És la gla o la gla la primera? Aquesta és la paradoxa. Els veterinaris i els amants dels ous es dediquen a la sidrería d'una altra cuba: “És la gallina o l'ou el primer?”. Les nostres plantes i hem d'agarrar la gla. Quin és, doncs, la primera, la gla o la gla?

La gla és fruit dels arbres del gènere Quercus. Els més coneguts són: abaritza (Quercus coccifera), art (Q. ilex), ametza (Q. pyrenaica), ametz ilaunduna (Q. pubescens), quejigares (Q. faginea), surera o arc de Sant Martí (Q. suber), roures híbrid (Q. petraea), robiz. Causen molts maldecaps als botànics. En alguns llocs també es diu “gla”, “hi hagi ezkurra”, “hi hagi ezkurra”, “hi hagi ezkurra”.

Ezkurra és també un arbre. Una de les formes més especials de dir l'arbre és la gla. Azkue va recollir un parell de frases que recollien aquest sentit: “Zozpola sembla la seva fusta i les seves fustes la gla” (“estella per la fusta i fusta per l'arbre”) i “Ezkur berereango zia” (“espiga de l'arbre”; “de la fusta l'estella”).

En l'expressió “Ezkur berereango zia” interpreten la paraula “zia” com a “tascó” (R.M. El mateix Azkue, René Lafón...). Potser ho és en bizkaino, però no és la “cia” oriental? Koldo Mitxelena ho considera derivat de l'antic “cini”: zia=ezkurra. La gla de l'art: artazi. I així, “gla berereango ezkurra” o “ezkurretik ezkurra”, és a dir: “De l'arbre a la gla”. Seria bonic...

Ezkurra també és sinònim de diners. Si cal comptar els animals per a conèixer la riquesa, la gla mateixa que els alimenti i els engreixi, la moneda adequada...