Dejamos el cotxe en ple aparcament del casc de Sant Ignasi. Els autobusos dels retirats landeses, els taceteros parisencs que anomenen bosc baix el sostre, els guipuscoans que han vingut a passar la tarda amb el bebè, la parella enamorada dels trens, l'artista que puja a pintar paisatges... Hi ha de tot en la cua per a la taquilla.
N'hi ha prou amb agafar el bitllet i asseure'ns al tren per a adonar-se que, a més d'en Larrun, viatjarem al llarg del temps. El fet que el tren sigui de fusta ens ha avisat: Van reforçar la teulada amb avets dels Pirineus, la tronadura de pi de Landes, el revestiment de castanyers d'Arièja (Ariéja en occità original) i la plataforma de fusta incorruptible d'Àfrica. Sembla que hem saltat a 1924. No obstant això, qui sap què va ser el que va impulsar a l'home a portar el tren fins al cim de la muntanya. Avui dia, potser les mateixes ànsies que es respiren per a construir el TAV.
Es diu que la construcció del ferrocarril fins al cim data de 1908. En 1912 van començar a materialitzar la idea en cos i ànima, però el treball administratiu pesat i la guerra de quatre anys més pesada van interrompre l'intent fins a 1919. Encara que l'obra es va acabar en 1924, no creguis que es va anar tot tendre i pla. El 7 de gener d'aquest mateix any, mentre es realitzaven les proves, la locomotora es va sortir de la via provocant un accident que va posar en risc el projecte. Els següents mesos van ser tan confusos com nerviosos, fins que el 25 d'abril es va inaugurar el tram fins a Iturrieder i el 30 de juny el tram fins al cim.
Mentre puja la costa, mentre les graderies dels retirats animen al jove que corre pel camí suant a doll, tinc ulls ansiosos de paisatge. Al lluny apareixen un parell de dòlmens i dolmenes. A aquest pas, els sorolls d'esquellots acusen les pottokas de convertir en adhesius autorrígneas, com les ovelles latxas, de circular tranquil·lament. Com ens veuen els voltors que pul·lulen pels cels? Fan olor d'una càbala morta la vespra o simplement els atreuen per a embellir la postal? Què creuran de la pedra i el vermell brunenc de la terra, característica de Larrun?
M'agradaria preguntar a l'artista de la taquilla com reflexa aquest vermell en la tela blanca. Però he cregut que difícilment podrà pintar en el meu interior un ser més bell que el que ens està dibuixant a l'altura dels ulls. Si alguna cosa hi ha, Sara és preciosa. Cases fortes de segles, senderes envoltades de muntanyes, obres que depenen únicament del temps i de la naturalesa... Cada vegada està més petit, cada vegada està més lliure i més lluny. No en va és la primera alta muntanya de la costa de Larrun. Només hi ha tres respiracions des de la platja fins al cim, a 905 metres d'altura.
El tren que ens porta des del serral de Sant Ignasi fins al casc de Larrun menja un desnivell de 736 metres. Es diu fàcilment. No obstant això, a mitja hora, pujar a una velocitat de 4,2 quilòmetres per hora i de nou quilòmetres per hora de desnivell que té un marge de 25% és una gesta. Gesta deguda al sistema de cremallera. Perquè la cremallera faci força, a la via convencional se li afegeix un tercer riel amb mordassa en el centre perquè els molins del tren s'enganxin i els vagons romanguin adherits al pendent. Els que tenen els ulls pegats al pendent són els marits cecs del tren. S'han subratllat que en tot l'Estat francès només queden tres trens d'aquest tipus. Em sembla més profitós contemplar l'encreuament de les Tres Fonts que el tercer carril.
En les Tres Fonts conflueixen els camins que pugen des d'Ascain, Sara i Urruña fins a Larrun. La majoria dels muntanyencs concentren les seves forces per a afrontar la recta final en l'ombra de la selva local. Els que, havent menjat un entrepà en el cim, baixen miren burletament als que parlen en sentit ascendent. El soroll d'un riu que s'obre en el vent sud escalfa l'ambient. En la pujada per primera vegada hem vist la mar al lluny. A penes s'aprecien els vaixells, de moment ens acontentem amb veure les gratacels que envolten la platja d'Hondarribia. I també...
Ni una, ni dos, en els dies en què fosqueja massa d'hora, perquè ens hem quedat sense vista quan el tren que venia de dalt a baix, passava davant nosaltres d'un mode sorprenent. Qui anava a pensar que en una ocasió dos homes recorrerien la muntanya en comptes d'un tren? Què diuen les ovelles negres que ni tan sols ens miren mentre mengen amb nosaltres? Envegen a Larrun els cims alts dels Pirineus i els cims encantats de Navarra que apareixen a l'esquerra? Quants continuaríem caminant fins dalt si el tren ens deixés aquí? Arribaria la dona parisenca de taló sense torçar el turmell?
