels franciscans. Els caps franciscans van vendre la seu a la Casa Consistorial i la societat es va quedar sense local: “És a dir, no us expulsem, però us quedeu fora. Sense refugi, ens van casar com a rates”. L'Ajuntament podia cedir un local a l'associació, però no va col·laborar: “La principal funció del grup Manex Gogoan era retenir el basc. El basc era el nostre embrió. Ens quedem a la deriva, sense locals, però d'aquesta necessitat es va plantejar una reflexió que va començar a gestar-se en 2008 i que es va materialitzar en 2012. Celebrem l'Assemblea General. Es van aprovar els nous estatuts i es va formar oficialment el Grup de Basc Zabalik. Febrer El mes cultural de Dijous és la nostra iniciativa més coneguda. En quatre setmanes es parla de temes especials exclusivament en basc”. La casa dels Franciscans va ser un refugi especial, l'única casa que obria la porta de Donapaleu. En l'actualitat no existeix, els locals de Zabalik no tenen els seus propis locals. Es reuneixen en una sala de la Mediateca del poble.

Hi ha algú aquí?

Associacions Zabalik Algú? En 2011 va obrir a la comarca una revista titulada. S'imposa la pregunta: “Tens alguna resposta?”. Resposta: “Sempre hi ha algú, però no sabem mesurar-ho amb exactitud. Hi ha algú aquí? és com llançar una ampolla de missatge a la mar, estàs mirant quan arribarà la resposta”. El 52% dels habitants de la Baixa Navarra són euskaldunes, segons les enquestes. Però aquestes dades, diuen, són interpretables. Els interlocutors creuen que són menys fàcils. En Amikuze la situació és semblant, però en aquesta comarca el basc està encara més arraconat: “Els aitatxi-amatxis ho saben, però els que tenen al voltant dels 50 anys, per descomptat, no ho usen. A aquesta edat es va trencar la transmissió, i els seus descendents no tenen l'embargament del basc. Aquella generació va rebutjar el basc, avui veuen el basc com a cosa del passat”. Existeix un nou grup d'euskaldunes: els nens de la ikastola. No obstant això, és una minoria. La ikastola es va obrir al públic en 1971. Escolaritza al 9% de l'alumnat de la comarca. Puxulu resol: “El basc és una qüestió dels militants. La majoria de la població vincula el nacionalisme amb la política, no veu el basc anés de la política. Parlar en basc aquí és fer política. No admeten que la defensa del basc es pugui fer sense ser nacionalista”.

Zabalik ajuda a viure en basca la nova generació de les ikastoles. Dins del cicle Dijous de Febrer, l'associació ha treballat sobre el cooperativisme, el tractament de residus, les conseqüències del conflicte polític, la globalització o l'altermundialización. En els carnestoltes, el grup Kitzikazank organitza el Libertiment, l'associació i el grup col·laboren en l'esdeveniment. Aquest teatre popular reuneix molta gent. Els Dijous de Febrer reuneixen a prop de 60 persones: “Aquesta és la nostra mesura. El repte d'avui és portar als nous joves al nostre entorn, és una bona festa per a això. En el divertimento, els joves juguen temes locals i temes delicats, en els rols de les forquetes i altres personatges. Els Dijous de Febrer són bones iniciatives. Ikastola, Gau Eskola i grups culturals es reuneixen entorn del basc”.

L'associació ha posat la seva força en la formació en la línia de Tallers per la Llengua (TELP). Aprendre a adaptar la conducta de les persones que viuen en situació de conflicte lingüístic: “Com fer la primera paraula en basca? Això va unit a la pròpia psicologia. Al maig ens reunim deu persones amb Xtri [el lingüista Juan Carlos Etxegoien], i parlem sobre les teories de Txepetxe. Després, aquest grup mostra, d'alguna manera, a un grup més ampli d'amics la manera d'acostar-se al públic en basc”.

“Amiñi bat amiñi bi, euskaraz bizi giten bizi”, diu el lema dels euskaltzales d'Amikuze.