La lluita ha de continuar, la sexualitat no és maternitat, no avortar els anticonceptius, no matar l'avortament lliure... Em recordo d'aquests lemes, entre molts altres: Amnistia per a les dones i legalització de l'avortament. Les feministes cridàvem una vegada i una altra en les lluites que es van dur a terme entorn dels judicis de les onze dones de Basauri, en 1982.

Em recordo de les reunions i manifestacions, dels tancaments i dels mítings, i de totes les dones juntes del PSOE a l'esquerra, com mai he tornat a veure: Kati Gutiérrez del PC, Rosa Olivares i Karmele Ikazuriaga de l'EMK, María José Urruzola, Assumpta Serna, Cristina Almeida, Antonia Fernández… i Idoia, Ana, Raquel, Rosa, Esti, Isabel i moltes més –perdoneu la memòria perquè la coixeja–. Les feministes ho hem fet malament, perquè no hem cuidat i guardat prou la història de les nostres lluites.

Una altra cosa que record és que en aquella època, o teníem menys por al micròfon, o ens sentíem tan poderosos, raonats i argumentats que ens donava l'oportunitat de comptar a tothom que volíem legalitzar l'avortament, que estàvem farts d'una llei del segle XIX, que la reforma va trair a les dones… Tots volíem parlar. Avui dia, acordem amb molta cura a qui li correspon parlar i els voluntaris mai s'amunteguen.

Record que ens sentíem part de la mateixa lluita, amb una generositat que no hem tornat a sentir. Tots, influeixin o no directament, Jo també he avortat amb cartell i cridàvem en les manifestacions. Es feien col·lectes per a anar a França i Londres.

Recordo els insults dels senyors rabiosos, eren els mateixos de sempre: “Putes!”, “A fer la pedra!”, “Mari-mutilak!”. Ara em fa gràcia que alguns joves se sentin ofesos perquè no som ben vists. En una societat que subestima, maltracta i assassina a les dones, quan no ha aconseguit els drets humans complets i són advertits que no compleixen els “treballs que els han donat” com a mare, esposa i cuidadora, seria sorprenent que les feministes no fossin odiades com a enemigues naturals de la societat.

Record que vaig ser mare per primera vegada una mica abans de Basauri. Llavors no ho vaig entendre, i tampoc ara entenc com els sentiments i les emocions que se'm van acumular quan vaig ser mare, el treball, l'abandó, el dolor i l'alegria, s'imposen a qui no vol.