Començarem el recorregut en la molla d'Hondarribia. Els petits Bateles ballen al costat dels grans vaixells Tuku-Tuku, Pittar i Kuku Harri. Deixem la Confraria de Pescadors a la dreta per a continuar buscant al conductor dels vaixells nocturns. En el cap Higer i en el far tenim la primera parada.
Pocs tenen la possibilitat de visitar el far per dins, ja que es necessita un permís especial. És bell pujar per les escales de pedra i sentir-se com una vespa. El blau predominant i la zona tenyida de verd, les falgueres vesteixen a Higer. Des de la part superior del fanal, l'illa d'Amuitz apareix tan petita com bella. Enfront d'ell, podem veure l'extensa costa de Lapurdi.
Baixant les escales ens dirigim al càmping per a prendre la sendera que comença al final de la carretera. Continuem per la costa en direcció a Talaia, que uneix la costa. Trobarem nombroses senderes que condueixen a carrers semidescondidas. Si volen buscar les lamias, avanci, però atents als canvis de marea.
Seguint el camí principal arribarem a un encreuament. Per la sendera que descendeix a la dreta ens dirigim al Port d'Artzu, lloc de descans de les naus romanes. La zona també és coneguda com el Molino d'Artzu, pel molí que albergava. Es diu que utilitzaven la força del riu Kalara per a moldre blat i blat de moro.
Retrocedim com a crancs i tornem a la cruïlla, seguint el camí principal cap a Guadalupe. El camí no té pèrdua i a mesura que avança, notarem que estem recorrent un camí ascendent pel vessant de Jaizkibel. Estem en una zona protegida per la comunitat internacional, amb els ulls ben oberts, perquè en tots els racons tenim joies de gran valor ecològic i geològic.
A poc a poc arribarem al Fort de Guadalupe. Va ser construït per a la defensa en 1900. A pesar que és pràcticament impossible conèixer tots els secrets que té dins, podem realitzar una visita guiada per les cavitats del fort de la mà de la Fundació Arma Plaza de l'Ajuntament d'Hondarribia.
Si mirem des de dins cap a fora, és ben coneguda la Basílica de la Verge de Guadalupe, construïda en el segle XV en el casc. No és tan coneguda la història d'un bar pròxim a la basílica. El caseriu, també conegut com Justiz o el Tot Bell, es va convertir en un antic refugi per al rei Sancho Abarka, ja que el rei es va enamorar d'un dels seus servidors.
Mirant fora del bar i en el cartell blanc, podem llegir en color verd el nom del següent caseriu a visitar: Artzu. La casa coneguda va ser la gesta del seu fill Matxin. Cap a 1280, durant la batalla dels reis de França i Castella a Hondarribia, Matxin va ajudar als castellans. Coneixia bé els voltants i va pensar a tapar-se els cascos dels cavalls per a no fer soroll a la nit. Els francesos van ser conquistats per les tropes castellanes i, en agraïment a Matxin, el rei de Castella va regalar un escut al seu fill Artzu.
En la part davantera del caseriu l'alt de Jaizkibel ens està fent senyals. Per a pujar, tornem a l'aparcament principal de Guadalupe, des d'on girem cap al nord-oest. Travessa la carretera i el camí puja de manera considerable. En el camí trobarem torres construïdes durant la Guerra Carlista de 1872 i 1876. En l'alt d'Erramotz, des de la Torre de Santa Bàrbara, sembla que algú ens està espiant. Des del mirador de la badia de Txingudi es pot gaudir d'una panoràmica única de la badia.
A la vista de les antenes de telecomunicacions, el cim està cada vegada més a prop. Una vegada a dalt, haurem de passar al costat de la Torre de Xangasi i altres dues torres i descendirem per la sendera a la dreta fins a arribar a la carretera. L'Alt de Mitxintxola és l'última pujada del recorregut. Des d'aquí es pot veure el poble de Pasaia. Hem de dirigir-nos cap a l'oest i seguir les línies blanques. Convé extremar la precaució en les crestes abruptes. Seguir el camí no té cap pèrdua. El semàfor i el fanal del port ens assenyalen la destinació: La dolça faldilla de Pasaia.