Msailah és un home petit, fumador i prim. Com la majoria dels sahrauís. El cigarret es crema un darrere l'altre “tret que sigui davant del seu germà major”. Els sahrauís són tradicionals i no fumen davant ells per a mostrar el seu respecte als adults, excepte amb permís. “Molts amics tenen molts germans i no poden fumar a casa, fins i tot al carrer han d'anar amb compte perquè no els vegin els familiars. Perquè som molts els membres de les famílies sahrauís”. Li vaig preguntar si tots els amics tenen el mateix respecte. “Tots”, em va respondre. “Molts dels quals tenen als seus germans empresonats o al seu pare desaparegut tampoc fumen a casa”.
Ser estranger al Sàhara Occidental suposa una sobrevigilancia. Els policies de carrer li estaran vigilant fins i tot després de l'excusat. “Encara que per a això han d'entrar en el bany de les noies”, m'ha afegit Msailah després de veure a dos homes que tenim darrere. “Mai ens deixaran en pau”. La persecució contra la població sahrauí i qualsevol persona que vulgui informar-se sobre elles no es limita a això. Des que vaig arribar a aquesta terra que va ser la colònia espanyola, Msailah em porta a casa d'un conegut que ha sofert tortures. Però primer hem de perdre els secrets de la policia que tenim darrere.
-Veuen, prendrem un taxi. Msailah ha deixat passar una fila de taxis perquè cal agafar el que és de confiança. Ser de confiança és ser sahrauí en aquests carrers de Laayoun. Un bon taxi que perdrà la policia. Qui no digui a ningú on hem anat mai. Jo els dic taxista-activista.
A casa de l'Habib torturat
Almenys mitja hora abans de pujar al cotxe d'un sahrauí, però haig de reconèixer que al final ens hem trobat amb un taxista-activista impressionant. Quatre vegades donar la volta a la mateixa casa, entrar en el taller d'un amic i sortir per la part de darrere i, per si de cas, donar tres o quatre voltes a una altra casa. Després, sense agafar cap carrer principal, i sempre mirant cap enrere, hem arribat a la casa de la persona colpejada i hem entrat al més aviat possible. “Perquè els veïns no ens vigilin”.
La casa d'aquest amic és petita. Però allí sis joves dialoguen al costat de l'ordinador. Tots es van posar en peus quan vaig entrar a l'habitació i em van saludar. Immediatament em van conduir al costat del meu company ferit i em va mostrar les magulladuras que té a l'esquena.
“He passat un mes a l'hospital sense veure ni als meus pares, ni a la meva família, ni als meus amics. Només m'han portat a casa quan ho ha ordenat el metge marroquí. Si encara tinc l'esquena d'aquesta manera, imagini's com podria estar tot el meu cos, fa un mes. Puntades i cops de puny m'empresonaven tot el cos. Per si no fos prou, i amb el nas ensangonat, em van tenir de cap durant un parell d'hores seguides. També em van fer en la metxa”. Quan li vaig preguntar quin era el seu delicte, ell immediatament i abans que el meu petit amic comencés el meu treball com a traductor, em va deixar anar una gran tabola en llengua hassana (sahrauí). Habib, un jove que ha estat apallissat, està furiós.
“Si no fan el seu treball, per a què són aquí?”
"Estava en una manifestació en la qual Minurgo demanava que s'inspeccionessin els drets humans; era una manifestació il·legal, com tots els altres. Aquí no pot manifestar-se legalment. el Marroc ha ficat en la presó a gent sense cap mena de judici, hi ha centenars de desapareguts, colpegen a nens i ancians, i moltes vegades els assassinen. I què fa el món? Res, aquí no venen periodistes. Nosaltres hem de treure la nostra revista” diu Habib mentre m'ensenya un pamflet que acaba de sortir d'una antiga impressora. “Si no fan el seu treball, per a què són aquí els treballadors de Minurso. No realitzar referèndum ni garantir els drets humans. Que es vagin al diable!”. Els seus amics opinen el mateix i tots diuen que Minurso no fa res. Deixem a Habib enfurit en la seva cel·la, però em va dir que tornés quan volgués.
