L'abdicació de Joan Carles de Borbó va tenir lloc cinc minuts després que finalitzés l'article anterior en el Palau de la Moncloa. Clar que aquest mes ha donat molt a parlar i que reflexionar.

1. Per quina abdicació en aquest moment? Veig dues raons clares. Era evident que la situació del rei d'Espanya no era bona i pensarien en això (encara que ningú ho sàpiga). Però s'han donat dos factors determinants: El resultat de les eleccions europees i la imputació penal pel cas de Cristina de Borbó. L'efecte dels resultats electorals és clar: l'auge d'algunes forces polítiques i que el PSOE, que fins ara ha donat suport a la Corona, no pugui garantir la decisió que pogués prendre en el futur sobre la Corona. La conseqüència del procediment penal també ha estat un factor innegable, ja que la presumpta activitat delictiva de la filla es va desenvolupar en el seu regnat.

2n Què es podia fer davant aquesta situació? Era una oportunitat única per a reflexionar sobre la monarquia i donar una solució democràtica. El debat Monàrquic-Democràcia ha estat plantejat per diferents grups polítics i socials de forma molt senzilla però clara: encara que alguns estats democràtics tinguin monarquia, és possible que en aquests estats s'aconsegueixin sistemes d'Estat, societats i règims polítics més democràtics. Complir amb la Corona de qualsevol cap d'Estat no té sentit: xoca amb la raó política i filosòfica i amb el principi d'igualtat de totes les persones. El sistema monàrquic té molts camps foscos i no té cap explicació per a esclarir aquesta foscor. Però, a més, si les monarquies no tenen la legitimació del poble, el de Joan Carles de Borbó té altres pecats: a) el seu origen, perquè va ser nomenat per Franco, en el segle II. Després de donar un cop d'estat militar contra la República, d'imposar una guerra cruel i una dictadura dura. I no es pot dir que aquest pecat va ser liquidat per la Constitució de 1978, ja que el “pacte de transició” es va fer per por del passat i per pressió militar; d'altra banda, els que van donar el sí a la Constitució, perquè van donar un paquet complet, i finalment, perquè no ha dit ni una paraula contra el cruel règim de Franco en el seu regnat; b) a més, si aquesta monarquia concreta no té cap altra falta de control, és l'absoluta:

Sí, hi havia molt a reflexionar i decidir. Però els principals partits polítics no ho han volgut, com si l'Estat i el poble anessin camins paral·lels i sense relacions. La resposta del PSOE ha estat lamentable: dir que tenen ànima republicana i actuar monàrquicament.

3. I no s'han acontentat amb això, no. A més, a l'ex rei li han fet l'últim regal: fer-se aforat, un ciutadà sense càrrec públic. Això o haver de respondre com a ciutadà.

4. Els de Borbó, que fins ara han tingut una companyia bella i eficaç, s'han anat allunyant cada vegada més del poble. Han perdut una bona oportunitat per a canviar el sistema d'Estat de canvi de rei. No obstant això, tant a Catalunya com al País Basc, hi ha clares possibilitats de fer-ho. Però el poble espanyol no s'ho mereixia: es mereixia un referèndum per a triar la monarquia o la democràcia. Si jo fos el nou rei, és a dir, el rei Felip VI d'Espanya, demanaria a les Corts que li ho preguntin al poble. Però el que és tan lògic no succeirà, per descomptat. No amb aquesta companyia.