Sis de cada deu bascos s'han quedat a casa en les eleccions al Parlament Europeu d'enguany. En 1979, la participació va ser del 62%, i 35 anys més tard, del 43,1%. Qui vulgui pot consolar-se dient que la participació ha estat una dècima més que fa cinc anys, que per primera vegada s'ha notat una pujada… Però aquestes dades són vergonyoses, més tenint en compte que en alguns estats han aprofitat la data dels vots europeus per a fer unes eleccions municipals més pròximes a la ciutadania.
Fins i tot amb tot el màrqueting, no han estat capaços de mobilitzar a l'electorat. Al llarg de la campanya ens han repetit mil vegades que el Parlament Europeu tindrà més competències a partir d'ara, que el Tractat de Lisboa donarà més eines a l'Hemicicle. I han posat com a símbol de promoció l'elecció del president de la Comissió Europea, que per primera vegada estaria en mans del parlament.
Res més conèixer els resultats, el candidat del pp a la Presidència del Govern, Jean-Claude Junker, va llançar un tuit reivindicant el seu càrrec. El socialdemòcrata Martin Schulz, per part seva, s'ha mostrat disposat a fer un altre tipus d'aliances per a aconseguir la Presidència. A la vista de la confusió, hi ha qui ha suggerit que algú que no ha estat candidat a la presidència sí que hauria de ser investit. Però això seria incomprensible des del punt de vista de la legitimitat democràtica.
Si s'observen els colors de l'arc parlamentari, podria notar-se en el primer cop el retrocés de la dreta tradicional –el Partit Popular Europeu (EPP) ha perdut desenes d'escons–; però si s'enfoca bé el visor, s'adona que Europa ha fet un notable retrocés a la dreta, ja que la ultradreta ha aconseguit més de 100 escons.
A França, la formació que lidera Le Pen s'ha imposat en el 26% dels casos, a Anglaterra ha guanyat l'UKIP (29%) i a Dinamarca el DF (23%). A Àustria, la FPÖ ha aconseguit gairebé el 20% dels vots i a Grècia, els neonazis han aconseguit més del 10%. També hi haurà més partits populistes d'extrema dreta a Brussel·les: La Llega Nord d'Itàlia (6%), Alternativa per a Alemanya (7%), Finlandesos de veritat (13%)… Per a formar grup es necessiten almenys 25 escons d'un total de set estats. Cal veure-la, perquè formen un conjunt bastant heterogeni.Més enllà
de la força directa que puguin tenir els partits antieuropeus i xenòfobs a Brussel·les, més preocupant pot ser la influència que tindran en les polítiques impulsades per grans grups com el discurs racista sobre la immigració.
Els sondejos publicats a França immediatament després del tancament de les urnes el 25 de maig donaven la victòria al Front National, el partit de Le Pen. No va ser necessari un recompte oficial per a fer saltar l'alarma. Les paraules dels representants polítics i pensadors de l'Hexàgon reflectien la gravetat de la situació.
El fundador del FN, Jean Marie Le Pen, va donar el primer cop de puny a aquesta cadena de reacció: “Cal dissoldre l'Assemblea Nacional francesa”. La ministra socialista d'Ecologia, Ségolène Royal: “Això ha estat sacsejat per a la resta del món”. José Bové Activista: “La victòria del Front Nacional ha estat un autèntic frau”. Sociòleg Edgar Morin: “La impotència, la ceguesa, la desídia dels altres, han fet que el Front National s'emportés la victòria. Si això segueix així, això no és més que el principi”. I, finalment, el primer ministre, Valls: “Això no és alarma, això és terratrèmol”.
El Fn ha obtingut el 26% dels vots i 24 escons, amb un 27% dels sufragis. Aquesta històrica victòria és una de les principals exponents del vot de protesta que s'ha donat en tota Europa. Són molts els ciutadans que estan farts de les polítiques d'austeritat dels estats, i gran part d'ells han acudit a votar a partits populistes com el FN. El pla de retallada de 50.000 milions d'euros posat en marxa pel Govern francès no li ha sortit barat al partit socialista –amb el 14,1% dels vots ha obtingut els pitjors resultats de la història–. No és un secret que suposés que els mercats financers se cenyeixen a França, perquè ha superat el límit de dèficit públic. Això posa a Hollande en una difícil tessitura: acceptar el dogma neoliberal i donar un esmorzar a la FNN o llançar-se a la mar on es troben els taurons financers.