A la sortida del carrer, Msailah ha encès un cigarret i s'ha emportat una cama. “Dins hi havia un membre de la meva família”. Però ara callava, pensatiu. “Sovint em sembla que Alah fa desaparèixer els nostres desitjos com aquesta fum, quan Minurs veu el que ha passat amb aquests joves i no fa res. Hauria de ser Minurso el que hauria de desaparèixer com a fum, i no el nostre crit”. Abans d'apagar el cigarret va encendre l'altra, com si no volgués que desaparegués mai el fum.
Minurso (Nazio Batuen Misioa Mendebaldeko Sahararen Erreferendumerako) 1991. urtean sortu zen Maroko eta Polisarioaren arteko su etena ikuskatzeko. Hainbat naziotako soldaduk eta diplomatikok osatzen dute –gehienak asiarrak eta afrikarrak–. Mendebaldeko Sahara banatzen duen hormaren bi aldeetan daude misio honen kanpalekuak.
Azken urteetan oso kritikatua izan da lurralde horretan duen papera. Su etenaren begirale izateaz gain, eta sahararren independentzia edo Marokora anexioa erabakitzeko erreferenduma egiten den bitartean, giza eskubideak defendatzeko eskatu zaio. Halere, Maroko kolonizatzailearen aliatua den Frantziako Estatuak, Minursok izan behar lukeen paperaren inguruan egiten diren bilera guztietan betoa ezartzen du.
Lurralde okupatuetan bizi diren sahararrak kalera ateratzen dira sarritan protesta egitera. Polisarioak ere behin baino gehiagotan adierazi du Minursok giza eskubideak ikuskatzen ez baditu armak hartzeko prest dagoela, “bere herria ezin utz baitezake kolono militarren menpe”. Gauzak horrela, Minurso da munduan giza eskubideak ikuskatzen ez dituen Nazio Batuetako misio bakarra.
La nena que apareix en el centre de la fotografia, que difícilment es pot considerar històrica, està escrivint una llista d'adjectius: jo, tu, ell, nosaltres, vosaltres, ells. Mirant cap avall, no vaig poder veure com era la seva mirada.
Insensible a la labor del fotògraf,... [+]
Després de deixar enrere el mes d'abril dels llibres, les biblioteques i els seus beneficis, des de Kabiak Sahrauí volem recordar el costat fosc de la seva història, que cobra major importància en la defensa de la identitat i la supervivència dels pobles. Estem parlant de la... [+]
Sahara, herri bat erresistentzian liburua argitaratu du Kristina Berasainek. Urte luzez jarraitu du Mendebaldeko Saharako gatazka, 2005ean BERRIA egunkariko kazetari gisa lurralde okupatuetara lehen aldiz bidaia egin zuenetik.
El ministre espanyol d'Afers exteriors nega que Espanya sigui la potència administradora del Sàhara Occidental. Però sí.
Durant anys, Espanya deia que era neutral en el tema del Sàhara, encara que mentida: era molt parcial. Pel Marroc. El Poder Nacional Palestí té una... [+]
Marokok 2020an ia hiru hamarkadatako su etena hautsi zuenetik, gerra berrabiarazi dute Rabatek eta Mendebaldeko Saharako askapen mugimendu nazionalak. Polisarioa XVI. Kongresua egiten ari da egunotan, eta estrategia berria eztabaidatzen ari dira. Buruzagitzan Brahim Galik... [+]
Fa un parell d'anys, el comitè d'empresa de CAF es va oposar a la construcció d'un tren que discorre per territoris palestins ocupats. En aquest cas, el comitè d'empresa tenia clar que no volia participar en el robatori d'Israel en Palestina.
Per a molts, Nadal és un bon moment... [+]