Més que davanteres són passos, muntanyes, fets per a travessar, recorreguts i utilitzats. No es poden entendre aquestes terres sense límits. Una ferida en la identitat basca és la frontera, la duana, el negoci legal o de contraban, les mil històries que es volen o no es poden comptar... Però sobretot, la frontera és un caràcter, una forma de vida. Pregunti si no a les tres vendes que creuen l'última i empinada costa i que parpellegen des de l'estació del cim. Aquest és la destinació final, aquí acaba un viatge i aquí comença un altre.
És sorprenent la vida que té el pic de Larrun. Els servidors circulen sense parar de la terrassa a la barra i de la barra a la terrassa. Fugint del Recés, ens asseiem als peus de l'antena de televisió i ens vam posar a buscar la talaia més panoràmica. Des de les gratacels d'Hondarribia fins als salons de la platja de les Landes, les ziga-zagues apareixen amb tota claredat. Urruña, Sant Joan de Llum, i la resta estan en condicions de tocar amb els dits. L'ull va des de les fàbriques de Pasaia fins als cotxes apilats en Ibardin. Les muntanyes de Cinc Viles, Malerreka i Baztan semblen infinites. Infinites pistes, camins de muntanya, sendes i camins de tot l'entorn per les teles d'aranya. N'hi ha prou amb tancar els ulls, en les nits de lluna plena d'antany, amb sacs de 50 quilos a l'esquena per a representar als corredors d'un costat a un altre. Poc fa falta perquè els fugitius de totes les guerres puguin respirar en aquest cim. Tot està a la vista per a qui vulgui veure-ho.
La pista de vistes, sovint comença per escoltar, i l'oïda està plena de misteris. Com explicar si no que tot en Urruña i Sara Larrun sigui Larun en Bera i Lesaka? Es va perdre el r una nit de contraban? En aquestes zones II. És possible que la Guerra Mundial estigui amagada en un búnquer erigit al fum? O ha estat devorat pel drac de Larrun de les llegendes? S'havia vist embolicat en els akelarres i festes de bruixes dels vessants de Larrun? O era que la inquisició de Pierre de Lancre havia cremat el nostre r? S'adonarà d'aquests misteris el bebè que acaba de quedar-se adormit en el si de la parella guipuscoana?
Les preguntes han arribat en l'aire. Baixar-me a peu seria una manera d'alleujar el pes de la traïció que m'acusen els meus avis d'Urruña, però, una vegada feta, les traïcions es fan completes. Vaig entrar al tren amb l'esperança que el tren, igual que les persones, corregués més ràpid costa avall que cap amunt. Aquesta vegada, sense desviar l'atenció, m'he promès esforçar-me a apreciar la fortalesa de Koralhandia, els cromlecs de Gorostiarria i la torbera d'Iturrieder. Ha estat inútil, he pujat a peu i he passat el viatge reivindicant que en la baixada no hi ha plans com menjar en la venda de la Jasola. Haig de portar un avi d'Urruña.
Per contra, els aitatxi urruñarras saben tan bé com els altres que la visita és estimada pel de 90 anys i que no fa falta esperar a la celebració del 100 aniversari per a tornar. El dia a dia té més valor fora d'una edat que les festes ocasionals. L'aparcament que ha estat desallotjat per la sirena per a l'arribada de l'últim tren del dia ja sap que demà també hi haurà visites.
Prezioak:
Joan-jina 17 euro helduentzat eta 10 euro haurrentzat.
Egutegia/ordutegia:
Martxo erditik azaro hasierara arte dago martxan. Uztail eta abuztuan 8:30etatik 17:30etara, eta gainontzeko hilabeteetan 9:30etatik 11:30etara eta 14:00etatik 16:00etara. 35 minuturo ateratzen da tren bat.
Bidaiaren iraupena:
30 minutu.
Geltokiko telefonoa:
05 59 54 20 26
Webgunea:
www.rhune.com
Alarma jo du, beste urte batez, OIP Presondegien Nazioarteko Behatokiak. Abenduaren lehenean marka berri bat hautsi zen frantses estatuan, 80.792 pertsona atxiloturekin. Espetxe-administrazioaren aitzinikuspenen arabera, gainera, 86.000 baino gehiago izan litezke 2027an egungo... [+]
El dimarts es va donar a conèixer la sentència contra cinc joves de Lapurdi, condemnats per pertinença a Segi. Quinze mesos de presó per reversió a dos joves, amb una multa de 500 euros cadascun; 140 hores de treball forçat i 500 euros de multa a altres dos joves; i,... [+]
EH Bai koalizioak babesturiko Ahetzen zerrenda gailendu da bozen bigarren itzulian, joan den igandean, botoen %44 erdietsirik.