El pp i el PSOE han mantingut durant dècades l'hegemonia a Espanya durant aquestes eleccions generals i s'ha vist embolicat en una crisi. Tots dos partits han perdut més de 5 milions de vots en comparació amb els resultats de 2009. El Partit Popular ha perdut vuit escons –ha baixat de 24 a 16– i els socialistes nou –de 23 a 14–. Esquerra Unida, UPyD i Podem han estat els partits que s'han beneficiat d'aquesta pèrdua de vots en les eleccions autonòmiques basques.
És el cas de l'esquerrà Podem, que ha aconseguit 1.246.000 vots en tot l'Estat malgrat la seva recent creació i que comptarà amb cinc escons a Brussel·les. El portaveu Pablo Iglesias en la cadena de televisió La Sexta deia: “Vull fer una crida a la calma, és cert que els partits de les ‘tribus’ han rebut una pallissa seriosa, però encara no hem complert el nostre objectiu, encara no l'hem superat”.
En l'Estat espanyol la participació s'ha mantingut, però ha estat gràcies a l'auge de Catalunya, que ha pujat un 11% respecte a 2009. L'electorat independentista s'ha mobilitzat al Principat i això ha suposat la victòria d'ERC en les urnes. Una vegada més, els catalans han trobat una manera de destacar de l'Estat i de mostrar fins a quin punt el procés sobiranista s'ha arrelat en la societat.
Entre els escocesos que porten un procés sobiranista similar, l'SNP, liderat per Alex Salmond, ha mantingut una pujada espectacular de l'UKIP i ha obtingut resultats similars als de fa cinc anys, quan el referèndum d'independència se celebrarà dins de quatre mesos. A Flandes, el partit de dretes independentista N-VA ha aconseguit el 32% dels vots i ha aconseguit ampliar el seu avantatge enfront del partit cristianodemòcrata.
Alemania SPDk CDUrekiko aldea murriztu du.
Austria FPÖ ultraeskuindarra laugarren (%19,5).
Belgika Flandriar nazionalistak garaile izan dira (%32).
Erresuma Batua UKIP beste hiru alderdi tradizionalen gainetik.
Bulgaria Oposizioko kontserbadoreek sozialistak garaitu dituzte.
Danimarka DF alderdi utraeskuindarrak %23 lortu du.
Errumania Gobernuan dagoen zentro-ezkerreko koalizioa irabazle.
Eslovakia %13k baino ez du parte hartu. Sozialdemokratak garaile.
Eslovenia %16ko parte-hartzea. Kontserbadoreak garaile.
Espainia PPren eta PSOEren beherakada nabarmena.
Estonia Gobernuan dagoen Erreformaren Alderdiak irabazi du.
Finlandia Egiazko Finlandiarrek eserlekuak bikoiztu dituzte.
Frantzia Front National garaile (%26) eta UMP bigarren (%20).
Grezia Syriza alderdi ezkertiarrak irabazi ditu hauteskundeak.
Herbehereak PVV xenofoboaren azkartzea uste baino motelagoa.
Hungaria Eskuindarrak lehen postuan, ultraeskuindarrak bigarren.
Irlanda Azken emaitzen faltan, Sinn Féin faborito nagusia.
Italia Renziren PD alderdiak irabazi du (%34). Beppe Grillok %25.
Kroazia Kontserbadoreek irabazi %41ekin. Abstentzio handia.
Letonia Gobernuan dagoen zentro-eskuinak %45 lortu du.
Lituania Eserleku bana lortu dute agintean dauden alderdiek.
Luxenburgo PPEko hautagai Junckerrek erraz irabazi du.
Malta Laboristek 30.000 botoko aldeaz irabazi diete nazionalistei.
Polonia Legea eta Justizia nazionalista kontserbadorea irabazle.
Portugal Oposizioan dagoen alderdi sozialistak irabazi du.
Suedia Sozialdemokratek irabazi eta feministek (%7) eserleku bat.
Txekia Zentro-eskuineko ANO mugimendua irabazle (%16).
Zipre Gobernuko Dysi alderdi kontserbadoreak irabazi du.