Un gran dibuix que inclou la frase El parell de txalapartaris i Gure hizkuntza, gure soinua, ha vestit fins fa poc un aparador de Puente la Reina. Amaia és la porta del taller d'art i disseny Aizpún.

En les modernes obres d'art de l'interior de la botiga també s'aprecien alguns detalls de la tradició basca. “Sovint l'art mostra la nostra naturalesa i arrels i pot ser una espècie de gest per als bascos”, diu Aizpún.

Pintura, escultura, pintura, disseny gràfic, joies i adorns… La jove artista treballa en diverses matèries, impartint tallers de dibuix i pintura per a nens i adults. Fa tres anys va entrar en el projecte Euskara merkatara.

Aquest programa, creat en 1994, part de les relacions lingüístiques de les transaccions. Va néixer amb l'objectiu de fomentar l'ús del basc en Burlada i a poc a poc ha rebut el suport de molts altres pobles. En total són deu les entitats locals que s'han adherit al pla: Ansoáin, Aranguren, Villava, Berrioplano, Berriozar, Burlada, Puente la Reina, Cendea d'Olza, Huarte i Zizur Major.

La cooperativa Emun, l'eix de la qual és el basc i la innovació social, s'encarrega de la gestió de la campanya al costat de tècnics municipals. Participen comerços de tota mena: perruqueries, bars, floristeries, fisioterapeutes o tallers d'art com el d'Aizpún.

“En general, és un poble euskaltzale, però els vascoparlantes no som tant”, ha afirmat el cardenal. Per això, fins ara no s'han creat grups euskaldunes per als tallers. “És molt difícil ajuntar als qui volen treballar la mateixa edat, els horaris, la mateixa llengua i la mateixa modalitat, sobretot en un poble petit”.

En col·laboració amb la Fundació Tortotxiki, ha aconseguit que els tallers infantils s'imparteixin en basc. “Aquesta institució treballa molt en la normalització del basc en Puente la Reina, com fa AEK amb els adults”.

Per això, veu necessari projectes com l'Euskara al comerç. “És important que els comerciants i els qui treballem en públic aprenguin i utilitzin el basc per a treure la nostra llengua al carrer i aquesta campanya ofereix els mitjans adequats per a això”.

Els tècnics d'idiomes tenen contacte directe amb els comerciants per a establir un pla personalitzat. De tant en tant es realitzen visites als comerços per a recollir la situació lingüística i acordar els passos a seguir per a fomentar l'ús del basc.

Els venedors que signin el conveni no necessiten saber basc. Cadascun decideix quin és el grau de compromís que vol assumir.

El programa està subvencionat pels ajuntaments, per la qual cosa és gratuït per als comerciants. A més del servei de traducció i assessorament, també se'ls faciliten recursos materials. Entre altres, horaris, cartells amb ‘obert’ o ‘tancat’, fulls informatius, cartells de rebaixes, campanyes i anuncis amb dates especials. A més, s'ofereixen facilitats i ajudes per a l'aprenentatge del basc als comerciants, i en els últims anys són molts els venedors que han començat a fer classes.

Tavernària primera paraula en basca

És el cas d'Anabel Larrayoz, que porta el bar de la casa de cultura d'Artica i ha realitzat nombrosos intents per aprendre basc. Ha estudiat en l'euskaltegi, a l'Escola d'Idiomes i a les escoles dedicades als comerciants, entre altres. En aquest últim, els problemes d'horari han estat el principal obstacle, ja que a l'ésser les classes al migdia és incompatible amb el treball d'hostaleria.

No obstant això, no ha deixat d'estudiar i es reuneix tots els dilluns amb un grup de gent de la localitat per a practicar basca i parlar sobre això. Durant el curs escolar es reuneixen a la casa de cultura amb un professor del poble, i a l'estiu es reuneixen en el seu bar pel seu compte.

També diu que intenta parlar en basc amb els seus nebots, però ells responen “àvia, parla mal en basca” i confessa que recorren habitualment al castellà. “Ells parlen basc en el col·legi, però fora d'ell molt poc, perquè a casa no tenen opció. Per tant, relacionen la llengua amb l'acadèmic; i és una pena”.

En aquest sentit, assenyala que “el comerç influeix molt en el paisatge lingüístic dels nostres pobles”. “Si els comerciants diguessin salutacions i coses bàsiques en basca, la llengua estaria més viva”, ha defensat Larrayoz. “Els nens i tota la societat ho veurien com una llengua de carrer, d'ús quotidià”, ha afegit.

En la posada d'Artica hi ha cartells en els quals es recullen algunes frases bàsiques en basca i molts li miren amb curiositat. “Sens dubte, la frase Hau etxean burualdia és la més reeixida, perquè algú m'ho diu tots els dies”, fa broma el taverner. “És un senyal que la gent es fixa en el cartell, i hi ha gent que també intenta demanar-l'hi en basca”, ha afegit.

En opinió de Larrayoz, “els clients euskaldunes agraeixen veure rètols, avisos i cartells en basc. Identifiquen l'espai com a zona respiratòria. A més, encara que no ho faci bé, els agrada saber que estic aprenent basc, intentar-ho amb ells. Els fa il·lusió”.

L'hostaler creu que als alumnes de basc els costa molt parlar en basc per vergonya. Anima als nous comerciants bascos a “deixar de complexos i a utilitzar-los al màxim”.

No obstant això, Larrayoz s'ha queixat de la falta de paciència de molts bascos i basques amb els quals estan aprenent. Diu que ell s'adapta bé a l'essencial, s'acomiada de la gent, es pregunta què vol, es cobra, etc. “Però quan comencen la conversa i veuen que em costa una mica canvien d'idioma”.

L'artista assegura que no ha tingut "cap actitud hostil" durant tots aquests anys a l'hora de desenvolupar el seu projecte. “Crec que la mentalitat està canviant, el respecte pel basc està guanyant terreny en els últims temps”.

També Aizpún, en la mateixa línia, diu que la iniciativa no li ha portat cap inconvenient: “En Gares hi ha un percentatge que s'oposa al basc, però afortunadament és una minoria”.

En la seva opinió, l'adhesió al basc “és un plus, una manera de millorar el servei”. Creu que més que tancar les seves portes obre oportunitats, perquè pot ser un camí per a arribar al públic que li interessa.