Europa necessita un debat en profunditat sobre la política migratòria. La indigna actitud de la Policia espanyola contra els migrants en els controls fronterers de Melilla i Ceuta en els últims mesos ha causat un gran enrenou. La migració també ha estat un dels temes estrella en la campanya de les eleccions europees. I a Itàlia, l'alarma va saltar després de l'accident ocorregut a l'octubre de l'any passat en la costa de Lampedusa. El vaixell, que es dirigia a l'illa italiana més pròxima a Àfrica, es va enfonsar i més de 200 persones van morir per asfíxia. Les preguntes sorgides després de la tragèdia i la mala gestió del Govern italià van mobilitzar a nombrosos moviments socials en defensa dels migrants de Lampedusa.

Durant tres dies d'acampada, van escriure la Carta de Lampedusa i des de llavors la presenten en ciutats d'Itàlia i Europa. Borselino es trobava en el campament solidari de la localitat, on va romandre Kevin Kee.

Per què vau veure la necessitat de crear la Carta de Lampedusa?

La missiva és una resposta al teatre polític que va tenir lloc després de la tragèdia de Lampedusa a Barcelona. El Govern va actuar de manera falsa, donant una gran importància a la tragèdia, però al cap d'un mes va oblidar tot i va mantenir les polítiques excloents de sempre. La carta va ser la resposta a aquesta farsa mediàtica, perquè sabíem que no s'anava a produir un canvi real en les institucions.

Què és el que demaneu en la carta?

En primer lloc, tots els moviments decidim que per a estructurar la carta havíem de fer una acampada a Lampedusa, pel significat simbòlic del lloc. En la carta que s'ha elaborat, es diu que cal establir les bases per a canviar la política migratòria. D'alguna manera, hem dividit el text en dues parts: la teòrica i la pràctica, i l'objectiu és aconseguir la connexió entre totes dues parts.

En l'aspecte teòric, reivindiquem els drets humans i reivindiquem com a drets fonamentals la llibertat de desplaçament, l'elecció del lloc i la permanència en el lloc acordat.

D'altra banda, diem que cal posar en marxa els mecanismes necessaris per a portar a la pràctica aquestes idees, i demanem l'eliminació d'altres mecanismes vigents que atempten contra els drets humans de les persones immigrants. Per exemple, veiem necessària la desmilitarització de Lampedusa i altres zones frontereres. Demanem també que millori la situació dels centres preventius per a les persones immigrants, que inverteixin els diners que es gasta des de les institucions (centres, antenes i drons per a identificar vaixells…) en els plans de reinserció de les persones migrants.

S'ha parlat molt d'aquests centres per a immigrants, quin tipus d'instal·lacions s'han trobat a Lampedusa?

En ell es mantenen als immigrants en situació d'expulsió a les fronteres d'Itàlia, Espanya, França i Portugal, i en l'acord de Schengen de 1995 es van definir aquests punts de concentració com a instruments de la Unió Europea per al desenvolupament de la política migratòria. Però la realitat és molt més fosca: aquests centres sovint depenen d'empreses privades i les persecucions i humiliacions contra els migrants són sistemàtiques. Així ho han denunciat en diverses ocasions S.O.S.

Per si no fos prou, les retallades en aquests temps de crisis han empitjorat encara més el nivell de vida dels centres. Sovint estan replets de gent i no hi ha plans de reinserció ni d'educació per a nens. La seva situació es torna molt greu en els centres, desgraciadament coneixem bastants casos de persones que han intentat suïcidar-se.

La de Lampedusa és una excepció o la situació és similar en altres centres?

Lampedusa no és una excepció, sinó l'exemple més brutal, però en el centre d'Augusta, a Sicília, la situació també és bastant dura, segons denuncien els migrants. El nombre de persones que tenen dins és sensiblement major del que el centre pot assumir i la situació és insostenible. Al cap i a la fi estem parlant de persones i no hi ha dret a tenir a les persones amuntegades en els centres com si fossin animals.

Com veieu la societat italiana davant aquest problema?

Per desgràcia, el problema dels migrants no està en l'agenda de la majoria dels italians, i quan es treballa el tema es treballa amb molta por i desconeixement. Considerem que la premsa és la principal responsable. La resposta a diferents interessos genera de manera sistemàtica la por als immigrants i fa impossible una reflexió i un debat en profunditat entorn dels immigrants en la societat.

És necessari, per tant, un debat sobre la política migratòria europea.

Aquestes polítiques europees són les que generen situacions d'assetjament en països com Lampedusa, Ceuta o Melilla. Mentre aquestes polítiques no es modifiquin, les tanques de Melilla continuaran fent mal i els sinistres com el de Lampedusa se succeiran de manera constant. Es necessita un debat a nivell europeu per a abordar el tema de la migració. Desgraciadament, no veiem voluntat política per al canvi, per la qual cosa continuarem fent acampades i declaracions com les que es van dur a terme a Lampedusa.